La Necròpolis de Guiza és a l'altiplà de Guiza, a la rodalia del Caire, a Egipte. Formen part d'aquesta important necròpolis de l'antic Egipte la piràmide de Kheops —també coneguda com la Gran Piràmide—, la piràmide de Khefren, la piràmide de Micerí —relativament més petita— i la famosa Gran Esfinx. De les tres piràmides principals se'n conserva el nucli, format per blocs de pedra calcària, però del seu revestiment de calcària polida o granit rosat sols en queden algunes restes, ja que, en el decurs del temps, aquests blocs van ser utilitzats per construir edificis a la propera ciutat del Caire. La piràmide de Khefren sembla la més alta, però no és així, perquè va ser construïda en una zona més elevada a l'altiplà de Guiza; en realitat la de Kheops és la de més altura i volum.
La Necròpolis de Guiza és la més gran de l'antic Egipte, amb enterraments datats des de les primeres dinasties. A la darreria de l'Imperi Antic, durant la dinastia VI, a Guiza hi havia centenars de tombes. Va assolir la seva esplendor durant la dinastia IV, quan es van erigir la piràmide de Khufu (Kheops), la piràmide de Khafra (Khefren) i la relativament petita piràmide de Menkaura (Micerí), juntament amb diverses subsidiàries menors, temples funeraris, temples de la vall, embarcadors i calçades processionals, i es van excavar fosses que contenien barques solars cerimonials. També es va esculpir a la roca de l'altiplà la Gran Esfinx. Associats a aquests monuments reals hi ha nombroses mastabes de membres de la família reial, d'altres concedides pel faraó a funcionaris i sacerdots i també alguns monuments d'èpoques posteriors relacionats amb el culte als avantpassats.
Les piràmides ja eren populars a l'antiguitat. A la Grècia hel·lenística la Gran Piràmide va ser esmentada per Antípater de Sidó com una de les set meravelles del món; actualment és l'única de les set que perdura.Wildung 1998: pàg.47 El 1979, el conjunt de Memfis amb totes les necròpolis i piràmides (Guiza, Abusir al-Melek, Saqqara i Dashur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en la categoria de patrimoni cultural. Es coneix amb el nom de Memfis i la necròpolis i comprèn la zona de les piràmides des de Guiza fins a Dashur.Criteris I, III, VI, amb el número d'identificació 86.
Context miniatura|Fotografia aèria del 1904 feta per Eduard Speltterini des d'un globus a 600 metres d'altura. La primera capital d'Egipte, Memfis, es va fundar com un assentament a la vora del vèrtex del delta del Nil, uns quatre mil anys abans de la consolidació de l'actual capital del nou Egipte, el Caire. Va ser el centre administratiu del nomós I del Baix Egipte, de nom Ineb Hedj, residència de faraons i capital durant l'Imperi Antic.d. a. Egipto. Dioses, templos y faraones Vol.II 1992: pàg.134 Des d'aquest punt fins a el Faium, en una llarga i estreta franja de la vall del Nil, hi havia la zona de les piràmides. D'acord amb la tradició religiosa egípcia, el lloc tradicional dels enterraments era l'oest; així, la part occidental de l'alt desert es va convertir en zona funerària per a la reialesa faraònica, els cortesans, funcionaris i també pels animals sagrats. La gran necròpolis de Memfis, de la qual forma part Guiza, s'estenia al llarg de més de quaranta quilòmetres; durant l'Imperi Antic era coneguda amb el nom genèric de Hernecher (la necròpolis) o Imentet (occident).
