El Níger és un riu d'Àfrica occidental, el tercer del continent per la seva longitud després del Nil i del riu Congo (també conegut com el riu Zaire). Les seves fonts són a les muntanyes del sud-est de Guinea. En el seu recorregut descriu una trajectòria en mitja lluna que travessa Mali, el Níger, fa frontera amb Benín i després viatja a través de Nigèria. Desemboca en un gran delta, conegut com el delta del Níger dels rius de petroli, al golf de Guinea.
El seu principal afluent és el riu Benue. La seva conca hidrogràfica té una superfície d'aproximadament 2.117.700 km².; disponible en línia a Google Books El seu nom actual tot i que pot semblar que vingui del llatí "negre" (pel color de l'aigua o pels molts habitants dels països que travessa) més probablement prové d'una locució tuareg gher n gheren (riu dels rius). Té diversos noms locals com Jeliba, Joliba o Dhioliba (mandinga), i Isa Ber (songhai).
Història Exploració pels europeus A la Roma Antiga es pensava que el riu proper a Timbuktu era una part del riu NilPlini, NH 5.10 una creença continuada pels Ibn Battuta. A principis del els exploradors europeus pensaven que el riu fluïa cap a l'oest desembocant al riu Senegal. El curs real era conegut per a molts dels habitants de la zona, però els occidentals només van establir el curs del riu al , sent un dels seus descriptors l'explorador escocès Mungo Park. Foren els exploradors Josua Zweifel i Marius Moustier qui descobriren les fonts del Níger el 1879.
Exploració de Mungo Park El 1788 l'explorador escocès Mungo Park es va oferir com a voluntari a la Societat d'Àfrica de Londres per trobar les fonts del Níger que constituïa un dels enigmes geogràfics. miniatura|Retrat de Mungo Park
Primer viatge Mungo Park va proposar reprendre les exploracions de Houghton i va partir el 22 maig 1795 cap a Gàmbia. El 21 juny 1795 va arribar a la desembocadura de Gàmbia i va remuntar el riu fins al lloc comercial de Pisani (actual Karantaba). Va aprendre el dialecte local gràcies al metge del lloc i va començar el seu periple per aquestes terres el desembre de 1795. Va travessar el llit del Senegal, va visitar Moullad, Bondou i Kaart, i va ser detingut i empresonat per les tribus musulmanes durant quatre mesos, i va ser tractat com esclau pel seu líder Ali. Va aconseguir escapar pel desert, sense gairebé res per beure o menjar i després de tres setmanes de patiments, va arribar a la ciutat de Segú, on per fi va poder veure el riu Níger. Va remuntar 110 km de riu, però sentint-se esgotat i malalt va decidir tornar a Segú. Informat pels indígenes, es va assabentar que la ciutat havia caigut en mans d'Ali, el seu antic carceller. Va decidir llavors dirigir-se a la ciutat de Kamalia.
Havia començat l'estació de les pluges, i el viatge es va fer més penós encara que al desert. Va arribar esgotat a kamalia i es va debatre diversos dies entre la vida i la mort. Ja recuperat, es va unir a una caravana d'esclaus que resseguia la costa. Sis mesos després, ja al Regne Unit, va publicar, amb gran èxit, el relat del seu viatge. El veritable curs fou descrit en el seu llibre, Travels in the Interior of Africa, que es publicà l'any 1799.
Segon viatge al Níger El 1803, a petició del govern anglès, va acceptar dirigir una nova expedició al riu Níger. Va partir el 30 gener de 1805 cap a Gorée, i després cap a Bamako. Va construir un vaixell per remuntar el Níger. La malaltia i les emboscades dels indígenes van delmar l'expedició (va perdre 33 dels seus companys). Malgrat les dificultats, va remuntar 1600 km pel curs del Níger, abans de ser atacat pels Hauss. A punt de ser vençut, es va retirar cap al riu on es va ofegar juntament amb la resta dels seus companys a Busa (Nigèria). Un guia i un portador supervivents van informar del seu tràgic final.
