miniatura|Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. miniatura|Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM). La unitat de volum del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és el metre cúbic (m³), el litre equival a una mil·lèsima de metre cúbic. El símbol L va ser adoptat el 1979 a la 16a Conferència General de Pesos i Mesures i és recomanat per tal d'evitar confusions amb la xifra 1.
Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, el SI n'accepta l'ús tot i que recomana la utilització de les unitats del SI, Els "dies" i les "hores" són exemples d'altres unitats no del SI que són acceptades pel SI. i és una unitat molt usada en la vida diària, però no es recomana la seva utilització en el camp de ciència..
D'aquesta manera, tot i no recomanar-se l'ús del litre ni pertànyer al SI, pot fer-se servir juntament amb unitats del SI, tal com es fa en l'actualitat amb unitats com l'hora o el dia.
L'etimologia de la unitat deriva d'una antiga unitat de volum francesa, el litron, a través de la unitat medieval litra (en llatí). Aquest últim nom prové al mateix temps d'una unitat grega d'aproximadament 12 unces. El sistema mètric francès prengué el litre com a unitat bàsica, en la creació d'un sistema propi de mesures.
Història miniatura|Charles Édouard Guillaume, físic que donà resultats sobre el volum del litre segons la definició basada en l'aigua. Fou el director de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures des de 1915. L'origen del litre es troba a la unificació de mesures propulsada durant la Revolució Francesa per l'Assemblea Constituent del 1791 per fer front a la diversitat de mesures que llavors havhi havial litre apareix per primera vegada com a mesura de la capacitat a la llei del 18 germinal de l'any 3 (en francès) (7 d'abril del 1795) definit en funció del metre,El text original era: Litre, la mesure de capacité, tant pour les liquides que pour les matières sèches, dont la contenance sera celle du cube de la dixièrne partie du mètre. el litre va ser definit com «la mesura de volum, tant per a líquids com per a sòlids, d'un cub amb una aresta igual a una dècima part d'un metre».
El 1879 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures va adoptar el litre i la seva abreviatura l minúsculaBIPM:Unitats que no són del SI però són acceptades per a ser utilitzades pel SI Vegeu nota f. El 1901 la tercera Conferència General de Pesos i Mesures va definir el litre com «el volum ocupat per la massa d'un quilogram d'aigua pura a la seva màxima densitat i sota la pressió atmosfèrica normal», això voldria dir: aigua pura a 1 atm i una temperatura lleugerament per damunt de 3,98 °C.Definició del litre a la Resolució número 1 de la 3e reunió de la CGPM el 1901. El litre era, segons aquesta definició equivalent a 1.000028 dm³ (inicialment 1.000027 dm³), acceptant d'aquesta manera la discrepància amb el centímetre cúbic detectada segons la definició.
Més tard es va especificar 4 °C com el punt de referència de la densitat de l'aigua per tal de denotar un litre, amb una densitat de l'aigua pura lleugerament inferior a 1,0000 kg/litre.
Un dels investigadors que va comprovar les desviacions de la mesura del litre en aquests canvis fou el físic Charles Édouard Guillaume, que el 1904 va comprovar experimentalment que la densitat de l'aigua a 4 °C era de 1.000028 dm³.
Finalment, a causa de la complexa definició del litre, el 1964 es va recuperar la definició de 1793, a la 12a CGPMResolució número 6 de la 12a reunió de la CGPM del 1964 derogant la definició del litre, establint que el litre és un nom especial per al decímetre cúbic i recomanant no utilitzar aquesta unitat en mesures de precisió. en haver-se constatat el 1960 que hi havia una diferència de 28 milionèsimes respecte del decímetre cúbic,Resolució número 13 de la 11a reunió de la CGPM del 1960 constatant la diferència entre el litre i el decímetre cúbic. el litre va passar a ser només un nom especial per al decímetre cúbic.
El 1979 a la 16a CGPM es va decidir la utilització tant de la l minúscula com la L majúscula per evitar confusions entre la l i el nombre 1Resolució número 6 de la 16a reunió de la CGPM del 1979 o amb la lletra i majúscula, amb la indicació que en un futur només hauria de restar un dels dos símbols. Tanmateix, la dualitat encara persisteix.
Abans de 1979, el símbol ℓ (U+2113), esdevingué familiar en alguns països; per exemple, era recomanat per la publicació M33 de la South African Bureau of Standards. Aquest símbol pot trobar-se encara en alguns països de parla anglesa i el seu ús encara és acceptat al Japó i a Corea del Sud. Les fonts que cobreixen els caràcters CJK normalment no només inclouen la ela minúscula, de manera addicional s'hi inclouen quatre caràcters pre-compostos: ㎕, ㎖, ㎗, i ㎘ (del U+3395 al U+3398) per tal de denotar microlitre, mil·lilitre, decilitre i kilolitre respectivament. Alguns països (com el Canadà recomanaven utilitzar la minúscula ℓ sempre que fos possible o per defecte (sempre que no hi hagi confusió possible amb el numeral 1). En l'actualitat aquest símbol no es fa servir en la majoria de països i mai no fou reconegut per la CGPM ni per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO).
