El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.
Originària de les zones subtropicals i temperades de Sud-amèrica, des de llavors s'ha introduït a Amèrica del Nord, Europa i Àsia, principalment pels grangers pelleters. Encara que en algunes regions es continua caçant i atrapant per a obtenir la seva pell, els seus destructius hàbits de cau i alimentació la posen sovint en conflicte amb els humans, i es considera una espècie invasora als Estats Units. El coipú també transmet diverses malalties a humans i animals, principalment a través de la contaminació de l'aigua.
Aspectes generals izquierda|miniatura|Representació de coipú en el centre interpretatiu del parc nacional Lago Puelo. És capturat per a aprofitar la seva carn per a l'aliment humà, però especialment la seva pell, empleada en pelleteria. Per aquesta raó, s'ha convertit també en una espècie domèstica, en ser multiplicada en granges de tot el món, comptant ja amb múltiples varietats comercials originades de mutacions. Alguns exemplars de les granges han aconseguit escapar i colonitzar aiguamolls pròxims amb singular èxit, expandint la seva població i afectant nous ecosistemes que, a diferència dels sud-americans, no van evolucionar amb l'espècie. Per això està inclòs en la llista de les 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.
Descripció miniatura|esquerra|Coipú És un animal gros i massís, de cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.
El pelatge, molt suau, és gris marronós amb tons groguencs. Mesura: cap i cos (38-63 cm) i cua (23-45 cm) i pesa de 6 a 10 kg.Capel-Edwards, M. (1967). Foot-and-mouth disease in Myocastor coypus. Journal of comparative pathology, 77(2), 217-221.Doncaster, C. P., & Micol, T. (1990). Response by coypus to catastrophic events of cold and flooding. Ecography, 13(2), 98-104.Hillemann, H. H., Gaynor, A. I., & Stanley, H. P. (1958). The genital systems of nutria (Myocastor coypus). The Anatomical Record, 130(3), 515-531.
Tot i que té un cert aspecte de rata, la seva grandària el fa impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d'hàbits amfibis.
Reproducció Es considera que un coipú ha aconseguit la vellesa als quatre anys. Els mascles aconsegueixen la maduresa sexual als quatre mesos i les femelles als tres; no obstant això, tots dos poden tenir una adolescència prolongada, fins als nou mesos. Una vegada que la femella està prenyada, la gestació dura 130 dies, i normalment neixen entre cinc i sis cries cobertes de pèl, encara que poden arribar a parir fins a tretze cries. La reproducció mitjana del coipú és de quatre cries. El coipú femella s'apariarà en els dos dies següents al naixement de les cries. Els anys de reproducció canvien segons la grandària de la ventrada. L'any un pot ser gran, l'any dos la grandària de la ventrada serà menor i l'any tres la grandària de la ventrada serà un altre major. Les femelles només poden produir sis ventrades en la seva vida, rarament set ventrades. Una femella tindrà de mitjana dues ventrades a l'any. Es pot reproduir durant tot l'any.
Els coipús solen folrar els nius de cria amb herbes i joncs tous. Les cries de coipú són precocials, neixen completament cobertes de pèl i amb els ulls oberts; poden menjar vegetació i nedar amb els seus pares a les poques hores de néixer. Un coipú femella pot tornar a quedar-se prenyada l'endemà de parir a la seva cria. Si el moment és adequat, una femella pot quedar-se prenyada tres vegades en un any. Els coipús nounades s'alimenten de la llet materna durant set o vuit setmanes, encara que ja en néixer tenen els incisius ben desenvolupats i al segon dia són capaços de nedar. En deixar la lactància les cries abandonen a les seves mares. Se sap que els coipús són territorials i agressives quan són capturades o acorralades. Mosseguen i ataquen a humans i gossos quan se senten amenaçats. Els coipús són principalment crepusculars o nocturnes, i la major part de la seva activitat té lloc al capvespre i en fosquejar, amb una major activitat al voltant de la mitjanit. Quan el menjar és abundant, el coipú descansarà i s'empolainarà durant el dia.
