Màxim Tirà (en llatí: Maximus Tyrannus; m. 422) fou un usurpador de l'Imperi Romà d'Occident del 409 fins el 411. Va formar part de la guerra civil romana del 406 al 411. Possiblement és el Màxim que es va tornar a revoltar cap al 419-421.Dates extretes de Kullikowski, «Career», p. 126

Fonts Hidaci esmenta sobre Màxim que va ser declarat usurpador pels bàrbars a Hispània. Això ho confirma Pròsper. Orosi s'hi refereix indirectament en el seu informe sobre la situació caòtica a Hispània. Un passatge de la crònica gal·la esmenta la seva mort a mans dels seus propis seguidors.Chronica Gallica (452), s.a. 411

Context Constantí (r. 407-411) va ser nomenat emperador per l'exèrcit de Britànnia el 407. Va travessar el Canal de la Mànega i va ocupar la Gàl·lia. Va nomenar august al seu fill Constant i el va enviar, amb el general Geronci, a ocupar Hispània on, Dídim i Verinià, cosins de l'emperador Honori (r. 395-423), que dirigien el partit favorable a aquest a Hispània, foren vençuts per Constant, que va controlar la regió. Aquest no confiava en les milícies de les províncies d'Hispània i va encarregar la custòdia dels passos pirinencs a uns mercenaris bàrbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missió de vigilància fóra encarregada als honoriaci, cosa que li va costar la destitució. Constant va confirmar l'encàrrec als honoriaci.Michael Kulikowski, «The Career of the 'Comes Hispaniarum' Asterius», Phoenix, 54 (2000), p. 124

No se sap què va ocórrer, però aquests mercenaris bàrbars, bé fóra per negligència, per traïció o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vàndals i alans cap a Hispània, avançat ja l'any 409 (les dates més probables són el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispània, Geronci, suposadament en saber que el general Just (Justus) havia estat nomenat magister militum per Constantí, el seu càrrec, es va rebel·lar i va proclamar Emperador al seu amic el general Màxim, conegut per Màxim Tirà.J. F. Drinkwater, «The Usurpers Constantine III (407-411) and Jovinus (411-413)», Britannia, 29 (1998), p. 284

Ascens al tron Poc es coneix d'ell, se sap que va encunyar moneda a Bàrcino i que va tenir residència a Tarraco. Olimpiòdor de Tebes diu que fou el fill de Geronci, però el més probable és que només fos un oficial.

Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gàl·lies amb el seu pare, a Arle. Mentre, els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric) van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Màxim (i, a través d'aquest, Geronci) va pactar amb ells, reconeixent-los la condició de federats, i els va cedir totes les províncies d'Hispània llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constantí.

Geronci va reunir les seves tropes i va passar a les Gàl·lies. Constantí, en una jugada desesperada, va envair Itàlia aliat amb Al·lobic, magister equitum d'Honori. La invasió no va reeixir i Al·lòbic va morir i Constantí es va haver de retirar altre cop a la Gàl·lia (410). Allí, les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constantí va quedar assetjat a Arle per Geronci.

El 411, l'Emperador Honori va enviar a la Gàl·lia al magister militum Constanci amb un exèrcit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constantí. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori.

Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebel·lar i planejaven matar el seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, però quan va considerar que no se'n podia sortir es va suïcidar, després de matar la seva dona i el seu fidel servidor alà. L'exèrcit d'Hispània es va sotmetre al general Constanci i, per tant, a l'emperador Honori.Drinkwater, «Usurpers», p. 285 L'emperador Màxim, al que potser Honori va perdonar la vida,Pròsper d'Aquitània, Chronicle 412 es va refugiar amb els aliats bàrbars (probablement amb els alans).Orosius, Historia contra paganos, 7.42.5. Translated in Kullikowski, «Career», p. 124 n. 8

Segona usurpació La resta de la història registrada d'aquesta figura fosca esdevé encara més tèrbola. Se l'identifica habitualment amb un segon Màxim que va iniciar la seva rebel·lió a Hispània entre el juliol del 419 i el febrer del 421. Segons el Comte Marcel·lí, aquest Màxim va ser portat a Roma, on va ser exhibit i executat, juntament amb un tal Jovinià, un hispanorromà seguidor seu, al voltant del 23 de gener del 422, durant la tricenal d'Honori i executat a Ravenna el mateix any. Kullikowski recolza aquesta identificació, explicant que va ser derrotat i capturat pel comes Hispaniarum Asteri, per la qual cosa Asterius va ser recompensat amb el patriciat.Kullikowski, «Career», pp. 134f

Referències

Bibliografia Michael Kulikowski, «The Career of the 'Comes Hispaniarum' Asterius», Phoenix, 54 (2000). J. F. Drinkwater, «The Usurpers Constantine III (407-411) and Jovinus (411-413)», Britannia, 29 (1998).

Categoria:Usurpadors del tron imperial romà Categoria:Polítics europeus Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V