Segons la mitologia grega, Hipocoont (en ) va ser un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia, i germà de Tindàreu i Icari, als que va prendre el tron d'Esparta, segons Apol·lodor i Pausànias.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 10, 4-5Pausànias. Descripció de Grècia, III, 1, 3 Però Pausànias també diu que era germanastre de Tindàreu, ja que la mare d'aquest últim era Gorgòfone.Pausànias. Descripció de Grècia, III, 1, 4
Es va apoderar del regne d'Esparta, en morir el seu pare, juntament amb els seus dotze fills, els Hipocoòntides, i en va expulsar els seus germans Tindàreu i Icari. Els germans expulsats es van refugiar a Pleuró, a Etòlia, en territori del rei Testi i es van aliar amb ell per lluitar a la guerra contra els seus veïns. Quan Hèracles va matar Hipocoont i els seus fills, van tornar a Esparta i Tindàreu va ser rei. Es diu que almenys tres dels Hipocoòntides, Enèsim, Alcó i Leucip, van participar en la cacera del senglar de Calidó i que venien de la ciutat d'Amicles.Gai Juli Higí. Faules, 173
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 117. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Reis d'Esparta