Lluís I, o «el Piadós», fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador romanogermànic (814-840). La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa l'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la Vita Hludovici.
Durant la seva joventut va ser rei d'Aquitània (781-840), i va ser responsable de la defensa de les fronteres meridionals de l'imperi. Va conquerir Barcelona als àrabs el 801, i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos el 813.
Durant el seu regnat com a emperador, va incorporar els seus fills adults Lotari, Carles i Lluís al govern. La primera dècada de govern va estar marcada per tragèdies i desprestigis, especialment pel tractament brutal que infligí al seu nebot Bernat d'Itàlia, pel qual Lluís es penedí públicament. En la dècada del 830 l'imperi es veié dividit per la guerra civil entre els seus fills que lluitaven pel poder, especialment després que Lluís intentés incloure al testament el fill de la seva segona muller, Carles. Tot i que Lluís aconseguí restablir l'ordre, quan morí els seus fills reprengueren la guerra civil durant tres anys abans no es van repartir l'imperi amb el Tractat de Verdun.
Família miniatura|Lluís el Pietós (Biblioteca Nacional de França)
Vers el 794 es va casar amb Ermengarda d'Hesbaye (?-818) i van tenir tres fills i tres filles: Lotari (795-855), futur emperador i rei del regne dels francs central. Pipí (797-838), futur rei d'Aquitània. Adelaida (vers 799-?) Rotruda (vers 800-?) Hildegarda (o Matilda) (vers 802-?), futura esposa del comte d'Auvergne Gerard. Lluís (vers 805-875), futur rei del regne dels francs de l'est.
El 819 Lluís es va tornar a casar, aquesta vegada amb Judit de Baviera i van tenir un fill i una filla: Gisela (vers 821-?) Carles (823-877), futur rei del regne dels francs de l'oest.
L'emperadriu i els seus germans aviat constituïren un partit oposat al de Vala de Corbie, el primer ministre, per defensar els seus interessos.
Rei d'Aquitània Va néixer el 778 i va ser el quart fill de Carlemany (el tercer amb Hildegarda de Vintzgau). El 781, quan tenia només tres anys, va ser nomenat rei d'Aquitània, un dels regnes de l'Imperi Carolingi, i enviat al país acompanyat per regents i una cort per posar ordre en les rebel·lions que estaven tenint lloc a conseqüència de la derrota dels exèrcits de Carlemany en l'intent de conquesta de Saragossa i a la batalla de Roncesvalles (778). Entre els seus consellers, hi hagué Guillem de Tolosa.
Durant els anys 800-801 va dirigir l'expedició que va conquerir Barcelona als musulmans i després va ser l'encarregat de nomenar els primers comtes de Barcelona des de Berà I fins a Bernat de Septimània. Els anys 804, 808 i 809 va organitzar altres expedicions contra territori musulmà que no van aconseguir cap èxit important. miniatura|Carlemany coronant coemperador a Lluís (miniatura del ) Segons el document Divisio Regnorum (806), Carlemany havia previst repartir l'Imperi entre els seus fills. Carles esdevindria Emperador dels francs, Pipí, rei d'Itàlia i Lluís heretaria Aquitània, Septimània, Provença i part de Borgonya. Però tots els germans de Lluís van morir abans que el seu pare, de manera que ell es va convertir en l'únic hereu de tots els regnes francs a excepció d'Itàlia, que Carlemany va cedir al fill de Pípí i net seu Bernat d'Itàlia.
El 813 amb Carlemany ja malalt i havent mort els seus altres fills Carles de Nèustria i Austràsia i Pipí d'Itàlia (que va deixar un sol fill de nom Bernat), Gerric, un dels principals oficials d'Aquitània, i altres consellers de Lluís li van recomanar anar al costat del seu pare; però Lluís va refusar perquè no semblés que ho feia per ambició, i va esperar ordres de Carlemany. L'estiu fou cridat a Aquisgrà on en una assemblea general el setembre va ser nomenat coemperador amb el seu pare, retornant a passar l'hivern a Aquitània. A la mort del pare, el 28 de gener de l'any següent, va heretar l'imperi.
Emperador Quan Lluís rebé la notícia de la mort del seu pare, l'1 de febrer del 814 estava celebrant l'assemblea general del regne a Doué a l'Anjou. Al cap de cinc dies va sortir cap a Aquisgrà on va arribar avançat el febrer i es va coronar emperador en una assemblea general en què el seu nebot Bernat el va reconèixer com a superior i li va fer jurament igual que tots els altres nobles del regne. Va obligar els cosins del seu pare a prendre ordes monàstics i tancà les seves germanes en convents, per evitar que es casessin amb marits que poguessin posar en perill la seva autoritat. Al final del mateix any va enviar el seu fill Pipí a Aquitània, regne que li va cedir en les mateixes condicions com l'havia tingut ell en vida del seu pare. Pipí és conegut com a Pipí I d'Aquitània i no fou coronat formalment fins a la dieta d'Aquisgrà del 817. Aquesta demora s'hauria degut a causa del final de la treva amb els musulmans, que va portar a enfrontaments dels quals no es coneixen els detalls, i a una epidèmia de pesta i fam que hauria afectat a part d'Aquitània.
El 816 el papa Esteve IV va trobar-se amb Lluís a Reims i el va tornar a coronar emperador. D'aquesta manera el papat veia reforçada la seva influència en veure's reconeguda la seva importància a les coronacions imperials.
Ordenatio Imperii El dijous sant del 817, Lluís i la seva cort van patir un accident en ensorrar-se la galeria de fusta que connectava el palau amb la catedral d'Aquisgrà. Molts van morir, i havent vist la mort a prop Lluís va començar a plantejar-se la seva successió.
