fou pintor, escriptor i orfebre. Amb un gran coneixement de l'ofici de l'argenteria, va desenvolupar també una sòlida formació en pintura. Cultivà el gènere del retrat i la pintura anecdòtica, testimoni de la vida i els costums de la burgesia barcelonina de l'època, que el van fer mereixedor d'un gran reconeixement social.
Biografia Fill de Josep Masriera i Vidal, natural de Sant Andreu de Llavaneres, i d'Eulàlia Manovens i Roldós, i germà de Josep Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens; i de dues germanes, Dolors i Elisa, Francesc Masriera va néixer en el si d'una nissaga familiar d'artistes, que malgrat els seus orígens argenters, es va anar diversificant al llarg de diverses generacions en la pintura, el dibuix, la música, l'arquitectura, la creació literària, la història, l'escenografia i l'orfebreria.
El seu germà Josep es va convertir en una figura rellevant en el camp de la pintura de paisatge; mentre que Francesc de la pintura anecdòtica en voga entre la burgesia barcelonina d'aquells anys. Frederic, en canvi, va ser un dels protagonistes principals de les arts industrials d'aquell moment, fundant les Indústries Artístiques de Francesc Vidal i Cia. i la Foneria Masriera i Campins. Els tres van ser historiadors de l'art, acadèmics i escrigueren llibres i opuscles.
El juny de 1870 contragué matrimoni a la catedral de Girona amb Maria Josefa Ferrer i Fontanet, amb qui no va tenir fills. Ella havia estat la seva model, professió per la qual no va satisfer a la família del pintor.
El 1871 establí la seva casa i estudi de pintor al carrer de Cotoners, número 14 de Barcelona; i després es traslladà dos cops més, al carrer Bruc el 1875 i a l'avinguda de les Corts, número 311, el 1888.
Francesc Masriera, malgrat els seus orígens i la seva vinculació al món de la joieria, esdevingué un dels pintors i retratistes més destacats de la societat barcelonina de l'època; i mostra d'això és el fet que, en morir, nombrosos artistes i crítics d'art fessin menció a l'artista i referència a la seva producció, però només destacant la seva obra pictòrica.Album Salón , p. 101-119.
Formació Francesc Masriera va viure els primers anys de formació artística en el taller del seu pare. Podria haver entrat al taller al voltant de l'any 1855, quan tenia 13 anys;Marinel·lo, M. , pg. 321.Vélez, P. , pg. 28. però també s'ha apuntat que en aquesta edat es traslladà a Ginebra amb Josep Pelegrí Clariana (gravador de la joieria Masriera) per estudiar a l'Escola de Belles Arts la tècnica de la pintura sobre esmalt, que després introduí a Barcelona com una gran novetat a l'època;Quílez, F. M. , pg.21.Serraclara, M. T. [1995?], pg. 579 i que el 1856 gaudí de l'oportunitat de residir un temps a París i tornà a Ginebra.
Els tallers familiars dels Masriera varen estar situats als carrers Vigatans, Ferran i Bailèn, un entorn privilegiat social, cultural i artísticament, ja que en els dos primers s'hi establien els comerços de major categoria a la Ciutat Comtal, on acudien la burgesia barcelonina i els impulsos empresarials més nous; a més a més, en aquests carrers també estaven situats els de Francesc Vidal, Josep Vilaseca, Gaspar Homar, Lluís Rigalt, Rossend Nobas i Josep Reynés, per exemple. Per tant, era un nucli d'artistes, intel·lectuals, industrials i empresaris interessats en el progrés i la modernitat.
El 1857 Francesc i el seu germà Josep ingressaren a l'acadèmia de Josep Serra i Porson, pintor realista d'un gran anecdotisme, professor de la Llotja i capdavanter d'un dels corrents artístics catalans més destacats d'aquells anys. A diferència del seu germà Josep, però, manca documentació que verifiqui el seu ingrés a l'Escola de Belles Arts de Barcelona,Vélez, P. , pg. 29. tot i que hi ha autors que confirmen el seu estudi de dibuix i pintura a la Llotja.M. T. Serraclara afirma que entre la documentació personal de la família es troba el paper que confirma el seu ingrés a la Llotja.Dalmases, N. i Giralt-Miracle, D. , pg. 185Serraclara, M. T. [1995?], vol. II, pg. 579 També hi ha un grup d'historiadors que consideren la seva formació pictòrica a través de la via de l'autodidactisme, gràcies a l'ofici d'esmaltador en l'obrador familiar.
