El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica. Es constituí cap a 798 sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona i tenia com a capital Vic (en llatí Vicus). És el precedent medieval de la posterior comarca d'Osona.
El 798 Lluís el Pietós després de la submissió de Bahaluc, el valí d'Osca, va romandre inactiu a la frontera. La dieta de Tolosa (798) i el seu matrimoni poc després amb Ermengarda d'Hesbaye, van ser les seves principals activitats. Però per mitjà dels seus enviats es va establir la seguretat d'algunes poblacions que havien estat destruïdes pels sarraïns i després abandonades, les quals, havent quedat des del 785 en la zona d'influència dels francs, foren reconstruïdes, com Ausona (Vic), Cardona, i altres poblacions i castells de la frontera. Amb aquestes terres va formar el comtat d'Ausona (Osona) concedint el govern a Borrell; als castells i punts claus hi va fer establir guarnicions. L'Astrònom a la seva Vita Hludovici, informa que aquestes fortaleses estaven a la frontera del regne d'Aquitània, el que demostra que les conquestes franques de Septimània i del sud dels Pirineus van formar part d'aquest regne (almenys fins al 817). Vic (de vicus que vol dir «poble») fou el nom donat a diverses poblacions destruïdes pels musulmans i reconstruïdes a la segona meitat del , un nom genèric donat perquè eren més aviat petits pobles que les viles que havien estat. El nom va acabar predominant per Ausona que va esdevenir Vic. La seu episcopal que ja depenia de Narbona, va continuar igual.
El primer comte, Borrell d'Osona, va morir abans del 820, potser cap al 813 i el comtat va passar a Berà, comte de Barcelona. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rasès, Guillemó, i el cap dels gots, Aissó, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar.
El 879 el comte Guifré el Pilós en va començar la repoblació. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i després el títol s'uní a la casa de Barcelona. El 990 se'n separà el pagus de Berga que s'uneix al comtat de Cerdanya (i que el 1003 passarà a Besalú). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quan el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vídua Guisla de Lluçà i al seu fill Guillem, retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època, s'expandí i incorporà territoris més al sud, que són anomenats comtat de Manresa, nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besalú retornant a la corona a la mort d'ambdós sense descendents.
El 1356 el rei Pere el Cerimoniós creà un nou comtat d'Osona, sense lligam amb el comtat històric, per a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) però li va confiscar el 1364 i el comtat va tornar a la corona. En aquesta època la denominació "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, va desaparèixer completament. El títol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 però ja no van dominar de fet la regió.
El 1574 el títol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni.
Llista de comtes electius Comtes electius 798 - 820: Borrell I d'Osona, noble d'ascendència goda 820: Berà, comte de Barcelona 820 - 825: Rampó, comte de Barcelona 825 - 826: Bernat de Septimània, comte de Barcelona 826 - 827: Aissó/Guillemó, comtes rebels 827 - 879: interregne, territori despoblat, unit de fet al comtat de Barcelona
Comtes hereditaris del Casal de Barcelona 879 - 897: Guifré I, comte de Barcelona 897 - 911: Guifré II, comte de Barcelona, fill de l'anterior 911 - 939: Sunyer I, comte de Barcelona, germà de l'anterior 939 - 943: Ermengol I d'Osona, fill de l'anterior 943 - 947: Sunyer I, pare de l'anterior 947 - 992: Borrell II, comte de Barcelona, fill de l'anterior 992 - 1017: Ramon Borrell, comte de Barcelona, fill de l'anterior 1017 - 1035: Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, fill de l'anterior 1035 - 1054: Guillem I d'Osona, fill de l'anterior associat a 1035 - 1054: Guisla de Lluçà, vídua del comte 1054 - 1076: Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, germà de l'anterior 1076 - 1082: Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, fill de l'anterior 1076 - 1096: Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, germà de l'anterior 1082 - 1107: Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II 1107 - 1111: Ximena d'Osona, filla de l'anterior, casada amb Bernat III de Besalú a la mort del seu marit el 1111 el comtat s'integra definitivament al Comtat de Barcelona
Comtes hereditaris del Casal de Cabrera el 1356 el rei Pere el Cerimoniós crea de nou un efímer comtat d'Osona 1356 - 1364: Bernat I d'Osona el 1364 passa definitivament a la Corona d'Aragó
Comtes del Casal de Montcada el 1574, el comte d'Aitona Francesc I de Montcada compra el títol de Comte d'Osona i el rei Felip I d'Aragó l'intitula Marquès d'Aitona 1574 - 1594: Francesc I d'Osona 1594 - 1626: Gastó I d'Osona i II de Montcada, fill de l'anterior 1626 - 1635: Francesc II d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior 1635 - 1670: Guillem Ramon I d'Osona i IV de Montcada, fill de l'anterior 1670 - 1674: Miquel I d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior 1674 - 1727: Guillem Ramon II d'Osona i V de Montcada, fill de l'anterior 1727 - 1756: Teresa I d'Osona i de Montcada, filla de l'anterior el 1722, Teresa I es casà amb Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spinola, duc de Medinaceli.
Vegeu també Llista de comtes de Barcelona Vescomtat d'Osona Portal d'Osona
Bibliografia Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2001, Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004,
Referències
Enllaços externs
Història dels comtats catalans
Entreu aquí al Portal d'Osona