Hàbitat Vores de masses d'aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s'espanta pot romandre ben quiet sota l'aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l'aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia. Un individu consumeix al voltant del 25% del seu pes corporal diàriament, i s'alimenta durant tot l'any. Sent un dels rosegadors existents més grans del món, un coipú madur i sa té una mitjana de 5,4 kg de pes, però poden aconseguir fins a 10 kg. S'alimenten de la base de les tiges aèries de les plantes, i sovint excaven el sòl a la recerca d'arrels i rizomes per a menjar. Els coipús mengen parts i plantes senceres, i van per arrels, rizomes, tubercles i escorça de salze negre a l'hivern. La seva creació de «menjadores», zones en les quals s'ha eliminat la major part de la biomassa aèria i subterrània, produeix pegats en el medi ambient, la qual cosa al seu torn altera l'hàbitat d'altres animals i éssers humans que depenen dels aiguamolls i marenys. El coipú s'alimenta de les següents varietats de plantes: cua de gat, arbustos, canya, caps de fletxa, pisos, i cordals. Els cultius comercials que també mengen els coipús són les gramínies, l'alfals, el blat de moro, l'arròs i la canya de sucre.
El coipú es troba sobretot en marenys d'aigua dolça, pantans i aiguamolls, però també habita en marenys salobres i rarament en marenys salats, però totes amb abundant vegetació aquàtica. Construeixen els seus propis caus o ocupen caus abandonats per castors, rates moscades o altres animals. També són capaços de construir basses flotants amb vegetació. Els coipús viuen en caus parcialment submergits. La cambra principal no està submergida baix terra. El coipú es considera una espècie que viu en colònies. Un mascle comparteix un cau amb tres o quatre femelles i les seves cries. Els coipús utilitzen «plataformes d'alimentació» construïdes en l'aigua amb trossos de vegetació tallats i sostinguts per una estructura com un tronc o branques. Els caus de les rates moscades i els refugis dels castors també s'utilitzen sovint com a plataformes d'alimentació. miniatura|Un coipú nedant.
Distribució Té poblacions silvestres autòctones en ambients aquàtics de l'Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, el Paraguai i l'Uruguai.
La seva conservació no està amenaçada encara que la seva expansió artificial per altres zones del món pot suposar una amenaça per als ecosistemes que ocupa. Els coipos escapats de les granges pelleteres s'han establert en diverses localitats d'Amèrica del Nord, les illes britàniques i gran part d'Europa occidental.
Presència als Països Catalans i als països veïns Originari de la part meridional de Sud-amèrica, arribà al Principat de Catalunya per ésser criat en granges pelleteres. Alguns exemplars s'escaparen i aconseguiren sobreviure en estat salvatge. Es troba en expansió a la part alta del riu Tordera i a la riera d'Arbúcies, al Montseny, Atlas y libro rojo de los mamíferos de España. a la riera de Vallfogona (Ripollès), a la riera de la Gavarresa (Bages) i als Aiguamolls de l'Alt Empordà, a la zona lacustre de Banyoles (Pla de l'Estany). D'ençà el 2011 es pot observar fàcilment exemplars lliures a la Catalunya del Nord als parcs públics urbans de Perpinyà (Parc de Sant Vicenç, Parc dels Esports i Parc del Liceu Maillol).
Tanmateix, els coipús encara no han arribat a constituir poblacions estables com ha passat en altres punts de la península Ibèrica, com a Guipúscoa i Navarra. S'observa, malgrat les mesures de parada de paranys per a controlar-ne l'expansió, més i més present a l'Alt Empordà.
Prop dels Països Catalans, hi ha grups de coipús que viuen al país veí d'Occitània i que s'observen per exemple a la Garona, fins a la Vall d'Aran.
Referències
Bibliografia
Categoria:Caviomorfs Categoria:Rosegadors de l'Argentina Categoria:Rosegadors del Brasil Categoria:Rosegadors de Bolívia Categoria:Mamífers del Paraguai Categoria:Rosegadors de l'Uruguai Categoria:Rosegadors de Xile Categoria:Mamífers invasors