Joan Perucho i Gutiérrez (Barri de Gràcia, Barcelona, 7 de novembre de 1920 - Barcelona, 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge. Les seues obres de ficció pertanyen al gènere fantàstic amb una dosi d'ironia i requeriment d'un lector culte.

Biografia Fill de Manuel Perucho i Monsó, mort a Barcelona el 23 de març de 1965, amo d'una botiga de teixits, i de Jesusa Gutiérrez i Duque, nascuda a Medina del Campo. Va nàixer al carrer Torrent de l'Olla al barri de Barcelona de Gràcia. Va créixer envoltat dels llibres del seu pare, un gran bibliòfil.

Realitzà l'educació des de xiquet a les Escoles de la Doctrina Cristiana i passà a educar-se durant l'adolescència a l'Institut Salmerón. Durant la Guerra Civil va lluitar a l'exercit de la República a partir dels 17 anys, on es formà als Serveis de Cultura al Front.

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona.

A la universitat, col·laborà amb escrits sobre literatura a la revista Poesia, de Josep Palau i Fabra, i des de l'agost del 1942, sobre art a la revista falangista Alerta: revista del Sindicato Español Universitario de Barcelona (1942-43), amb el periodista Nèstor Luján (sobre literatura), el músic Manuel Valls Gorina (sobre música) i el professor i crític literari Antoni Vilanova (sobre literatura i música). Va col·laborar i després va ser redactor de la revista clandestina, catalanisa i antifalangista Ariel (1946-1951), amb poemes i crítica d'art i de literatura. Allí publicà la que seria la primera crítica literària que es va fer de l'obra Ocnos de Luis Cernuda.

Des de 1948 va exercir com a jutge a Catalunya (La Granadella, Banyoles, Móra d'Ebre i Gandesa). Va viure a Banyoles des del 29 d'agost de 1951 fins a l'11 d'abril de 1955, on Perucho va exercir de jutge comarcal. Es va allotjar a l'antic Hotel Mundial, ubicat a la Plaça Major. Des de 1976 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

El 1949, es va casar amb la Maria Lluïsa Cortés Clavé (1922? - Barcelona 2023), amb qui va tenir 5 fills, un dels quals morí al poc temps de néixer. Comprarien una segona residència a Albinyana (Baix Penedès), a 4 kilòmetres del Vendrell, on vivien l'escultor Apel·les Fenosa i la seva dona, l'escriptora i artista Nicole Florensa (Nicole Damotte), amb qui servaven amistat.

Va col·laborar regularment amb articles sobre art i literatura a La Vanguardia, Destino, El Món, Avui, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Ínsula, El Periódico, etc.

Afirma Julià Guillamon:

L'any 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Afirmà que havia vist fantasmes a sa casa d'Albinyana.

Obra literària Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca també l'ús de temàtica fantàstica en les seves obres, una característica poc comuna en la literatura catalana.

El 1947 publicà el seu primer poemari Sota la sang. Aquest poemari tenia contingut existencialista.

Tingué un èxit considerable per primera vegada amb Llibre de cavalleries, publicat el 1957.

La seva novel·la més aclamada, Les històries naturals, una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina, ha estat traduïda a més de quinze idiomes.

Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis literaris: el 1953 amb el Premi Ciutat de Barcelona amb El mèdium, l'any 1981 amb el Premi Joan Crexells de narrativa i la primera edició del Premi Ramon Llull de novel·la per Les aventures del cavaller Kosmas, obra per la qual també rebé el Premi de la Crítica de narrativa catalana. El 1996 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per Els jardins botànics, el 1995 amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2002 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

D'ell, va dir en Luis Alberto de Cuenca amb motiu de l'obtenció del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles de l'any 2002:

Crítiques generals a les seues obres literàries Guillamon el lloa, dient:

Joan Fuster considerà que com a escriptor en prosa, «no acaba de sortir-ne» del món de la poesia. Però també diu que:

Obres Aquestes son algunes de les obres escrites per l'autor.

