Madrid fou un periòdic de caràcter vespertí, que es va publicar a Madrid entre 1939 i 1971. Publicació d'ideologia franquista en els seus primers temps, amb posterioritat va adoptar una línia editorial independent. Després de mantenir diversos conflictes amb les autoritats, aquestes van procedir a la seva clausura en 1971.
Història Va ser fundat el 8 d'abril de 1939 pel periodista Juan Pujol Martínez, que durant la Segona República havia dirigit el diari vespertí d'orientació dretana Informaciones (propietat de Joan March i Ordinas) i havia estat diputat en les llistes de la CEDA, va optar i va obtenir una de les poques llicències d'obertura de periòdics que es van concedir després del final de la guerra civil espanyola. Madrid va començar la seva marxa el 8 d'abril de 1939 en els locals expropiats a l'Herald de Madrid i El Liberal, i cedits a Pujol en lloguer, com a agraïment al seu suport al «alçament». En els seus inicis, va ser un periòdic modest, sense grans aspiracions. Durant la Segona Guerra Mundial el diari hauria mantingut una postura pronazi, competint directament amb el també Informacions. En aquests anys hauria tingut una tirada de 55.000 exemplars.
A la fi de la dècada de 1950 va aconseguir una tirada de 60.000 exemplars. No obstant això la seu ràpid es queda tala per la ràpida expansió del diari, i el 1947 es trasllada la redacció al número 92 del carrer General Pardinyes, en un nou i vistós edifici d'estil neobarroc, fent cantonada amb el carrer Maldonado.
El 1962, la capçalera és adquirida per la societat Fomento de Actividades Culturales, Económicas y Sociales (FACES), integrada per diferents corrents afins al règim franquista. En 1966, Rafael Calvo Serer, notable membre de l'Opus Dei i partidari de Joan de Borbó, prengué el control de l'empresa editorial i nomenà Antonio Fontán director del periòdic.En aquesta època comptava en la redacció del Diari Madrid: Miguel Ángel Aguilar, José Oneto, José Vicente de Juan i Alberto Mínguez.
A partir d'aquest moment, Madrid esdevingué un referent dels corrents aperturistes que començaven a despuntar en el crepuscle de la dictadura. Es caracteritzava per la seva independència i l'expressió d'idees pròpies amb freqüència molt crítiques amb el règim. És el periòdic més destacat de l'anomenada «premsa independent» —juntament amb Nou Diari i L'Alcázar— començaren també de manera tímida i subtil a reclamar una major obertura democràtica i una millor defensa de les llibertats i els drets individuals. Aquesta nova línia editorial li va provocar greus dificultats amb el govern. Un article de Calvo Serer, publicat en 1968, en el qual de manera indirecta i mitjançant una subtil comparança amb Charles de Gaulle, demandava la retirada del poder de Francisco Franco, va provocar la suspensió del diari durant dos mesos. L'article Retirarse a tiempo. No al general De Gaulle (Retireu-vos a temps. No al general De Gaulle) deia el següent:
A mesura que augmentava la pressió governamental, impulsada per Manuel Fraga Iribarne, es desencadenava una crisi empresarial, en produir-se un enfrontament entre el director Calvo Serer i un sector dels accionistes encapçalat per Luis Valls-Taberner, en un moment en el qual com a teló de fons queien les vendes i la situació econòmica es feia delicada.La Vanguardia Española, 30 de octubre de 1973
Va ser clausurat el 25 de novembre de 1971. Amb l'excusa de suposades irregularitats en el finançament de l'empresa editora, el Govern va procedir a la cancel·lació del periòdic i prohibeix la seva publicació.Diario Vasco, 26 de noviembre de 1971 Les raons aportades per l'Administració van ser rebutjades en una dura nota per dotze procuradors familiars a les Corts, qüestionant la seva legalitat i coherència d'elles, proclamant que la diversitat informativa era fonamental.La Vanguardia Española, 7 de diciembre de 1971 En les setmanes següents es van succeir frenètiques negociacions, en les quals fins i tot van entrar òrgans oficials com els Sindicats, per a procedir a la seva reobertura però no van fructificar.La Gaceta del Norte, 23 de diciembre de 1971 Finalment, després de fracassar l'últim intent, el 4 de febrer de 1972 es va acordar la dissolució de l'editora.Diario Vasco, 5 de febrero de 1972
Malgrat les batalles judicials que es van succeir, el diari es va veure obligat a vendre el seu patrimoni per a plantar cara als deutes contrets.La Vanguardia Española, 20 de septiembre de 1973 L'immoble de la seu, a la cantonada dels carrers General Pardinyes i Maldonado, és adquirit per la immobiliària SAGAR, que planeja construir en el solar un edifici d'apartaments. Finalment, Finalment, el 24 d'abril de 1973 es va procedir a volar la seu del rotatiu (un edifici de tan sols 25 anys d'antiguitat), en un acte simbòlic que suposava donar per resolta una de les primeres incursions en el terreny dels principis democràtics durant els anys de la dictadura franquista.
La Fundación Diario Madrid atorga anualment el Premi de Periodisme Diario Madrid, que anteriorment es deia Premi Rafael Calvo Serer.Premio de Periodismo Diario Madrid en la página de la Fundación Diario Madrid; acceso 22.12.2011
Referències
Bibliografia
Categoria:Premsa d'Espanya en castellà