A l'època de la construcció de les piràmides s'estima la població total d'Egipte a 1,6 milions de persones i les dues zones amb densitat de població més elevada eren entre Luxor (antiga Tebes) i Assuan (Elefantina), i cap al nord, entre Meidum (a l'entrada d'el Faium) i fins al vèrtex del delta. En canvi, a la part de l'Egipte Mitjà la població era menys densa. A prop dels grups piramidals de l'Imperi Antic s'hi va establir la residència reial principal i l'administració.Lehner 2003: pàg.6
Una combinació de característiques geogràfiques favorables van contribuir a l'èxit cultural de la civilització de l'antic Egipte. L'historiador francès, Hippolyte Taine 1820-1893), diu que l'entorn físic és un dels condicionaments que afecten la producció de l'art. El més important d'aquests trets era un sòl ubèrrim a conseqüència de les inundacions anuals del Nil. Aquest fenomen, antigament, tenia lloc entre els mesos de juliol i octubre a gairebé tota la vall i el delta, i assolia el seu nivell més baix entre abril i juny.Sureda 1988: pàg.121 El terreny, molt fèrtil, produïa aliment en abundància; aquest fet permetia que la població pogués dedicar més temps i recursos a la pràctica de diverses activitats culturals, tecnològiques i artístiques.Manuelian 1998: pàg.361
A la zona de les piràmides, de Dahshur a Guiza, el Nil fluïa més a prop de la riba occidental, i en la zona fronterera amb el desert hi havia llacs que conservaven l'aigua molt després que el nivell del riu baixés. Es creu que hi havia tals llacs als emplaçaments de piràmides com les de Saqqara, Dashur i segurament també a Guiza. Tanmateix, on no hi havia llacs naturals és molt possible que els arquitectes de les piràmides en van crear aprofundint conques naturals.Lehner 2003: pàg.12
Encara que les tres piràmides més famoses de Guiza pertanyen a la dinastia IV, la història del lloc es remunta fins al regnat de Ninetjer, de la dinastia II: el seu nom va ser descobert en alguns segells de gerres trobades en una tomba de la part meridional del jaciment; una altra tomba encara més anterior, de la dinastia I (sota el regnat del faraó Wadj), ha estat localitzada al sud de la necròpolis de Guiza.d. a. Egipto Dioses, templos y faraones Vol.II 1992: pàg.156
Alineament L'alineament de les piràmides en Guiza és totalment cardinal. La línia diagonal principal del complex alinea les cantonades del costat sud-est de les tres piràmides principals (Kheops, Khefren i Micerí) a uns 43° del nord, seguint el que en geologia s'anomena direcció horitzontal de la formació Mokkatam o, cosa que és el mateix, una línia perpendicular al pendent; amb aquest alineament els constructors van aconseguir que les bases de les tres piràmides eren aproximadament al mateix nivell. És possible que als antics topògrafs els influís algun altre aspecte, probablement algun tema religiós; és intencionada també l'existència d'una diagonal cap al nord-oest d'Heliòpolis i cap al sud-oest, en direcció a l'entrada del primer cementiri reial a Abidos.Lehner 2003: pàg.106 La simetria que s'observa en tot el complex arquitectònic de les piràmides de Guiza ha estimulat la imaginació a la recerca de significats ocults o misteriosos que poguessin explicar-les. El 1994 Robert Bauval va pretendre que la diagonal de Guiza té una relació amb els estels del cinturó de la constel·lació d'Orió, astres que els egipcis tenien com a símbol d'Osiris; en superposar el mapa de la constel·lació sobre el mapa de Guiza, no totes les piràmides coincideixen amb estels.
Edificacions de la necròpolis Les tres grans piràmides existents, totes construïdes durant la dinastia IV (circa 2500 aC), són la Gran Piràmide de Guiza —coneguda com la Piràmide de Kheops o de Khufu—, la Piràmide de Khefren —una mica més petita i situada a uns pocs centenars de metres al sud-oest—, i la Piràmide de Micerí o de Menkaure —situada uns pocs centenars de metres més al sud-oest i de dimensions relativament modestes. La Gran Esfinx és al costat est del complex i mira cap a orient. Actualment, hi ha consens entre els egiptòlegs per a atribuir que el cap de la Gran Esfinx és una representació del faraó Khefren. Acompanyant aquests monuments més importants, hi ha tota una sèrie d'edificis satèl·lit més petits, com les piràmides o tombes de les reines i les piràmides de la vall.Verner 2001
El lloc és dividit de manera natural en dos grups situats sobre una elevació del terreny i separats per un uadi molt ample. El primer grup, el més important, és el que està format per les grans piràmides, les mastabes particulars, els temples de la vall que pertanyen a les piràmides i la Gran Esfinx, també amb els seus temples; aquestes construccions són al peu de l'altiplà. L'altre grup més petit el formen les tombes privades i és cap al sud-est, en un terreny format per petits pujols.
