El Perú és un país que té una llarga història. El naixement de la civilització al Perú es va donar en Caral, situat a la vall de Supe, en la costa central peruana.
Perú antic miniatura|Machu Picchu és un dels exemples més coneguts d'arquitectura inca.
Les restes arqueològiques més antigues atribuïdes a la presència humana al Perú corresponen al XII mil·lenni aC, molt temps després que els primers humans, recol·lectors i caçadors procedents d'Àsia, travessessin l'Estret de Bering. Aquesta data es basa en les restes de Paccaicasa, en la cova de Piquimachay (Regió d'Ayacucho). S'han trobat vestigis de l'origen de l'agricultura americana a la Cova del Guitarrero a Yungay, Ancash de fa 12.600 anys (10.600 aC), de poblacions en La Llibertat de dotze mil anys i en Tacna de fa onze mil anys. Cap al final de l'última glaciació aquests primers pobladors van començar el lent procés de domesticació de la biota local i conseqüentment a reunir-se en tribus i llogarets per a formar eventualment ayllus.
A mitjan III mil·lenni aC es van instaurar les primeres ciutats estat de règim teocràtic. La civilització de Caral, la més antiga del continent americà, va ser coetània d'unes altres com les de la Xina, Egipte, Índia i Mesopotàmia; havent-se convertit ja en aquella època en una ciutat estat, envoltada per altres civilitzacions emmarcades encara en el que es denomina "societat de llogarets". Així, es tracta d'una de les zones geogràfiques que poden considerar-se com bressol de la civilització del món per la seva antiguitat (c. 5.000 anys). A la fi d'aquest període la Chavín va prevaler sobre les altres, fins que va decaure la seva influència i es va incentivar el desenvolupament d'Estats més amplis en la base de noves cultures locals com Mochica, Lima, Neixi, Wari i Tiwanaku.
La cultura Wari va desenvolupar el model clàssic de l'Estat andí amb el sorgiment de les ciutats de cort imperial, model que es va expandir pel nord cap al . Aquesta cultura juntament amb la Tiwanenca van aconseguir superposar-se a les altres fins a fins del . A partir de llavors, s'erigeixen nous estats imperials d'abast regional al llarg dels Andes (com Chimú) amb el desenvolupament d'Estats amb major territorialitat. D'entre aquests pobles senyorials destaca el dels inques, el qual cap al va annexar tots els pobles andins entre els rius Maule i Ancasmayo, arribant a una àrea propera als 3 milions de km², avui situada en els territoris de Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Argentina i Xile, conformant el que avui es coneix com l'Imperi Inca. La capital era Cusco, situada a la serra peruana. A més del poder militar, van destacar per l'arquitectura, com ara la ciutat de Machu Picchu.
Preceràmic Tardà És la segona meitat de l'Arcaic, conegut com a Arcaic Tardà i que s'estén de 3000 a 1800 a. C.
Es caracteritza principalment per l'aparició de l'arquitectura monumental amb els primers centres administratius-cerimonials o temples. Apareixen organitzacions més complexes de tipus presumptament teocràtic. Els cicles agrícoles, dominats per sacerdots astrònoms, van haver de dotar-los de molt poder.
A Huaca Prieta, a la vall de Chicama, costa nord a la Regió de La Libertad, es va trobar el primer tèxtil preceràmic del Perú i d'Amèrica, així com esmaixades pirograbades.
Els primers temples sorgeixen a la costa central i nord-central; i a la serra central. Generalment són piràmides escalonades, amb places circulars enfonsades, unes vegades adherides al monument i altres deslligades d'ell. center|miniatura|574x574px|Piramide a Caral Els temples o centres administratius-cerimonials rellevants d'aquesta etapa són Kotosh, La Galgada, Bandurria, Punkurí, Sechín Baix, Turó Sechín, i, especialment, Caral.
Període Formatiu Convencionalment, es fixa l'inici del Formatiu amb l'aparició de la ceràmica. Altres èxits significatius d'aquesta època són el cultiu del blat de moro, la construcció de grans aqüeductes, el desenvolupament de la textileria i de l'orfebreria. En l'aspecte polític sorgeixen les prefectures o senyorius que concentren el poder.
La principal característica d'aquest període, però, és l'aparició de l'arquitectura monumental i de gran envergadura. Els centres cerimonials solen abastar àrees més extenses que les de les antecessores del període arcaic. miniatura|Peça de ceràmica de la cultura de Cupisnique. Al Formatiu Mitjà, sorgeix la cultura Cupisnique, a la costa nord, que porta a la ceràmica andina als seus primers cims artístics. També destaquen Punkurí i Cerro Blanco, a la vall de Nepeña (Áncash).
Cupisnique va ser una cultura arqueològica que es va desenvolupar a l'actual costa nord peruana, entre Virú i Lambayeque. Va ser identificada per l'arqueòleg peruà Rafael Larco Hoyle a Cupisnique, d'on pren el nom. Aquesta cultura va tenir una característica arquitectura a base de tova.
El 2008 es va descobrir un temple de tova pertanyent a aquesta cultura a la vall de Lambayeque, al qual es va anomenar Collud. El temple inclou imatgeria d'un déu aranya, associat a la pluja, la caça i la guerra. Altres llocs Cupisnique són el Templet de Limoncarro al departament de Lambayeque i els llocs de Montegrande i Tembladera a Cajamarca. El 2015 es reconeix com una de les primeres societats complexes que es va desenvolupar a la vall de Jequetepeque al Període Formatiu. miniatura|Pacopampa A Cajamarca es construeix el canal de Cumbemayo i sorgeixen els centres cerimonials de Pacopampa i Kuntur Wasi. A la conca de Titicaca es desenvolupa la Cultura Chiripa.