El 1860 se celebrà a Barcelona l'Exposició Industrial i Artística de Productes del Principat de Catalunya, màxim exponent del procés industrialitzador de Catalunya; i en la secció d'argenteria es varen mostrar un gran nombre de peces d'ornament personal i servei domèstic, algunes d'elles del seu pare, Josep Masriera i Vidal, que sobresortí notablement per damunt dels altres expositors del seu camp per la qualitat de les seves obres i l'ús de la màquina de guilloixar, pràcticament desconeguda a Espanya.
El 1871 obrí el seu estudi particular i establí el seu domicili al carrer dels Cotoners, número 14. En aquest any es podrien establir els orígens pictòrics de l'artista, amb la seva participació en l'Exposició General Catalana. Durant l'agost de 1872 tornà tot sol a París, on establí contactes amb els marxants Adolphe Goupil i Fréderic Reitlinger.
El 1875 obrí el seu nou estudi en un palauet del carrer de Bruc, a prop de la Gran Via. El 1879 es traslladà a Granada i conegué a Eduardo de Carondelet y Dato, duc de Bailèn.
El 1882 Francesc i el seu germà Josep ingressaren a la Societat Artístico-Arqueològica de Barcelona per la seva condició d'argenters i pintors. La seva pertinença a nombroses acadèmies i organismes públics i privats demostra la consideració de la qual gaudien a Barcelona i altres ciutats espanyoles.
El 1901 la societat Masriera Hermanos establí relacions amb empreses franceses i suïsses del ram de la joieria,Soler, J. , pg.154. col·laboració per la qual pogueren introduir les novetats internacionals que s'esdevenien en aquest camp a principis de segle.
Aquesta doble vessant d'orfebres i pintors els atorgà una dimensió estilística i formal molt més àmplia que la del seu pare, format en la línia dels gremis tradicionals.
Francesc Masriera morí de pneumònia el 15 de març de 1802, en el seu domicili del Passeig de Gràcia de Barcelona.Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1902, número de registre 3375 del Jutjat Universitat.
Viatges Els viatges a l'estranger els van facilitar la formació en les dues disciplines, motivats per un horitzó professional molt més obert i d'acord amb el gust europeu. Tenien interès per adquirir els coneixements tècnics més avançats d'Europa i aplicar-los en les seves indústries per fer progressar l'art industrial del seu propi país.
L'octubre de 1862 viatjà a París i a Londres acompanyat pel seu germà Josep. A Londres visitaren l'Exposició Universal, en la qual es mostraren múltiples exemples de la renovació que s'estava duent a terme en el camp de les arts industrials, derivada dels preceptes teòrics i pràctics del moviment de les Arts & Crafts per a la reforma de les arts aplicades i la renovació del món artesanal, basant-se en la valoració del dissenyador i la no segregació de l'objecte industrial. Aquest fet va cavar fons en l'esperit dels Masriera i es va demostrar en la seva producció, realitzada en el marc de la Barcelona vuitcentista.
El juliol de 1865 repetiren el viatge amb Leopold Roca i van tenir l'oportunitat de conèixer el taller d'Alexandre Cabanel.González López, C. , pg. 172. Aquest fet també ha estat discutit perquè no existeix documentació al respecte, pel que es podria tractar d'una visita puntual de caràcter anecdòtic que no hauria tingut una repercussió decisiva en la seva formació pictòrica.
El 1867 s'instal·laren altre cop a París per conèixer les tècniques per treballar les pedres fines i acompanyaren al seu pare a l'Exposició Universal.Soler, J. , pg. 148 El juliol d'aquell mateix any se'l situa a Milà i Roma.González López, C.
