miniatura|Delmació, de William Hogarth La delmació (en llatí decimatio) era un dels màxims càstigs que s'aplicaven a l'exèrcit romà.Suetoni. Vides dels dotze cèsars: August 24 Consistia en aïllar una cohort o diverses cohorts de la legió amotinada i seleccionar a deu de cada cent soldats quan el conjunt havia estat culpable d'algun crim, revolta o motí. En cada grup de deu, es triava a sorts qui havia de ser castigat sense tenir en consideració el seu rang, i una vegada escollit, els altres nou li donaven mort, normalment per lapidació o a bastonades. Els nou restants eren obligats a dormir fora del campament, i la resta de la cohort o de la legió rebia civada en lloc de blat.
Aquest càstig apareix documentat ja l'any 471 aC, i la pràctica es van mantenir durant tota la República, encara que va caure en desús a finals d'aquest període. Titus Livi explica a l'obra Ab Urbe Condita que l'any 471 aC, a l'inici de les guerres de la República contra els volscs, el cònsol Appi Claudi Sabí va fer delmar els soldats rasos i executar els oficials amb els feixos o la destral dels lictors després que es van revoltar en donar el senyal de combatre.Titus Livi. Ab Urbe Condita II, 59
Polibi ofereix una de les primeres descripcions de la delmació a principis del :
Marc Licini Cras va recuperar la delmació durant la Tercera guerra servil l'any 71 aC, per poder derrotar l'esclau rebel Espàrtac que havia infligit nombroses derrotes als exèrcits romans i les legions estaven atemorides.Plutarc. Vides paral·leles: Cras 15 Dionís d'Halicarnàs va descriure l'any 8 aC, a les seves Antiguitats romanes, l'aplicació d'aquest càstig a l'exèrcit, aplicats als covards, als que provocaven aldarulls i als desertors. El general va reunir totes les legions, el tribú li va presentar els culpables al seu davant, els va acusar i els va retreure la seva covardia o la seva traïció davant de tot l'exèrcit. Llavors cada centurió va posar els noms dels homes de la seva centúria en una urna o en un casc, es van treure deu noms de cada cent i van ser executats els que havien sortit a l'atzar.
A l'obra Estratègicon, l'emperador romà d'Orient Maurici (r. 582-602), jutjant que l'espectacle dels càstigs on els soldats podien veure morir els seus camarades a mans dels seus propis germans d'armes podia minar la moral de les tropes a més de debilitar-ne el nombre, va prohibir la delmació i altres càstigs aplicats amb força.
De vegades el càstig s'aplicava comptant els soldats i castigant (generalment executant) cadascun dels que feia 20 o cadascun dels que feia 100. Aquest costum va subsistir en alguns llocs durant tota l'edat mitjana. I encara, El general italià Luigi Cadorna va utilitzar la delmació contra unitats del seu exèrcit durant la Primera Guerra Mundial per no haver cobert les seves expectatives en un atac.
Referències
Bibliografia
Categoria:Història militar de l'antiga Roma Categoria:Càstigs romans Categoria:Legions romanes