miniatura|Cecil Rhodes Cecil John Rhodes (5 de juliol de 1853 - 26 de març de 1902) va ser un magnat i polític britànic de les mines al sud d'Àfrica que va exercir com a primer ministre de la Colònia del Cap des de 1890 fins a 1896. Ell i la seva companyia britànica de Sud-àfrica van fundar el territori sud-africà de Rhodèsia (actualment Zimbabwe i Zàmbia), que l'empresa va anomenar amb el seu nom el 1895. També va dedicar molts esforços a fer realitat la seva visió d'un ferrocarril del Cap al Caire a través del territori britànic. Rhodes va establir la beca Rhodes, que és finançada amb el seu patrimoni.
Fill d'un vicari eclesiàstic, Rhodes va néixer a Netteswell House, Bishop's Stortford, Hertfordshire. Nen malaltís, va ser enviat a Sud-àfrica per la seva família quan tenia disset anys amb l'esperança que el clima millorés la seva salut. Va entrar al comerç de diamants a Kimberley el 1871, quan tenia divuit anys, i amb el finançament de Rothschild & Co, va començar a comprar i consolidar de manera sistemàtica les mines de diamants. Durant les dues dècades següents va aconseguir el monopoli gairebé total del mercat mundial del diamant. La seva empresa de diamants De Beers, formada el 1888, conserva el seu protagonisme al segle XXI.
Rhodes va entrar al Parlament del Cap a l'edat de 27 anys el 1881, i el 1890, va esdevenir primer ministre. Durant el seu mandat com a primer ministre, Rhodes va utilitzar el seu poder polític per expropiar terres dels negres africans a través de la Llei Glen Gray, alhora que va triplicar el requisit de riquesa per votar en virtut de la Llei de franquícies i vots, prohibint efectivament que els negres participin en les eleccions.History of South Africa Timeline (1485–1975) Després de supervisar la formació de Rhodèsia durant els primers anys de la dècada de 1890, es va veure obligat a dimitir el 1896 després del desastrós atac de Jameson, un atac no autoritzat a la República Sud-africana (o Transvaal) de Paul Kruger. La carrera de Rhodes mai es va recuperar; el seu cor estava feble, i després d'anys de mala salut va morir el 1902. Va ser enterrat al que ara és Zimbàbue; la seva tomba ha estat un lloc controvertit.
En el seu darrer testament, va preveure l'establiment de la beca Rhodes a la Universitat d'Oxford, la beca de postgrau més antiga del món. Cada any concedeix 102 beques completes de postgrau. Ha beneficiat els primers ministres de Malta, Austràlia i el Canadà, el president dels Estats Units Bill Clinton i molts altres.
Amb l'enfortiment dels moviments internacionals contra el racisme, com Rhodes Must Fall i Black Lives Matter, el llegat de Rhodes és un tema de debat fins avui. Els crítics citen la seva confiscació de terres a la població indígena negra de la Colònia del Cap i recorden les seves falses afirmacions com quan deia que els llocs arqueològics del sud d'Àfrica com el Gran Zimbabwe van ser construïts per civilitzacions europees.
Orígens Rhodes va néixer l'any 1853 a Bishop's Stortford, Hertfordshire, Anglaterra, el cinquè fill del reverend Francis William Rhodes (1807–1878) i la seva dona, Louisa Peacock. Francis va ser un clergue de l'Església d'Anglaterra que va servir com a sacerdot perpetu de Brentwood, Essex (1834–1843), i després com a vicari de Bishop's Stortford (1849–1876), on era conegut per no haver predicat mai un sermó de més de deu minuts.
Francis era el fill gran de William Rhodes (1774–1843), un fabricant de maons de Hackney, Middlesex. La família tenia propietats importants a Hackney i Dalston de Londres que Cecil heretaria més tard.
El primer avantpassat directe de Cecil Rhodes és James Rhodes (1660) de Snape Green, Whitmore, Staffordshire. Entre els germans de Cecil hi havia Frank Rhodes, un oficial de l'exèrcit britànic.
Biografia Infància Cecil John Rhodes va néixer el 5 de juliol de 1853 a Bishop's Stortford, Hertfordshire, Anglaterra. Va ser el cinquè fill de Francis William Rhodes i la seva segona dona, Louisa Peacock.
