Benidoleig és un municipi de la comarca de la Marina Alta, País Valencià. Segons el cens de 2012, té 1.315 habitants.

Geografia El terme, de 7,5 km², és ric en rutes per a la pràctica del senderisme, entre les quals destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes des del seu cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la cova de les Calaveres, el nom de la qual prové de les calaveres que s'hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular són les d'un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en la seua rodalia hi ha el llac anomenat Toll Blau.

Límits El terme municipal de Benidoleig limita amb els d'Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, el Ràfol d'Almúnia, Sanet i els Negrals i Tormos (tots a la mateixa comarca).

Accés S'accedix a Benidoleig per la CV-731 que prové d'Orba (per l'oest) i Ondara (per l'est).

Història En el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s'instal·laren a la ribera del riu Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i fou cedit per esta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any 1260 és adquirida per Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvia novament de propietaris fins a acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En el moment de l'expulsió dels moriscos n'hi havia unes 50 famílies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 aconseguí el títol de baronia. En ser permutada la parròquia de Tormos per la de Benidoleig, esta passà a dependre de la rectoria d'Orba fins a l'any 1802, any en què també va assolir la independència municipal d'eixa població.

Toponímia Segons el DCVB, el topònim Benidoleig prové de l'àrab bani Dulaj que significa 'fills o descendents de Doleig'. La paraula Dulaj com a nom personal podria procedir al seu torn de l'antropònim germànic Dolehidus, que ja apareix documentat l'any 913.

Demografia i economia Segons el cens de 2019, hi ha empadronades 1.095 persones. L'economia depèn principalment de l'agricultura, i el cultiu més estès és el dels cítrics; també té notable importància la producció de panses per a mistela. Pel que fa al turisme, hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d'arreu d'Europa.

Evolució demogràfica1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009 2011 2019 641 527 678 675 719 703 678 681 725 826 860 1.044 1.139 1.275 1.305 1.095

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 de Compromís per Benidoleig (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).

Alcaldia Des de 2015 l'alcalde de Benidoleig és Pedro Antonio Seguí Caselles del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Monuments i llocs d'interès miniatura|Església de la Santíssima Sang

En quant el seu patrimoni cal destacar: Església de la Santíssima Sang. Segle XIX. Casa senyorial del baró de Finestrat. Cova de les Calaveres. Cavitat amb més de 300 metres de recorregut on es poden observar estalactites i estalagmites, i voltes de més de 20 metres d'altura. Està situada al costat de la carretera que va de Pedreguer a Benidoleig. Té vestigis que fou habitada des del Paleolític mitjà i superior, des de l'1.300.000 al 150.000 abans de Crist.

Gastronomia Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, entre d'altres. També cal destacar l'all i pebre amb anguiles o el putxero. Però un tret important de la gastronomia benidolajana són els aperitius, n'hi ha de tota classe: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba. Per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscència del seu repoblament mallorquí, al capdavant.

Notes

Referències

Enllaços externs

Ajuntament de Benidoleig País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .

Categoria:Municipis de la Marina Alta