Narrativa 1953: Diana i la mar morta 1956: Amb la tècnica de Lovecraft 1957: Llibre de cavalleries 1960: Les històries naturals 1963: Galería de espejos sin fondo 1965: Roses, diables i somriures 1968: Nicéforas y el grifo 1968: Aparicions i fantasmes 1969: Botànica oculta o el fals Paracels 1972: Historias secretas de balnearios 1974: Històries apòcrifes 1975: Els balnearis 1976: Monstruari fantàstic 1981: Les aventures del cavaller Kosmas 1981: Museu d'ombres 1981: Petit museu de monstres marins 1981: Gàbia per a petits animals feliços. (Quaderns Crema) 1982: Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats. (Quaderns Crema) 1983: Incredulitats i devocions 1983: Pamela 1984: Les delicies de l'oci 1984: Los laberintos bizantinos o un viaje con espectros 1984: Un viatge amb espectres. (Quaderns Crema) 1985: Dietario apócrifo de Octavio de Romeu 1986: La guerra de la Cotxinxina 1986: Roses, diables i somriures 1987: Minuta de mostruos 1988: Los misterios de Barcelona 1989: Els emperadors d'Abissínia 1990: Detrás del espejo 1990: El basilisc 1990: Algú a la nit respira 1990: Els fantasmes de la calaixera 1994: El baró de Maldà i les bèsties de l'infern 1995: Las sombras del mundo 1996: Fabulaciones 1997: Obres completes 1985-1997 2001: Carmina o la gnosi angélica 2001: Història d'un retrat 2001: La darrera mirada

Poesia 1947: Sota la sang 1951: Aurora per vosaltres 1953: El mèdium 1956: El país de les meravelles 1970: Antología poética 1978: Poesia 1947-1973 1982: Poesía 1947-1981 (bilingüe) 1983: Quadern d'Albinyana. (Quaderns Crema) 1984: Obra poética completa 1985: Itineraris d'Orient 1986: Els miralls 1987: La medusa 1988: El duque de Portland sale a la calle 1989: Cendres i diamants 1993: Inscripcions, làpides, esteles 1994: Els dies de la Sicília i la Germànica 1995: Un silencio olvidado: poesía (1943-1947). (Quaderns Crema) 1995: Versos d'una tardor 1997: El far 1998: La mirada d'Antinea 2000: Els morts

Assaig 1968: Miró, les essències de la terra 1985: Teoria de Catalunya 1986: Una semàntica visual 1990: Monstres i erudicions 1991: Cultura i imatge 1993: La gespa contra el cel, notes de viatge 1994: Picasso, el cubisme i Horta de Sant Joan 1998: Els secrets de Circe 1998: Estética del gusto 1998: La meva visió del món, 2 volums 1999: Gastronomia i cultura 1999: La porta de la identitat

Premis i reconeixements Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1991, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1995, el premi Rosalía de Castro de la PEN gallega el 1996, el Premi de la Crítica de narrativa catalana el 1981, el Premi de la Crítica de poesia catalana el 1996, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona el 2001, el Premi Nacional de les Lletres del govern d'Espanya el 2002, i el Premi Gabriel de l'Asociación Española de Fantasía y Ciencia-Ficción, també el 2002, entre d'altres.

Premis Premi Ciutat de Barcelona (1953) per El mèdium Premi Andreu Xandri als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Sao Paulo (1954) Premi Josep Yxart (1957) per la seva obra dins Cita de narradors Premi de la Crítica de narrativa catalana (1981) per Les aventures del cavaller Kosmas Premi Ramon Llull (1981) per Les aventures del cavaller Kosmas Premi Joan Crexells (1982) per Les aventures del cavaller Kosmas Premi Cavall Verd (1984) per Quadern d'Albinyana Premi Nacional de Cultura de la GenCat en la modalitat de Literatura (1994) Premi de la Crítica de poesia catalana (1996) per Els jardins botànics

Reconeixements Creu de Sant Jordi (1991) de la GenCat per la seva trajectòria Premi Rosalía de Castro (1996), Centro PEN Galicia, pel conjunt de la seva obra Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2001) Premi Gabriel de la Asociación Española de Fantasía y Ciencia Ficción (2002) Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2002) del govern d'Espanya, pel conjunt de la seva obra

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Autors de ficció històrica Categoria:Autors catalans de literatura fantàstica Categoria:Autors de literatura de terror Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català Categoria:Creus de Sant Jordi 1991 Categoria:Premis Nacionals de Literatura Categoria:Jutges barcelonins Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Premis Nacionals de les Lletres Espanyoles Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Juristes barcelonins contemporanis Categoria:Jutges catalans del sud contemporanis Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Crítics d'art barcelonins contemporanis Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Poetes catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors graciencs Categoria:Premi Joan Crexells de narrativa Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX