miniatura|Son Marroig Son Marroig és una possessió del terme de Deià (Mallorca). En els seus dominis hi ha la imponent península de la Foradada. A final del i començament del , va ser propietat de l'Arxiduc Lluís Salvador, que l'apreciava molt per les seves vistes de la costa de la Serra de Tramuntana. El conjunt fou declarat bé d'interès cultural l'any 1993.
Descripció Mirador El mirador de Son Marroig és un templet neoclàssic de marbre de Carrara, construït per l'Arxiduc inspirant-se en el que hi ha damunt la illeta del jardí Pallavicini, a Pegli, prop de Gènova. S'aixeca sobre una base circular i consta de vuit columnes jòniques.
Torre Son Marroig és una possessió fortificada, i posseeix una torre de defensa que servia per protegir la població dels atacs dels pirates i corsaris. Va ser construïda probablement al , en una època de freqüents incursions corsàries a la costa; el 1582, per exemple, 150 corsaris nord-africans desembarcaren a la zona de la Foradada i foren derrotats. És de planta quadrada i mostra un paredat de pedra vista, amb les cantonades i les obertures fetes de carreu, fet que li atorga una notable solidesa.
Quan l'adquirí l'Arxiduc Lluís Salvador encara hi conservava un petit canó. El mateix arxiduc relata la tradició segons la qual d'aquesta torre fou raptada pels pirates la darrera dona capturada a la costa nord de Mallorca.
Història Abans del fou coneguda com la Foradada dels Masroig, i a partir de llavors com Son Masroig de la Foradada, fins que acabà adoptant la forma actual de Son Marroig.
L'any 1624 era propietat de Gabriel Masroig de la Foradada, i el 1685 es valorà en 11.000 lliures. L'any 1863 passà a la família Cortei, que la vengué finalment a l'Arxiduc Lluís Salvador, que la considerava una de les cases més ben situades de l'illa i imprescindible per al seu projecte de reconstruir el Miramar lul·lià. No va ser una operació fàcil, i quan finalment l'adquirí fou per un preu molt superior al que corresponia però, segons la tradició popular deianenca, l'Arxiduc afirmava que amb tots els doblers que havia donat no havia pagat ni el forat de la Foradada. Emprà el petit port natural per tenir-hi el seu vaixell, el Nixe, i omplí els seus olivars de miradors.
A la mort de l'Arxiduc, el 1915, aquesta possessió passà a les mans del seu secretari, el deianenc Antoni Vives Colom, i posteriorment als seus descendents. A finals de la dècada de 1920 s'hi instal·là un museu dedicat a la figura de l'Arxiduc, que conserva records personals, ceràmiques i pintures. D'ençà del 1978 s'hi celebra el Festival Internacional de Música de Deià, dedicat principalment a la música de cambra.
Julio Cortázar també vinculà literàriament Son Marroig amb el fenomen del raig verd: en el text «El rayo verde», recollit pòstumament a Papeles inesperados (2009), descriu una posta de sol contemplada des del mirador de l'Arxiduc i hi al·ludeix a la novel·la homònima de Jules Verne.
Referències
Categoria:Possessions de Deià Categoria:Monuments històrics de Deià Categoria:Possessions fortificades de Mallorca Categoria:Lluís Salvador d'Àustria-Toscana