Pacopampa és un lloc arqueològic de caràcter monumental, feta amb pedra tallada i polida. El terreny on s'estén el jaciment pertany a la Universitat Nacional Major de Sant Marc, la qual a través del Seminari d'Història Rural Andina té cura permanentment del monument. Des del 2005, any en què es va crear el Projecte Arqueològic Pacopampa per conveni entre el Museu nacional d'Etnologia d'Osaka, el Japó i la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de San Marcos, el lloc és investigat sota la direcció de l'arqueòleg japonès Yuji Seki i l'arqueòleg peruà Daniel Morales. En el marc d'aquest projecte es va descobrir el 2009 les restes de l'anomenada Dama de Pacopampa.
miniatura|Estela de Raimondi A partir del 900-800 aC s'observen al món andí integracions religioses i polítiques sense precedents. Els temples locals van ser abandonats i es va imposar Chavín de Huántar com a centre de culte de prestigi supraregional. L'anomenat Temple o Castell de Chavín es va convertir en centre de pelegrinatge de totes les cultures andines. Ha donat el nom a tot un horitzó cultural (Cultura Chavín) que és ben conegut per les seves representacions artístiques d'éssers que barregen atributs de jaguar, serp i au en forma humanitzada, comunament conegut com el “déu felí”. Representacions d'aquest déu i les seves variants es troben en diverses escultures o monòlits: el Llançó monolític, l'Estela de Raimondi, l'Obelisc Tello, l'estela del portador del cactus i l'estela de Yauya.
Cap al Formatiu Superior, es desenvolupen diverses expressions culturals regionals, amb forta influència de Chavín. A la costa sud sorgeix el poble agricultor i pescador de Paracas, els brodats multicolors dels quals són alguns dels objectes d'art més preats de l'antic Perú. A l'altiplà del Titicaca, la Cultura Pucarà va realitzar amb èxit un sistema de cultiu de camps elevats envoltats d'aigua que permetia l'agricultura a les fredes planes alt andines.
A finals d'aquest període, la pressió de les poblacions veïnes, que es van filtrar des de la perifèria, va provocar l'abandonament dels temples i de diversos centres regionals menors.
Cultures Regionals Cap al 200 aC la civilització andina havia evolucionat a formes polítiques més complexes. L'agricultura es va fer extensiva, construint-se grans irrigacions sobre els deserts de la costa nord i central i enginyosos aqüeductes subterranis a la costa sud. Les societats Moche, Nazca, Recuay, Cajamarca, Vicus, Lima i Tiahuanaco són les més conegudes i amb èxit d'aquest període.
L'Imperi Huari
Diversos trastorns climàtics (sequeres del segle vi i fenòmens del Nen forts al segle vii) van afectar negativament les cultures costenyes. Sembla que les cultures de la serra es van adaptar millor a la nova situació perquè les de la costa van iniciar certa decadència. L'Estat Tiahuanaco va aconseguir una enorme influència per tot el sud peruà, el nord Xilè i bona part de Bolívia. A la serra sud peruana, la cultura huarpa d'Ayacucho es va veure fortament influenciada tant per l'esplendor de les creences i rituals de Tiahuanaco. Aviat els ayacuchanos van fer de la ciutat de Huari el centre, dotant-la de grans temples, carrers ortogonals i sistemes de canals d'aigua dins de la ciutat. Els huari, aprofitant els vessants dels turons, van iniciar un tipus d'agricultura a les muntanyes a una escala mai abans vista. Així van generar prou excedents econòmics per emprendre l'expansió dels seus dominis i cultura.
La cultura Wari es va estendre entre els anys 600 i 900. Des de Cajamarca i Lambayeque pel nord i fins a la frontera amb Tiahuanaco pel sud, construint xarxes de camins i popularitzant les seves formes de govern i el seu estil de ciutat. La decadència de l'Imperi Huari va començar quan les diferents regions de l'imperi es van anar independitzant del poder de la capital i finalment aquesta va quedar abandonada i va acabar sent saquejada. Després de desaparèixer el poder imperial les grans ciutats van ser abandonades i en moltes regions es va tornar a la vida basada en llogarets poc desenvolupats. Altres regions, però, es van embarcar en una nova florida regional fundant-se d'aquesta manera els regnes del període Intermedi Tardío tals com Lambayeque, Chimú o Chancay. Tot i això, els enfrontaments entre aquestes civilitzacions no van acabar i la formació d'exèrcits, batalles i intents de conquesta continuarien segles després.
Després de la caiguda de Huari, l'espai polític a l'antic Perú es va recompondre i va sorgir una sèrie de regnes independents. A la costa nord, van florir les cultures Lambayeque i Chimú, que es van disputar l'hegemonia de la regió. Els chimús es van imposar, creant un poderós regne que es va expandir fins a Tumbes pel nord i Huarmey pel sud. A la costa sud, la cultura Chincha es va constituir en un poderós Estat que es va expandir per les valls del departament d'Ica, arribant fins i tot més al sud; així mateix, va comptar amb una nombrosa flota de basses amb què va comercialitzar al llarg de la costa del Pacífic.
L'altiplà del Titicaca, després de la caiguda de Tiahuanaco, va veure el sorgiment dels regnes aimares, com els collas i els lupaca. A la serra nord-oriental, van destacar els chachapoyas. A la serra central i sud, el buit creat per la desaparició de Huari va ser omplert per una sèrie de federacions d'ayllus o clans macro familiars l'economia dels quals, completament agrària, tenia forts tints militars i estava marcades relacions rituals. Entre aquests pobles hi havia els huancas, les pocras, les chancas i els quítxues del Cuzco. Aquests últims van fundar el Curacazgo Inca.
L'Imperi Inca
miniatura|Manco Cápac esquerra|miniatura|Mama Ocllo