La Cort de Barcelona de 1503 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Ferran II el 22 de febrer de 1503 perquè els braços es reunissin a Barcelona el 20 de març. Després de diverses pròrrogues, la proposició reial fou llegida el 26 d'abril i les sessions se celebraren al convent de Sant Francesc o dels Framenors. La Cort es prolongà, amb una interrupció provocada per la guerra amb França, fins al 28 de novembre del mateix any.

En començar la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Alfons d'Aragó, bisbe de Tortosa. En la renovació triennal del 22 de juliol fou extret Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès, juntament amb els nous diputats i oïdors dels altres braços.

Desenvolupament La reunió tingué lloc en un moment de renovada tensió amb França arran de les Guerres d'Itàlia i de la disputa pel Regne de Nàpols. La defensa de la frontera pirinenca i, especialment, dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, condicionà bona part dels treballs de la Cort.

La qüestió successòria també tingué una importància destacada. Després de la mort dels seus germans i del príncep Miquel de Portugal, Joana d'Aragó i de Castella havia esdevingut hereva de les corones dels seus pares. El 1503 fou jurada a Barcelona com a princesa de Girona, amb la reserva que un eventual fill mascle de Ferran II tindria preferència successòria.

El desenvolupament de la Cort quedà alterat a finals de setembre. El 28 de setembre arribà a Barcelona la notícia que les forces franceses havien penetrat al Rosselló i assetjaven Salses, i Ferran II es desplaçà cap a Perpinyà. Les sessions quedaren interrompudes temporalment fins que la situació militar permeté reprendre-les i cloure-les el novembre.

Donatiu i defensa L'agost de 1503 la Cort concedí al rei un donatiu de 200.000 lliures barcelonines per afrontar les necessitats militars. D'aquesta quantitat, 150.000 lliures havien de sufragar durant tres anys dos-cents homes d'armes i dos-cents genets, mentre que les 50.000 restants es destinaven al manteniment de peons i altres despeses de guerra.

El servei es finançà amb recursos de la Diputació i mitjançant un fogatge. Per administrar-lo, la Cort nomenà una comissió formada pels diputats del General i tres assessors.

Legislació i greuges La Cort aprovà una extensa obra legislativa, formada per desenes de constitucions i capítols de cort, bona part dels quals regulaven qüestions de dret processal, administració de justícia, presons i dret privat. Les constitucions foren impreses a Barcelona poc després de la reunió per l'impressor alemany Joan Luschner.

També es constituí la comissió de provisors de greuges, que continuà actuant durant una suspensió temporal de la Cort. Es conserven noranta-quatre sentències de greuges corresponents a aquesta reunió, una mostra de la importància que mantenia aquest mecanisme de control de les actuacions de la monarquia i els seus oficials.

Entre els acords aprovats hi hagué igualment el compromís de Ferran II de no expulsar els musulmans que residien al Principat. Els braços argumentaren que eren poc nombrosos i que la seva expulsió perjudicaria els senyors i les poblacions on vivien; el rei acceptà la petició mitjançant un acte de cort.

La Cort introduí també modificacions en el sistema d'insaculació de la Diputació del General de Catalunya. Reduí de divuit a nou, tres per cada braç, el nombre de testimonis necessaris en les insaculacions de les places vacants, davant les dificultats per reunir la divuitena prevista des de 1493. També establí que els diputats i oïdors actualitzessin la matrícula quan una persona insaculada canviava d'estament, substituint-la per una altra que reunís les condicions corresponents. Aquests capítols quedaren incorporats als Llibres de l'Ànima, que registraven les persones habilitades per participar en les extraccions dels càrrecs de la Diputació.

Fiscalitat La Cort acordà reformar també la fiscalitat sobre la canemasseria, és a dir, els teixits de cànem, lli, estopa i altres robes bastes. S'establí un nou dret d'entrada del 10% sobre els teixits i productes de cànem, lli i estopa, que substituïa l'antic dret de la bolla aplicat a aquests productes. La reforma, però, no entrà en vigor fins a l'1 de juliol de 1506.

El nou sistema pretenia simplificar la recaptació i reduir els fraus atribuïts a l'antic dret, alhora que assegurava una nova font d'ingressos a la Diputació del General.

Clausura La Cort fou llicenciada el 28 de novembre de 1503. La reunió combinà així les necessitats extraordinàries derivades de la guerra amb França amb una activitat legislativa considerable en matèria de justícia, fiscalitat i funcionament institucional.

Referències

Barcelona (1503) Categoria:Història de Catalunya