Cecil Rhodes va tenir nou germans i dues germanes, i va acudir a l'escola de Bishop's Stortford fins que a causa d'una malaltia que el va afectar els pulmons va anar a viure amb un germà a Natal, en una granja de cotó que aquest tenia a la vall d'Umkomaas.
Colonialisme britànic a l'Àfrica Rhodes tenia un concepte místic de l'imperialisme. Es deu en gran part a ell la concepció de l'eix El Cap-El Caire, que durant molt de temps va inspirar la política colonial britànica i que va acabar fent-se realitat a costa de les aspiracions portugueses, franceses i alemanyes a Àfrica.
Rhodes va utilitzar la seva riquesa i la del seu soci de negocis Alfred Beit i altres inversors per seguir el seu somni de crear un Imperi britànic en els nous territoris cap al nord per l'obtenció de les concessions minerals dels caps més poderosos.
Diamants El 1871, Rhodes va decidir abandonar la granja de cotó del seu germà i dedicar-se a explotar mines de diamants africanes. El 1873, en anunciar-se que la mina més rica de Kimberley estava esgotada, Rhodes es va fer amb totes les llicències que li van oferir i es va fer ric en descobrir més capes de diamants sota, que va deixar a cura del seu soci, Charles Rudd, i va tornar a Anglaterra per completar els seus estudis.
L'abril de 1880, Rhodes i Rudd funden De Beers Mining Company, amb 200.000 lliures de capital, que el 1885 controlava més del 50% de les concessions de Kimberley.
Rhodes decideix entrar en política, i el 1880 es presenta per a l'Assemblea de la Colònia del Cap per Barkley West va aconseguir ser elegit. Al final va haver de dimitir com a primer ministre.
Rhodes també va utilitzar la seva fortuna per aconseguir el seu somni d'expandir l'imperi britànic per Àfrica: Amb la seva Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud el 1890 va aixecar una columna de pioners per colonitzar amb grangers blancs, Maxonalàndia, més tard part de Zimbàbue, i tenia un interès personal en la contínua expansió dels assentaments blancs a la zona. El Cos de Pioners es va dissoldre oficialment l'1 d'octubre de 1890 i a cada membre se li van concedir terres per cultivar, en un territori que es va conèixer com a Zambèsia del Nord. El 9 de maig de 1891 una Ordre del Consell va declarar Matabelelàndia i Maxonalàndia protectorats britànics, i Rhodes va utilitzar un atac dels ndebeles contra els xona prop de Fort Victoria el 1893 com un pretext per atacar el regne matabele de Lobengula, que va morir de verola al gener 1894. El 23 de gener de 1894 es van unir Matabelelàndia i Maxonalàndia en una entitat anomenada Zambèsia del Sud, que al seu torn el 3 de maig de 1895 es va unir amb Zambèsia del Nord per formar el protectorat de Rhodèsia. El 1893 el Protectorat de Betxuanalàndia de Sir John Swinburne va ser separat de Matabelelàndia, al qual va ser formalment annexada el 1911. Rhodèsia del Nord es va dividir administrativament el 1900 en Rhodèsia del Nord-est i Rhodèsia del Nord-oest. Maxonalàndia i Matabelelàndia van deixar de ser territoris poc desenvolupats en decadència, i es va establir un impost a les cabanes que tenia com a objectiu obligar els homes africans a abandonar els seus ramats i la seva economia de bescanvi per unir-se a l'economia monetària occidental mitjançant el treball assalariat. Una nova elit va arrabassar el control de la monarquia de l'edat del ferro que abans havia dominat i conservat el poder mitjançant la demostració d'una superioritat tecnològica aclaparadora juntament amb una confiança altíssima en els seus èxits. També es va imposar un nou ordre moral que alterà dràsticament la cultura i les creences dels pobles indígenes i aturà el declivi de la seva població.
Rhodes també va ser essencial en el projecte de construcció del ferrocarril de Ciutat del Cap al Caire i ajuda a Robert Baden-Powell a arribar a Ciutat del Cap durant les seves campanyes militars a l'Àfrica.
