Mateu Camariota (en llatí Matthaeus Camariota, en grec ) fou un eclesiàstic grec. El 1438 va acompanyar Joan VIII Paleòleg a Itàlia i fou present als concilis de Ferrara i Florència. Fou tutor de Jordi Escolari. El seu pare va morir durant la conquesta de la capital de l'Imperi pels otomans el 1453 i Mateu, nadiu de Constantinoble o Tessalònica va presenciar els fets.
Obres Va escriure: Epistola de capta Constantinopoli. Epitome in Hermogenem et Rhetoricae Liber. Synopsis Rhetorica. Commentarii in Synesii Epistolas. Encomium in tres Hierarchas, Basilium, Gregorium et Chrysostomum. (dubtós) Matthaei Monachi et Presbyteri Thessalonicensis de Divina Gratia et Lumine Tractatus de iis qui Spuria et Aliena docent. Orationes de Sacro Officio Pastorali. Tres Canones Iambici s. Hymni. Canon Iambicus de Christo atque ejus Cruce.
Les tres darreres s'atribueixen normalment a un altre Mateu Camariota contemporani, però sembla molt estranya l'existència de dos personatges simultanis amb el mateix nom.3.Matthaeus Camariota a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 974
Referències
Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Escriptors romans d'Orient de temàtica religiosa Categoria:Religiosos grecs Categoria:Escriptors de Tessalònica Categoria:Nascuts al segle XV Categoria:Escriptors morts al segle XV