Història del nom miniatura|esquerra|Mapa d'Àfrica gravat i imprès a Amsterdam el 1660 L'etimologia del nom del riu és incerta. Als mapes europeus antics el nom es dona a la part del riu a la zona de l'actual Mali. En un mapa imprès als Països Baixos el 1660, en canvi, el Níger sembla correspondre al riu Senegal que es prolonga després de Tombuctú prenent el nom de fluvius niger. Aquest mapa mostra que els europeus són conscients de l'existència d'un gran riu cap a l'interior, però no coneixen clarament les fonts del riu (al mapa, en algun lloc dels Grans Llacs) ni el delta (confós amb el riu Senegal). Al golf de Benín, el riu que hi desemboca no és identificat pel cartògraf.
És temptador, en un gest impregnat d'una visió europea, pensar en la paraula llatina niger (negre) com a etimologia del nom del riu. Però els exploradors i colonitzadors portuguesos de la costa africana, no haurien buscat la terminologia llatina i, si de cas, l'anomenarien Rio Negro, com ho van fer en altres llocs com, per exemple, al Brasil, utilitzant en els mapes disponibles el seu propi idioma. A més, les aigües no són negres (que és la raó per la qual la majoria de les vegades se'ls anomena així. La temptació de la següent explicació seria que el riu va rebre el nom pel color dels habitants de les seves riberes. Però cap altre riu de l'Àfrica, Àsia o d'Amèrica ha pres el nom del color de les persones que habiten a les ribes.
L'explicació més probable és que el portuguès, com ho fan per al Senegal, adoptat el nom local del riu i l'etimologia més probable, si acceptem aquesta hipòtesi és el tuareg Gher n gheren (riu de rius) que s'abreuja en ngher, denominació utilitzada al llarg de les ribes al voltant de Tombuctú.
Geografia miniatura|El riu Níger à Koulikoro (Mali) El riu Níger neix a prop dels monts de Loma, a la frontera de Sierra Leona i de Guinea. Pren una direcció nord-est, travessant Guinea i el sud del Mali, on banya Bamako, Timbuctu i Gao. Entre KéMacina i Timbuctu s'estén a una vasta planura inundada de prop de 40.000 km² en la seva màxima extensió, en el que s'anomena el delta interior del Níger, i on el seu cabal es redueix d'un 25% a un 50%, principalment per evaporació. Després es bifurca cap al sud-est, travessa l'oest de Níger, amb la capital Niamey, després cap a Nigèria on s'orienta cada vegada més cap al sud, cap a un delta pantanós. A Lokoja rep per la riba esquerra el seu principal afluent, el Bénoué, procedent del Camerun, que duplica el seu cabal abans d'arribar al delta marítim; desemboca a l'Atlàntic a Port Harcourt, després d'un viatge de 4.184 km.
El seu curiós recorregut ha fet que el Níger, durant molt de temps, hagi estat un enigma per als geògrafs i s'han fet hipòtesis molt fantasioses. Alguns el confonien amb el riu Senegal o amb el Congo, altres en feien una branca del Nil o el consideraven un riu tributari d'un llac interior. Va caldre esperar el 1830 amb l'expedició de Richard Lander per conèixer la veritat.
El riu Níger forma part dels rius, com el Senegal, que des dels anys 1980 han estat el centre d'interès a causa de l'accentuació de la sequera. L'Autoritat de la Conca del Níger (ABN), organisme de cooperació internacional entre nou països per on passa el riu, i la creació de l'Oficina del Níger (1932), vetllen perquè el riu ajudi tant al desenvolupament agrícola com en la producció d'energia elèctrica. La disposició de diversos embassaments, dels quals el de Sélingué n'és el principal, té d'ara endavant la vocació d'aportar energia elèctrica i augmentar la producció cerealista, amb un increment de la superfície de cultiu de l'arròs a uns quants països africans.
Principals ciutats En direcció aigües avall, el riu banya les següents ciutats: Bamako (la capital de Mali, amb 1.690.471 d'habitants l'any 2006), Koulikoro (118.686 hab.), Ségou (102 000 hab.), Djenné (14.196 hab.), Mopti (115.000 hab.), Tombuctú (35.657 hab. estimats el 2008), Gao (38.190 habitants est. 2005), Tillabéri (16.000 el 2001), Niamey (707.591 hab. el 2001), Onitsha (561.106 el 2005) i Port Harcourt (2.667.435 hab. el 2007).