Tres mesos després va emetre un decret imperial anomenat Ordenatio Imperii, en què repartia la seva herència: Lotari, el seu fill gran, va ser proclamat pel seu pare coemperador, i era nomenat hereu a la corona de tots els regnes francs excepte els que reberen els seus germans. Pipí, el segon fill, va ser proclamat rei d'Aquitània, i el seu territori incloïa la Gascunya, la marca al voltant de Tolosa, i els comtats de Carcassona, Autun, Avallon i Nevers Lluís, el fill petit, rebé el títol de rei de Baviera i les marques del voltant. Bernat, el fill del germà de Lluís Pipí d'Itàlia, va ser confirmat com a rei d'Itàlia. Carlemany havia permès a Bernat heretar el títol del seu pare.
L'Imperi no es podia dividir, i tots els reis dels regnes francs havien d'obeir l'emperador. D'aquesta manera, el fill gran Lotari rebia una dignitat superior a la resta de germans, i unes terres molt més extenses. miniatura|Lluís fent penitència a Attigny. Gravat del s. XIX
Bernat d'Itàlia L'ordenatio imperii deixava clar que el regne d'Itàlia estava subordinat a l'emperador. Bernat d'Itàlia, que desitjava continuar amb la seva autonomia, va començar a planejar una declaració d'independència respecte als regnes francs. En assabentar-se'n, Lluís va reunir un exèrcit i es va dirigir cap a la frontera italiana. Intimidat per la ràpida reacció del seu oncle, Bernat es va rendir i se sotmeté al seu oncle. Lluís va sentenciar-lo a mort, tot i que decidí commutar-li la pena per la de deixar-lo cec. Tanmateix, un cop li hagueren tret els ulls, Bernat va morir després de dos dies d'agonia.
La mort del seu nebot planaria sobre la consciència de Lluís durant la resta de la seva vida. Quan el 818 la seva esposa Ermengarda d'Hesbaye va morir, Lluís va creure que la mort era un càstig diví, ja que Ermengarda l'hauria influït durant les decisions que prengué en relació al seu nebot.
El 822 Lluís feu penitència demanant perdó pel tracte a Bernat davant del papa Pasqual I i un consell de clergues i nobles. El prestigi de Lluís es veié afectat arran d'aquest episodi.
Primera guerra civil
L'any 820 Lluís es va tornar a casar, amb Judit de Baviera, i el 823 tindria un fill amb la seva segona esposa. El naixement d'aquest nou fill, de nom Carles, va acabar amb els pactes establerts a l'Ordenatio Imperii, ja que els intents de Lluís de deixar part de l'herència al seu nou fill van topar amb l'oposició dels tres fills de la primera esposa.
El 829 Lluís va donar Alemanya a Carles, disminuint significativament la porció que havia estat assignada al seu hereu Lotari. Amb el suport dels seus germans, Lotari va acusar Judit d'haver comès adulteri amb el comte de Barcelona Bernat de Septimània, i a Carles de ser un fill bastard. El 830, quan Lluís tornava d'una campanya a Bretanya, es va trobar el seu imperi enmig d'una guerra civil. Pipí d'Aquitània i Lluís el Germànic havien empresonat Judit a Poitiers, i Bernat de Septimània havia hagut de fugir a Barcelona.
Mentrestant Lotari havia aplegat un gran exèrcit, i Lluís el Pietós per salvar la situació va prometre als seus fills Pipí i Lluís una part més gran de l'herència si canviaven de bàndol i l'ajudaven a combatre contra Lotari. Finalment Lluís va aconseguir capturar Lotari i recuperar el control. Lotari va ser perdonat, però fou exiliat a Itàlia. miniatura|Moneda emesa per Lluís, amb la seva efígie
Segona guerra civil A la dieta o assemblea general de Thionville de la tardor del 831, Bernat de Septimània fou rehabilitat; estaven presents a la reunió Lotari I d'Itàlia i Lluís de Baviera; Pipí I d'Aquitània va excusar amb diversos motius la seva assistència tot i les ordres directes de l'emperador,la causa podria ser les advertències sobre les intencions de l'emperador que li va fer Vala de Corbie que estava exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutiers a Aquitània; sembla que també estava descontent que després del paper decisiu que ell i el seu germà Lluís de Baviera havien tingut en el restabliment del seu pare, no se'ls donava cap part al govern mentre el monjo Gombau de Saint-Médard de Soissons, que hi havia tingut una part similar, havia esdevingut totpoderós però finalment, sota orde paterna, es va haver de presentar el desembre a Aquisgrà on estava Lluís el Pietós; aquest el va amonestar i li va ordenar de restar al seu costat i d'absentar-se sense el seu permís, el que era una mena d'arrest. Però després de les festes de Nadal Pipí es va evadir el dia dels sants Innocents (28 de desembre del 831) sortint de nit cap a Aquitània, acompanyat dels senyors que li eren més afectes. Hi va haver fins i tot una mena de lligam secret amb Bernat de Septimània, que al seu torn estava descontent per no haver estat restablert en la seva posició a la cort.
Berenguer, comte de Tolosa i conseller de Pipí, li va aconsellar de no revoltar-se però Bernat de Septimània el va instigar. A principis del 832, Lluís el Pietós va convocar una dieta a Orleans per discutir els mètodes de restablir a Pipí en l'obediència. Lotari i Pipí hi foren cridats, però Lluís va donar suport al seu germà i no hi va anar; aspirava a la part de Germània destinada al seu germanastre Carles el Calb. Lluís el Pietós va iniciar la campanya contra els seus fills rebels. Berenguer, lleial a l'emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se d'alguns d'ells, amb seguretat el Rosselló (amb el Vallespir), probablement també Rasès i el Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna.