Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) és una federació que agrupa la major part de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de Catalunya. Ha anat creixent des de la seva creació l'any 1975 per convertir-se en la federació d'AMPA més important de Catalunya, federant AMPA de tots els nivells educatius no universitaris: escola bressol, educació infantil, educació primària i educació secundària. El seu principal àmbit d'actuació és el de les escoles (bressol, infantil i primària) i instituts públics, però també federa un nombre important d'escoles..
La FAPAC es pot definir com un grup de pressió de mares i pares d'alumnes envers la relació amb les administracions educatives, així com un grup d'interès per satisfer col·lectivament les necessitats de les AMPA pel que fa a la relació amb els seus associats i la seva tasca als centres educatius. La FAPAC és una de les organitzacions educatives amb més ressò en la vida pública catalana.
Durant la seva existència la FAPAC ha incidit sobre la política educativa i ha establert i desenvolupat relacions amb l'administració educativa, les organitzacions de professorat tant de tipus sindical com d'altres, organitzacions d'estudiants, federacions i entitats de lleure i molts altres agents de la comunitat educativa i del tercer sector. El seu discurs i la seva actuació ha inclòs temes relacionats amb l'educació, tant formal com informal, l'àmbit familiar i les relacions dels pares i mares amb els fills i les filles, així com la gestió i assessorament econòmic i legal de les AMPA. La FAPAC també ha desenvolupat i promogut diversos projectes al voltant dels seus interessos.
Tipus d'organització La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) és una federació que agrupa associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA). Segons un estudi de l'any 2014 federa la major part de les AMPA de Catalunya. Amb dades de l'any 2014, 95% de les AMPA de centres públics d'educació i 18% dels centres privats són sòcies de la FAPAC. La FAPAC federa a la pràctica totalitat de les AMPA de primària de centres públics, i un 66% de les AMPA d'instituts públics de secundària. Sobre el conjunt d'AMPA de centres públics i privats la FAPAC federa el 76% de les AMPA de Catalunya, el que representa el 66% de les famílies d'alumnes, amb dades recollides l'any 2014. Les AMPA dels centres educatius de titularitat pública compleixen un paper molt important en la provisió d'activitats complementàries a l'activitat lectiva, i generen una activitat econòmica molt important.
La FAPAC és principalment un grup d'interès dels pares i mares d'alumnes de tots els nivells educatius per promoure i emprendre accions de participació en tots els àmbits que afecten l'educació, i proveir serveis a les associacions sòcies que els permetin defensar els interessos dels pares i mares d'alumnes associats. Per tant, la FaPaC és una organització que actua coordinadament a l'àmbit polític, tècnic i associatiu com a òrgan de representació i en suport de les AMPA que hi estan federades.
Es pot definir un grup d'interès com un «conjunt d'individus que sobre la base d'una comunitat d'actituds, expressen reivindicacions, al·leguen pretensions o adopten posicions que afecten de manera directa o indirecta els altres actors de la vida social». La FAPAC es pot definir com un actor de la comunitat educativa, que juntament amb altres grups d'interès (sindicats de professorat, associacions estudiantils, moviments de renovació pedagògica, etc.), els grups polítics i les institucions públiques, intenten incidir sobre l'articulació de les polítiques educatives. La FAPAC és un actor de les polítiques educatives, d'acord amb la definició clàssica de Cobb i Elder, i intenta generar i promoure estats d'opinió sobre els temes del seu interès. La FAPAC a més treballa per donar suport a les activitats de les AMPA associades. Pel que fa a l'administració educativa, la FAPAC actua com un grup de pressió en favor dels interessos dels seus associats. Els membres del Consell Escolar de Catalunya són els grups d'interès i de pressió del sistema educatiu català reconeguts per l'administració educativa.
Història 1975-1990 miniatura|Assemblea constituent de la FaPaC l'any 1979 El moviment associatiu de pares i mares d'alumnes té els seus orígens a finals de la dècada de 1960 amb uns objectius que sintonitzaven amb el context polític del moment: escola per a tothom i gratuïta, estabilitat del professorat, catalanització i escola participativa. Aquest moviment associatiu es revifa a principis dels anys 1970 al voltant de grups de pares i mares sensibilitzats en el tema educatiu, que al costat del professorat més actiu, treballa per una escola pública, catalana i de qualitat. Fins a l'any 1975, quan una ordre del govern legalitza les associacions de mares i pares d'alumnes, aquestes associacions treballen en la semiclandestinitat.
La FAPAC neix l'any 1975 amb una comissió gestora que constitueix legalment la federació l'any 1977, manifestant en la seva declaració inicial que vol treballar cap a una reforma de l'ensenyament que proporcioni un sistema educatiu públic i de qualitat, i com a principals projectes declara que «la federació impulsarà la promoció i creació d'associacions de pares a les escoles; l'ajuda a les ja existents.» A més manifesta que vol complir una doble funció com a representant de les associacions federades en defensa de l'ensenyament, i com a proveïdora de serveis on les associacions no puguin arribar. La federació queda legalitzada definitivament l'any 1978. La FAPAC va promovent reunions d'associacions de pares i mares d'alumnes a diferents comarques i ràpidament comença a federar i a establir relacions amb associacions de pares i mares d'alumnes de tot Catalunya. En el seu origen la federació era una federació d'associacions de mares i pares d'alumnes d'escoles de primària, però amb el temps s'han anat incorporant totes les etapes educatives i actualment constitueix la federació amb més AMPA federades de tot l'estat espanyol.
Inicialment la principal activitat de la FAPAC estava relacionada amb les demandes de creació d'escoles i d'un increment dels recursos educatius. A partir dels anys 1980 la federació comença a oferir alguns serveis per ajudar a les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) a crear teixit associatiu i oferir al seu cop els serveis complementaris que no oferia l'administració educativa. A més apareix l'obligació de tenir assegurança de responsabilitat civil, la contractació col·lectiva de la qual es fa necessària per a les associacions. En anys posteriors les demandes de la FAPAC van anar evolucionant cap a temes relacionats amb la millora de la qualitat de l'ensenyament, així com enfortir el contingut educatiu i la qualitat de les activitats complementàries a l'activitat lectiva, especialment el servei de menjador i les activitats extraescolars.
L'any 1985 es crea l'Escola de Pares de FAPAC que comença a oferir xerrades educatives i activitats per a la formació de les famílies i els membres de les AMPA. L'any 1987, a la novena assemblea de la federació celebrada a la ciutat de Granollers, es canvien els estatuts per crear vicepresidències als diversos territoris on hi ha AMPA federades a la FAPAC. Posteriorment, durant la dècada dels anys 2000, aquestes vicepresidències es converteixen en presidències territorials, per facilitar la interlocució amb les autoritats locals.
El nombre d'AMPA federades creix de forma sostinguda, i l'any 1980 ja havia arribat a 600 AMPA de primària federades de les 2600 que hi havia en aquell moment a Catalunya. Hi ha diversos pics en el procés de federació d'AMPA. S'incrementa molt la federació quan es requereix a les associacions una assegurança de responsabilitat civil, espcialmente els anys 1983 i 1991. També es federen moltes AMPA els anys 1985 i 1992 a causa de mobilitzacions a favor de l'escola pública. L'any 1995 la FAPAC federava unes 1000 AMPA de tots els àmbits educatius no universitaris: bressol, primària i secundària.
1990-2005 A partir d'inicis de la dècada de 1990 comença a desplegar-se la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) i la FAPAC dona suport a aquesta reforma de manera clara. Aquest suport portaria fins i tot a la FAPAC l'any 1998 a votar a favor del desplegament de la reforma educativa al Consell Escolar de Catalunya en contra del parer de moltes AMPA de la ciutat de Barcelona, que volien que es pogués acabar el Batxillerat Unificat Polivalent i el Curs d'Orientació Universitària per a aquells alumnes que l'haguessin començat. De totes maneres la federació s'alia amb els sindicats de professorat i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica per reclamar més recursos per a la reforma educativa, inicialment des de mitjans de la dècada de 1980 a través d'un Secretariat en defensa de l'escola pública i a principis de la dècada de 1990 es forma el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que es convertirà en la principal plataforma on la FAPAC plantejarà les seves reivindicacions compartides amb el professorat. El MUCE celebrarà cada any fins a mitjans de la dècada de 2000 la Diada de l'Escola Pública, per exemple el 1995 congrega 3.000 persones al Parc de la Ciutadella de Barcelona. i l'any 1999 realitza una altra diada multitudinària al Parc de l'Espanya Industrial a Barcelona. Les diferents administracions educatives no van reconèixer representativitat al MUCE, excepte el primer Govern Tripartit que el va rebre amb periodicitat.
El gener de 2000 el MUCE convoca una manifestació en suport a l'ensenyament públic i en demanda de més recursos per a l'educació pública. Es converteix en una de les manifestacions educatives on la FAPAC té un paper més important, estimant-śe una participació de 20.000 manifestants, principalment famílies amb els seus fills i filles.
Durant l'any 2000 a l'Escola d'Estiu de l'Associació Rosa Sensat es constitueix la Coordinadora d'escoles 0-12, una coordinació d'escoles públiques promoguda per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, els sindicats Comissions Obreres, Unió General de Treballadors (UGT), Unió dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya (USTEC), la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Vic i la FAPAC. L'objectiu principal de la coordinadora és promoure l'intercanvi d'idees i experiències entre els centres públics de primària, estenent-se posteriorment la coordinació a l'etapa 0-3, és a dir a l'educació infantil inicial. Aquesta coordinadora celebrarà jornades anuals entre els anys 2001 i 2010.
L'any 2000 la FAPAC rep la Medalla d'Honor de Barcelona, mentre que l'any 2003 rep el Premi Catalunya d'Educació. L'any 2007 la Generalitat de Catalunya atorga a la FAPAC la Creu de Sant Jordi. El mateix 2007 rep el Premi Trajectòria honorífic per part del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, en reconeixement dels pares i mares que transmeten l'amor a la lectura als seus fills i filles.
L'any 2001 la FAPAC celebra un congrés per celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari, amb uns dos-cents participants provinents de tots els sectors de la comunitat educativa. Aquest mateix any la FAPAC signa un acord amb la Fundació Catalana de l'Esplai perquè les entitats especialitzades es facin càrrec de les activitats extraescolars als centres educatius. Això s'acaba plasmant amb l'elaboració i publicació d'una proposta d'activitats complementàries (activitats extraescolars, serveis d'acollida matinal, serveis de menjador i colònies escolars) que es basa a assegurar els següents principis: que siguin de qualitat, accessibles per a tothom i coordinades per tots els actors implicats. Aquest projecte, anomenat «Eduquem més enllà de l'horari lectiu"» implica a unes 30 escoles, i dura fins a l'any 2005.
2005-Actualitat