Afluents miniatura|<center>Pescador al Níger prop de Gao (Mali) El curs del riu pot dividir-se en quatre seccions:
El Níger superior Tinkisso aquest riu té la seva font al Fouta-Djalon, flueix cap al nord-est i est. Amb una longitud d'aproximadament 270 quilòmetres, el Tinkisso s'uneix al riu Níger a prop de Siguiri. El cabal del riu s'ha observat durant 25 anys (1954-1978) a Ouaran, situat a 25 quilòmetres de la confluència de Tinkisso amb el Níger, a set quilòmetres aigües amunt de la ciutat de Siguiri.[GRDC http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P1634600.html - El Tinkisso a Ouaran] A Ouaran, el flux mitjà anual o mòdul observat en aquest període era de 181 m³/s per a una zona considerada més o menys 18.700 km², gairebé tota la conca drenatge del riu. La làmina d'aigua durant tota la conca va arribar a assolir la xifra de 306mm per any. El Tinkisso és un riu abundant i ben alimentat, de mitjana, encara que passa amb força freqüència en els fluxos greus de baixa al març-abril-maig la taxa mensual mitjana observada a l'abril (l'aigua baixa al mínim) va arribar a 11,4 m³/s o 55 vegades menys que el cabal mitjà del setembre, fet que indica la seva irregularitat. En el període d'observació de 25 anys, el cabal mínim mensual va ser d'1 m³/s, deixant el riu gairebé sec, mentre que el cabal màxim mensual va ser 1.150 metres cúbics/s. Niandan neix a Guinea als turons del nord de la frontera amb Libèria i és un dels de Sierra Leone. La seva longitud és de més o menys 190 km. Des del seu naixement, que flueix cap a la direcció nord, tot i nombrosos meandres fins al final del seu curs. Finalment desemboca al Níger, a la riba dreta, a prop de quinze milles per sota de la ciutat de Kouroussa. El cabal del riu s'ha observat durant 33 anys (1947-1979) a Baro, el poble proper de Niandan confluència amb el Níger.GRDC - El Niandan a Baro A Baro, el flux mitjà anual o mòdul observada en aquest període va ser de 251 m³/s per a una zona considerada de més o menys 12.770 km², gairebé tota la conca de drenatge del riu. La làmina d'aigua durant tota la conca va assolir la xifra de 620 mm per any. El Niandan és un riu abundant i ben alimentat, però molt irregular. La taxa mensual mitjana observada a l'abril (flux mínim) 20,4 m³/s o 38 vegades menys que el cabal mitjà del setembre, que mostra una gran variació estacional. En el període d'observació de 33 anys, el cabal mínim mensual va ser de 2 m³/s nivell, on el riu es redueix a la seva mínima expressió, mentre que el cabal màxim mensual va ser 1.109 m³/s. Milo miniatura|El Sankarani al llac de la presa Sélingué Sankarani neix a Guinea a les muntanyes de Fouta Djallon. La seva longitud és de més o menys 400 km. Des del seu naixement, que flueix cap al nord, i aviat cobreix la frontera de Costa d'Ivori que no passa, però és una de les parts, a continuació, tornar a entrar en el territori de Guinea exclusivament. Travessa la frontera amb Mali en l'última part del seu curs. Viatja a un centenar de milles - incloent un sector on forma la frontera entre Guinea i Mali. Poc abans de la confluència, es va construir en el seu curs l'embassament de Sélingué. Finalment desemboca al Níger, en el marge dret, entre les petites ciutats de Kangaba i de Kéniéroba. El cabal del riu s'ha observat durant 27 anys (1964-1990) a Sélingué, situat a prop de la confluència de Sankarani amb el Níger.[GRDC http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P1134050.html - El Sankarani a Sélingué] A Sélingué, el flux mitjà anual o mòdul observat en aquest període era de 286 m³/s per a una zona considerada més o menys 34.200 km², gairebé tota la conca drenatge del riu. La làmina d'aigua de tota la conca va assolir la xifra de 264 mm per any. El Sankarani és un riu d'abundant i ben alimentat durant tot l'any. La taxa mitjana mensual registrat al març (de baix cabal mínim) és de 53 m³/s, 18 vegades menys que el flux mitjà del setembre, que és raonable. En el període d'observació de 27 anys, el flux mínim mensual és de 14 m³/s, mentre que el cabal màxim mensual va ser 1800m³/s.
El delta interior