Alguns autors defensen que cap a 1870 va fer el viatge a Ginebra per aprendre la tècnica de la pintura en esmalt, probablement al taller Dufaux, amb Mariano Tamburini, operari dels tallers Masriera, i que llavors va ser quan introduïren aquesta tècnica a Barcelona, on esdevingué una veritable novetat en aquell moment.
Obra Pintura miniatura|En presència del senyor (1891), obra de Francesc Masriera exposada al MNAC de Barcelona.
La contribució de Francesc Masriera a la història de la pintura catalana s'hauria de valorar com una manifestació d'un fenomen d'època, caracteritzat per una amalgama de tendències finiseculars que convergeixen en diferents períodes del seu periple creatiu i dibuixen un perfil artístic d'un ample espectre visual.Quílez, F. M. , pg. 20
En trets generals, la seva obra està condicionada a una estètica ja superada per alguns artistes que treballaven en el panorama artístic europeu. Aquesta estètica, encara lligada a la pintura decimonònica, comportava una supeditació de l'artista a les exigències del client, però a Masriera li assegurà l'èxit comercial i social.Quílez, F. M. , pg. 23
La temàtica de la seva obra alternà l'africanisme, la pintura de gènere i el retrat. Un dels elements més singulars de la seva estètica és l'existència d'una rica cultura figurativa, assimilada per la via del coneixement visual directe, gràcies als seus nombrosos viatges artístics, principalment a París, en les exposicions internacionals i salons on entrà en contacte amb diverses propostes temàtiques i figuratives.
En les pintures de Francesc Masriera podem reconèixer la presència d'un cosmopolitisme visual de signe eclèctic; amb una especial influència de Marià Fortuny en el seu orientalisme i africanisme.Fontbona, F. , p. 105-127 Les escenes realistes revestides d'una visió de costumisme social tenen el seu referent en el pintor belga Alfred Stevens, la riquesa ornamental de les seves obres es deu també a la tradició pictòrica artística de figures com Ernest Meissonier; i s'ha de fer especial menció a Antoni Caba, principal representant de la temàtica retratística catalana de l'època. Pel que fa a la temàtica orientalista, va ser conreada per artistes com Benjamin Constant i la visió nord-africana per Emile Vernet-Leconte. També va tenir un paper fonamental la consulta d'imatges gravades de les principals revistes artístiques europees.
L'activitat pictòrica de Masriera es desenvolupà i localitzà gairebé íntegrament a Barcelona, pel que el cosmopolitisme i l'ambientació parisenca que podem reconèixer en les pintures de Francesc Miralles i Galaup i Romà Ribera, en el seu cas són només cites o préstecs figuratius, degut a la seva situació en la perifèria provincial, que era el cas de Barcelona, davant de la importància d'un centre metropolità avantguardista com el de París.Quílez, F. M. , pg. 22
Les seves composicions, en general, causen una impressió molt satisfactòria. En les seves obres podem observar la recreació d'escenaris sumptuosos, salons prototípics de les cases de la seva clientela burgesa, plens de detalls preciosistes, a la recerca de sensacions agradables en l'espectador. A més mostra un gran domini de les gammes cromàtiques, a les que dona gran intensitat i brillantor a partir de l'ús dels colors primaris i tonalitats que s'unifiquen de manera harmònica. La seva obra mostra un mètode de treball pacient i meticulós, realitzant minuciosament, fins i tot, els detalls més insignificants de l'escena. Té un gran interès a reflectir la incidència de la llum en petits detalls, com les pedres precioses, per evocar efectes visuals i estètics que creïn reflexos preciosistes i enlluernin la visió.
En el cas dels retrats, es caracteritza pel realisme que atorga als rostres i la seva elegància. En els retrats de la seva família i amics els resultats són més espontanis, amb posicions molt més naturals.
Pel que fa a la temàtica de la dona, omnipresent quasi en tota la producció pictòrica de l'artista, cal remarcar el tractament acadèmic que en fa del cos, en les carnacions i les postures, en quadres de caràcter orientalista com les Odalisques i Salomé (1888).