Les edificacions i elements més significatius de la necròpolis són: 430px|Plànol de la necròpolis 1. Piràmide de Kheops (Khufu) 2. Piràmide de Khefren (Khafre) 3. Piràmide de Micerí (Menkaure) 4. Temple funerari de Khefren 5. Temple funerari 6. Piràmide satèl·lit 7. Temple de Khefren a la vall 8. Temple de Micerí a la vall 9. Tombes de la reines 10. Tomba de la reina Khentkaus I 11. Piràmides de les reines 12. Mastabes de nobles i cortesans 13. Gran Esfinx 14. Temple de l'Esfinx 15. Tomba d'Hemiunu 16. Centre d'estudis de les piràmides 17. Taquilles18. Fosses amb les barques solars 19. Carretera moderna 20. Tombes cavades a la roca 21. Ciutat dels artesans amb magatzems i tallers. 22. Ruta en direcció al Caire 23. Poble de Nazlet el-Samman 24. Calçada funerària 25. Pedrera de Micerí 26. Cementiri actual 27. Zona de tombes cavades a la roca (sud) 28. Mur del recinte 29. Mastabes i tombes cavades a la roca 30. Cementiri de l'Oest 31. Cementiri de l'Est 32. Zona central de mastabes i tombes cavades a la roca
Complex funerari de Kheops (Khufu) El complex funerari de Khepos és al nord i comprèn la Gran Piràmide —o piràmide de Kheops—, les tres piràmides de les reines, una piràmide satèl·lit, dos temples funeraris —el Temple de la Vall i un altre al costat de la piràmide—, una carretera que uneix ambdues construccions, tombes o fosses amb barques solars, mastabes de nobles i cortesans i múltiples mastabes organitzades en tres cementiris. Entre aquestes mastabes hi ha la tomba del constructor de la Gran Piràmide, Hemiunu.
Piràmide de Kheops miniatura|Secció sud-nord:1- entrada; 2- accés obert per Al-Mamun; 3- blocs de granit per tancar l'accés superior; 4- passadís a la cambra subterrània; 5- cambra subterrània; 6- passadís d'accés a la gran galeria; 7- cambra de la reina; 8- passadís d'accés a la cambra de la reina; 9- gran galeria; 10- cambra del rei i cambres de descàrrega; 11- avantcambra; 12- passadís que comunica la gran galeria i la cambra subterrània; 7 i 10- canals de ventilació.
Kheops va escollir la zona de Guiza per començar a construir el seu complex funerari, a uns quaranta quilòmetres de la piràmide construïda pel seu pare Snefru. Per tal d'evitar una inclinació com la que va patir la piràmide de Dashur es va construir una plataforma anivellada damunt la roca, deixant una massa de roca natural dins la piràmide, construïda amb pedres col·locades en filades horitzontals i amb blocs de farciment al mig; també es va utilitzar una gran quantitat de morter entre les pedres del nucli central. A les cantonades i al cim es va utilitzar pedra calcària per obtenir una millor qualitat i més precisió. Finalment, l'obra es va revestir amb pedra blanca de Tura, que actualment gairebé ha desaparegut del tot; només en queden algunes a la base de la piràmide.Lehner 2003: pàg.109 Un cop acabada la piràmide, al seu costat es va construir un paviment d'uns deu metres d'amplada que arribava fins a un mur que limitava tota la piràmide. Aquesta estructura també ha desaparegut i tan sols en queda una part del costat nord que ha servit per fer l'estudi.