Villerac ( és un poble de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que fou agregat a Clarà, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1997. que el nom d'aquest poble, que ell mateix es pregunta si no hauria de ser Billerac, prové de biliariaco, mot celta o celtoide fruit de la suma a l'ètim base bīlion- (rull, tronc) del sufix -acum, adjectivitzador.
Geografia L'antic terme comunal de Villerac ésEl terme de Villerac en els ortofotomapes de l'IGNVillerac a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al sud-est del centre de la comarca del Conflent.
El terme de Villerac s'articula a l'entorn de la vall del Còrrec, així com dels tres còrrecs que el conformen: el del Bac, el del Solà i el de les Comelles. Dins del terme actual de Clarà i Villerac, ocupava aproximadament la meitat del territori: el sector nord i nord-est, l'est i el sud-est. El termenal, ara inexistent, anava aproximadament fent un biaix de nord-oest a sud-est.
Villerac miniatura|esquerra|Barri de l'església miniatura|Villerac en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) El poble de Villerac és situatVillerac en els ortofotomapes de l'IGN just a llevant del lloc on es troben els còrrecs abans esmentats, a la dreta del curs d'aigua que hi passa a ran, el Còrrec del Solà.
És un poble agrupat a l'entorn de dos petits barris, un al costat de l'altre; el primer, amb la part baixa del poble i l'altre, amb l'església parroquial de Sant Silvestre i el cementiri, a l'extrem oriental del poble, en el lloc més elevat del nucli.
Sant Esteve de Pomers El Castell de Sant Esteve de Pomers, del qual es conserven molt poques restes, i l'església de Sant Esteve de Pomers, foren el centre de l'actual territori de Villerac. Era un castell emplaçat en un esperó rocós dels contraforts septentrionals del Massís del Canigó.
És situatSant Esteve de Pomers en els ortofotomapes de l'IGN a migdia del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac.
Orgeres El lloc desaparegut d'Orgeres eraEl lloc on era Orgeres en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem meridional del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac. El lloc actualment és del tot cobert de boscúries, on no queda cap resta d'aquest lloc documentat el 854 com a possessió de Sant Germà de Cuixà, el petit monestir precedent de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.
Història Edats Mitjana i Moderna El lloc de Villerac es formà a partir del al fons de la vall dessota del Castell de Sant Esteve de Pomers. Documentat des del 1173, en la forma Belerac, no sembla tenir antecedents anteriors a aquella data.
Edat contemporània El 1790 la comuna de Villerac fou inclosa en el cantó de Prada, i hi va romandre després de la seva annexió a la comuna de Clarà el 1822, a través d'aquesta altra comuna, fins a la creació del Cantó dels Pirineus Catalans.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica de Cirac entre 1358 i 17901378151515531709176717743 f1 f1 f37 f8 f77 h22 f Font: Pélissier, 1986.
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820 87 121 84 96 104 99 135 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Nota: A partir del 1822, els habitants de Villerac apareixen en els censos conjuntament amb els de Clarà, dins de Clarà i Villerac.
Bibliografia
Referències
Categoria:Antics municipis del Conflent Categoria:Geografia de Clarà i Villerac