miniatura|Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); La noia de la perla, quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7)
La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès. Però la lluita constant entre diverses cases reials i estats europeus porten a una fragmentació del territori neerlandès. La història d'Holanda està, doncs, estretament lligada a la de Flandes, Valònia i Luxemburg.
La història d'un país anomenat Holanda es construeix després de les invasions napoleòniques. Abans d'això, el territori, com els seus homòlegs flamenc o luxemburguès, era part de diversos feus, comtats, ducats i altres senyories que de mica en mica es reuniren en una unió personal de les Disset Províncies, els Països Baixos borgonyons, la República Batava, el Regne Unit dels Països Baixos i Holanda, possessions successives (amb fronteres molt variables) del ducat de Borgonya, d'Espanya, d'Àustria, etc. Aquesta federació política no era l'expressió de la voluntat del poble, sinó el resultat de matrimonis estratègics dels sobirans. Fou durant segles un territori de ningú i de tothom, camp de batalla preferit de gairebé totes les cases reials d'Europa.
Així i tot, la Guerra dels Vuitanta anys deslligà part d'aquest territori neerlandès de la corona hispànica i mercès a això sorgeix un territori més o menys estable amb què posteriorment s'hi crea un estat independent, primerament sota forma de República, després sota monarquia constitucional, etc.
La història d'Holanda està marcada pel seu segle d'or. A l'edat moderna el territori esdevé líder en matèria colonial mercès a la borsa d'Amsterdam. Focus del Renaixement del Nord, diversos artistes d'arreu d'Europa s'hi desplacen per viure i apropar-se a l'ambient intel·lectual neerlandès. Un capitalisme incipient s'hi instal·la vers el . De retruc, el territori es deixa emportar per la Reforma i aquesta influencia el tarannà artístic. Mestres de l'escultura, la pintura i l'arquitectura es fan renom als Països Baixos. La ciència hi troba un camp adobat per desenvolupar-se. Els Països Baixos es transformen en una potència d'Europa.
Potència altament envejada: Anglaterra li discuteix el lideratge en prop de quatre guerres colonials amb què aconsegueix treure-li totes o gairebé totes les colònies. Dependent d'ençà dels llaços comercials amb el Regne Unit, els Països Baixos s'endinsen en les guerres de successió espanyola i austríaca amb desavantatge i amb un resultat catastròfic. El territori neerlandès acaba partint-se en dos malgrat que la part holandesa conserva la independència.
França voldria fer-se amb Flandes, i Anglaterra evitar un ressorgiment de la potència naval neerlandesa. Durant l'edat contemporània Flandes s'integra doncs dins de Bèlgica i Holanda es construeix com a estat titella, inicialment, anglès, després francès i finalment, sense gaire més força, sucumbeix a la partició de Bèlgica, Luxemburg i Holanda. La reconstrucció passa per reformar la monarquia i tornar-la un estat liberal i democràtic.
Part del llegat il·lustrat holandès prové de la Revolució americana. Influenciada per aquesta, humiliada per les barreges mólotov d'Anglaterra i França sobre el seu territori, el nacionalisme holandès es construeix a cop d'etnocentrisme pronunciat que aspira a tornar la glòria als Països Baixos, si cal, desfent-se de la minoria frisona, annexionada a la casa d'Orange.
El és per a Holanda de transició. La Revolució industrial hi entra tímidament per fer-se gran només al final de segle. El país es veu immers en un seguit de reformes constants liberals que miren de democratitzar les institucions i fer d'Holanda un estat modern.
Les dues guerres mundials deixen Holanda a la mercè d'Alemanya i per això aquesta és envaïda. Després de la Segona Guerra mundial, el país s'allunya considerablement d'Alemanya i decideix formar part del club que creà la Unió Europea. La cultura de masses i el procés de descolonització l'apropen notablement al món anglosaxó, alhora que viu un període de creixement econòmic important. Tot just començar el nou segle, l'estat es veu en l'obligació a renunciar al projecte pannacional davant la partició de Bèlgica.
Historiografia L'estatunidenc John Lothrop Motley fou el primer historiador estranger a escriure part de la història d'Holanda. En prop de 3.500 pàgines escrigué una obra que s'ha qualificat de mestra i que ha estat traduïda a diverses llengües. El seu llibre aconseguí una àmplia audiència durant el . Motley proposà un retorn i immersió en les fons amb un estil atractiu; suscità l'interès d'altres historiadors per les seues dicotomies que presenten un Déu contra el Diable, uns Països Baixos contra el poder hispànic, catolicisme contra protestantisme, llibertat contra autoritarisme, etc. Emfasitza l'etnicitat inacabada d'Holanda com a característica i exagera la importància de William d'Orange dins els governants del país, alhora que dona importància a la tolerància dins l'àmbit religiós.
Tot i que amb l'establiment dels temps contemporanis els historiadors s'han anat multiplicant, se'n poden llistar alguns noms pioners en l'àmbit:
Julia Adams, historiadora especialitzada en economia i societat Petrus Johannes Blok, estatista J. C. H. Blom, estatista M. R. Boxell, historiador especialitzat en política Pieter Geyl, historiador especialitzat en la Revolta holandesa Johan Huizinga (1872-1945), historiador especialitzat en història cultural Jonathan Israel, especialitzat en Història de la República d'Holanda, l'edat de les Llums i Spinoza Louis De Jong, especialitzat en la Segona Guerra mundial John Lothrop Motley, historiador estatunidenc especialitzat en la Revolta holandesa Jan Romein (1893-1962), historiador especialitzat en teorització i història universal Jan de Vries, historiador especialitzat en economia
L'historiador neerlandès Johan Huizinga (1872-1945), autor de The Autumn of the Middle Ages i Homo ludens: A Study of the Play Element in Cultura, des d'on expandix el camp cultural històric i la influència dels historiadors i antropòlegs francesos de l'escola dels Annals, fou pioner en l'àmbit de la història cultural dels Països Baixos. Els seus escrits influenciaren la història de l'art i incentivà els historiadors a traçar els "patrons culturals" tot estudiant "temes, figures, motius, símbols, estils i sentiments" de la societat neerlandesa.
