La Cort de Barcelona de 1436-1437 fou una Cort General de Catalunya convocada per la reina Maria de Castella, lloctinent general del rei Alfons el Magnànim, el 14 d'abril de 1436 per reunir-se a Barcelona el 15 de maig. La primera sessió documentada se celebrà el 22 de maig al capítol de la Catedral de Barcelona, i les sessions continuaren també al Palau Reial fins al 12 de juny de 1437.
En començar la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya era Pere de Palou, canonge i precentor de la seu de Barcelona.
Context i finançament de la guerra La Cort se celebrà poc després de la batalla de Ponça del 5 d'agost de 1435, en què Alfons el Magnànim i els infants Joan de Navarra i Enric d'Aragó havien estat capturats pels genovesos. Després del seu alliberament el febrer de 1436, Alfons reprengué la lluita per la conquesta del Regne de Nàpols contra els partidaris de Renat d'Anjou.
La nova Cort catalana continuà, per tant, les negociacions sobre el suport financer i militar del Principat a la política mediterrània del monarca, iniciades ja a les Corts de Montsó (1435-1436). Al final d'agost de 1436 salpà de Barcelona un estol de galeres finançat pel Principat per combatre els genovesos, que donaven suport a la causa angevina a Nàpols.
Com a contrapartida a la col·laboració de les institucions catalanes, la Diputació obtingué diverses concessions. Entre aquestes hi hagué una provisió que facultava els diputats a fer-se precedir en els seus desplaçaments per porters que portessin maces d'argent o d'altres materials, tant en les actuacions relacionades amb el servei del General com en altres desplaçaments dins el Principat.
Renovació de la Diputació La renovació dels diputats i oïdors del General resultà especialment complicada. El 31 de juliol de 1437 els membres sortints es tancaren en conclave a la Casa de la Diputació perquè no aconseguien posar-se d'acord sobre els seus successors. L'acord no s'assolí fins a darrera hora del 8 d'agost, dia en què morí el diputat militar Ramon Galceran de Pinós, que no havia participat en la reunió.
L'elecció dels nous diputats i oïdors per al trienni 1437-1440 consta formalitzada el 12 d'agost:
diputat eclesiàstic: Pere de Darnius, canonge i sagristà major de la seu de Girona; diputat militar: Guillem de Santcliment, cavaller de Barcelona; diputat reial: Felip de Santceloni, ciutadà de Girona; oïdor eclesiàstic: Bernat Guillem Samasó, canonge i prior de la seu de Tarragona; oïdor militar: Joan de Llo, donzell domiciliat a Bagà; oïdor reial: Joan Jou, burgès de Perpinyà.
Referències
Barcelona (1436) Categoria:Història de Barcelona