Durant la Guerra dels Boers Rhodes va ajudar els britànics en el lloc de Kimberley, tot i que la seva ajuda va ser més una molèstia que una altra cosa. Rhodes disgustava al tinent coronel Kekewich, per la seva incapacitat de cooperar amb els militars. Rhodes demandava als militars que adoptessin les seves idees, en comptes de seguir les seves pròpies.
Mort miniatura|Processó fúnebre de Rhodes a Adderley Street, Ciutat del Cap, el 3 d'abril de 1902 Tot i que Rhodes va continuar sent una figura destacada en la política del sud d'Àfrica, especialment durant la Segona Guerra dels Bòers, va patir mala salut durant la seva vida, relativament curta.
Va ser enviat a Natal a setze anys perquè es creia que el clima podria ajudar els problemes del seu cor. En tornar a Anglaterra el 1872, la seva salut es va deteriorar de nou amb problemes cardíacs i pulmonars, fins al punt que el seu metge, Sir Morell Mackenzie, creia que només sobreviuria sis mesos. Va tornar a Kimberley on la seva salut va millorar. A partir dels 40 anys, la seva condició cardíaca va tornar amb una severitat creixent fins a la seva mort per insuficiència cardíaca el 1902, a 48 anys, a la seva cabana al costat del mar a Muizenberg.
El govern va organitzar un viatge èpic en tren des del Cap fins a Rhodèsia, amb el tren funerari aturant-se a totes les estacions per permetre a tothom presentar els seus respectes. Es va informar que a Kimberley, "pràcticament tota la població va marxar en processó per davant del cotxe funerari"."Mr. Rhodes's Bequests", New-York Tribune, 6 April 1902, p. 4 Finalment, va ser enterrat a World's View, un turó situat a uns 35 quilòmetres al sud de Bulawayo, en el que llavors era Rhodèsia. Avui, la seva tomba forma part del Parc Nacional de Matobo, a Zimbabwe.
Llegat Rhodes ha estat l'objectiu de moltes crítiques recents. Alguns historiadors que l'ataquen com un imperialista despietat i supremacista blanc. La presència continuada de la seva tomba als turons de Matopos (ara Matobo) no ha estat exempta de controvèrsia al Zimbabwe contemporani. El desembre de 2010, Cain Mathema, el governador de Bulawayo, va qualificar la tomba als afores de la segona ciutat del país 'un '"insult als avantpassats africans" i va dir que creia que la seva presència havia portat mala sort i problemes a la regió.
El febrer de 2012, fidels a Mugabe i activistes de la ZANU-PF van visitar el lloc de la tomba demanant permís al cap local per exhumar les restes de Rhodes i tornar-les a la Gran Bretanya. Molts ho van considerar com un truc polític nacionalista de cara a les eleccions, i el cap local Masuku i Godfrey Mahachi, un dels arqueòlegs més destacats del país, van expressar fermament la seva oposició a l'eliminació de la tomba a causa de la seva importància històrica per a Zimbabwe. El llavors president Robert Mugabe també es va oposar a la mesura. El 2004, Rhodes va ser votat com la persona número 56 en la sèrie de televisió SABC 3 Great South Africans (Grans Sud-africans). Una escola preparatòria a la ciutat de Gweru, a Zimbabwe, a les Midlands, porta el seu nom. A principis de la dècada del 2000, durant el moment àlgid de la reforma agrària i les tensions racials, els polítics de la ZANU-PF van demanar un canvi en els noms de totes les escoles del país amb vincles colonials, però, els esforços van ser majoritàriament infructuosos, ja que la majoria de la gent va considerar que era innecessari i els noms dels llocs on viuen reflecteixen la diversa identitat i el patrimoni cultural del país, però va demanar al govern que abraci la història del país i deixi espai per a nous noms per a nous llocs a les ciutats i ciutats en constant creixement.
En el seu segon testament, escrit el 1877 abans d'acumular la seva riquesa, Rhodes volia crear una societat secreta que posaria el món sencer sota el domini britànic. El seu biògraf l'anomena una "fantasia extensa". Rhodes va imaginar una societat secreta per estendre el domini britànic a tot el món, incloent-hi la Xina, el Japó, tota l'Àfrica i Amèrica del Sud, i de fet els Estats Units també.Michael Howard, The Lessons of History (1992) p. 66.