La revolta neerlandesa contra el poder hispànic interessa particularment als historiadors que han mirat de llavors ençà d'esbossar-ne totes les interpretacions possibles.
Prehistòria Alteracions històriques del relleu neerlandès El coneixement de la prehistòria dels Països Baixos és particularment dificultosa per les alteracions climàtiques i de relleu, sobretot les paleoclimàtiques, així com l'efecte de l'ocupació humana d'època històrica que en dificulta la presa de dades. La major part de les traces prehistòriques es troben en certes regions avantatjades per les condicions naturals: el Limburg, que oferia la seguretat de la seva altitud així com la riquesa del seu loess; Drenthe, que es troba a l'abric de les transgressions marines, dotada alhora d'abundants boscs primaris; la regió dels grans cursos fluvials, eix natural de penetració i lloc de pesca.
miniatura|upright|esquerra|Els Països Baixos el 5500 aneminiatura|upright|esquerra|Els Països Baixos el 3850 aneminiatura|upright|esquerra|Els Països Baixos el 2750 aneminiatura|upright|esquerra|Els Països Baixos el 500 aneminiatura|upright|esquerra|Els Països Baixos el 50
Primeres estades de farratjadors (abans de 5.000 ane) L'àrea que hui anomenem Països Baixos fou habitada per humans almenys fa 37.000 anys arrere, tal com confirmarien les restes de sílex utilitzades com a eines a Woerden l'any 2010. També existixen restes que remunten l'existència humana a 250.000 anys arrere a Belvedere, a prop de Maastricht. Altres encara mostren fragments de 40.000 anys arrere de neandertals com un crani trobat a la costa de Zeeland a la mar del Nord. Els sediments de Rhenen, entre Arnhem i Utrecht, revelen igualment milers de pedres tallades de 175.000 ane segons datació.
Caldrà esperar-se al final de la darrera edat glacial, vers el 12000 ane, per veure-hi ja una presència humana continuada i assegurada. Durant la darreria de l'edat del Gel, els Països Baixos presenten un clima de tundra amb escassa vegetació. Els humans hi sobrevivien mercès a la caça i la recol·lecció. Se sap igualment que vers el 8000 ane durant el Mesolític hi ha una presència de tribus nòmades amb pràctica freqüent de la caça de rens. Tenen un hàbitat artificial i estris de pedra, os i fusta vinguts majorment de daines. Residien majorment a Burgumer Mar. El Mesolític també veu la successió d'una agrupació humana amb un clima molt més favorable que treuen la supervivència de la pesca, des d'on s'han trobat restes de canoes. De fet, són les canoes més antigues d'Europa, aconseguides a partir de tronc de pins procedents de Pesse a Drenthe i que remuntarien vers el 6500 ane. Hui aquestes canoes s'exposen al Museu de Drenthe d'Assen.
Els primers agricultors (5000-4000 ane aprox.) L'escalfament del clima marca l'arribada d'agricultors als Països Baixos. És una tendència climàtica que aleshores estigué marcada per la transgressió atlàntica durant la segona part del VI mil·lenni i que coincidí amb l'arribada de pobles procedents d'Europa central, aportadors de tècniques i modes de vida revolucionaris i propis del Neolític, com ara l'agricultura, la domesticació d'animals i plantes, productors de ceràmica i sedentaritzats quant a estil de vida.
Els assentaments es localitzen a Limburg, als loess. No hi ha cap resta que vinga a parlar-nos d'un establiment més enllà d'aquesta regió. De fet, l'arqueòleg neerlandès Leendert Louwe Kooijmans pensa que "s'està fent pal·lès que la transformació agrícola de les comunitats prehistòriques fou un procés indígena pur que tingué lloc de forma gradual". Per això les datacions ens porten vers el 4500 ane.Volkskrant 24 August 2007, "Prehistoric agricultural field found in Swifterbant, 4300–4000 BC ".
Cultures megalítiques (4000-3000 ane) Fàcilment accessible per mar a través de les vies fluvials, els Països Baixos conegueren la major part de les cultures de la prehistòria occidental, identificades per la seua ceràmica i per les construccions de megàlits. Concretament, la cultura dels vasos d'embut fou la responsable d'elevacions de pedra sobre terra amb l'objectiu de fer-ne cementeris ritualístics. Es tracta d'una cultura identificada per la seua ceràmica en forma d'embut i que s'hauria estès des de Dinamarca fins a l'Alemanya actual, tocant terres neerlandeses. Drenthe és altra volta la regió amb més presència de dòlmens que s'han datat vers el 4100 a 3200 ane.
Els megàlits neerlandesos són de corredor, en llengua originària "hunebed". Limburg també sembla que explotà mines mercès al sílex vers el 3300 ane. Una indústria que també es pot apreciar a Rijckholt. A banda, caldria parlar semblantment de la cultura d'Hilversum, que es desenvolupà entre el 1870 i 1050 ane. És una cultura que es caracteritza pel bronze i les ceràmiques amb una força extensiva que la situa entre Anglaterra i França.