La 16a Conferència General de Pesos i Mesures, feu possible l'ús dels dos símbols per tal d'expressar aquesta unitat de mesura. La L majúscula és la que s'utilitza en la pràctica, deixant relegada la ℓ minúscula als puristes (fàcil de distingir entre la xifra 1). En l'actualitat no hi ha raó tècnica veritable per aquesta excepció a la nomenclatura dels sistemes de mesures, perquè els sistemes d'escriptura informàtics de l'actualitat fan possible la utilització de sistemes de codificació més distingibles.
El 1990, la mateixa Oficina de Pesos i Mesures va considerar prematur eliminar un dels dos símbols.
Múltiples miniatura|Xeringa amb interlínia de mesura en ml, un dels submúltiples més utilitzats. Al litre se li apliquen els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats, el més utilitzat és el mil·lilitre que equival a una mil·lèsima part d'un litre. A la taula següent es troben els múltiples i submúltiples amb els seus equivalents en volum. Es pot veure que els múltiples i submúltiples de litre augmenten o disminueixen respectivament, en un ordre de magnitud en base deu. Notar que els més utilitzats s'han marcat en negreta.
Múltiple NomSímbolsVolum equivalent Multiple NomSímbolsVolum equivalent 100 L litre l Ldm³decímetre cúbic 10¹ L decalitre dal daL 10–1 L decilitre dl dL 10² L hectolitre hl hL 10–2 L centilitre cl cL 10³ L quilolitre kl kLm³metre cúbic 10–3 L mil·lilitre ml mLcm³centímetre cúbic (cc) 10⁶ L megalitre Ml MLdam³decàmetre cúbic 10–6 L microlitre µl µLmm³mil·límetre cúbic 10⁹ L gigalitre Gl GLhm³hectòmetre cúbic 10–9 L nanolitre nl nL10⁶ µm³1 milió de micròmetres cúbics 1012 L teralitre Tl TL km³quilòmetre cúbic 10–12 L picolitre pl pL10³ µm³1 miler de micròmetres cúbics 1015 L petalitre Pl PL10³ km³1 miler de quilòmetres cúbics 10–15 L femtolitre fl fLµm³micròmetre cúbic 1018 L exalitre El EL10⁶ km³1 milió de quilòmetres cúbics 10–18 L attolitre al aL10⁶ nm³1 milió de nanòmetres cúbics 1021 L zettalitre Zl ZLMm³megàmetre cúbic 10–21 L zeptolitre zl zL10³ nm³1 miler de nanòmetres cúbics 1024 L yottalitre Yl YL10³ Mm³1 miler de megàmetres cúbics 10–24 L yoctolitre yl yLnm³nanòmetre cúbic
Microlitre El microlitre és la unitat de volum equivalent a la milionèsima part d'un litre, representada pel símbol μl. També equival a 1 mil·límetre cúbic.
1 μl = 10-6 L = 1 mm³
Mil·lilitre miniatura|Dosificador marcat en cm³ El mil·lilitre de símbol ml o, cosa que és el mateix, un centímetre cúbic de símbol cm³ és una unitat per al volum, que equival a una milionèsima de metre cúbic. És el volum ocupat per un cub que té les arestes d'un centímetre. A vegades també s'abrevia (incorrectament) cc (sobretot en contexts automobilístics) i fins i tot ccm.
Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, és una unitat molt usada en ciència. La unitat de mesura del volum en el SI és el metre cúbic (m³). És la unitat base de volum en l'antic sistema de mesures CGS.
1 ml = 1 cm³ = 0,1 cl = 0,01 dl = 0,001 litres = 0,000 001 m³
Centilitre El centilitre (abreviat cL) és el segon submúltiple de litre. Es tracta d'un ordre de magnitud que s'ha fet servir, en alguns casos, per mesurar petits consums, com els consums d'aigua en cas de fuites o bé el consum de combustible en alguns vehicles, tot i que la seva utilització depèn de l'ordre de magnitud de les quantitats volumètriques que es descriuen.
Decilitre El decilitre (abreviat dL) és el primer submúltiple de litre. En aquesta unitat se solen expressar algunes taxes de contingut de substàncies en anàlisis mèdiques, donant els resultats en quantitats per decilitre de sang.
Decalitre El decalitre (abreviat daL) és una unitat de mesura pels líquids que equival a deu litres, no és gaire utilitzat en la vida quotidiana.
Hectolitre miniatura|Construcció d'un tanc d'aigua de 100 qL per recollir aigua dels terrats de les cases i aprofitar-la en jardineria. LHectolitre (abreviat hL) és una unitat de mesura per als líquids que equival a cent litres, és una important. S'utilitza habitualment en la indústria de begudes.
Quilolitre El quilolitre (abreviat kL) és una unitat de mesura pels líquids que equival a mil litres. És una mesura còmoda per a mesurar grans quantitats de líquid. S'usa per a mesurar o donar resultats en aigua en grans quantitats com ara basses, pantans o simplement dipòsits d'aigua. També es poden fer servir per a mesurar grans extensions d'aigua com ara mars, llacs i oceans.
Conversions no mètriques L'adopció del Sistema Internacional de mesures, ha fet obsoletes moltes de les anteriors unitats de mesura de volums. En quedar en un estatus d'acceptació per part de la CGPM, en considerar-se l'equivalent al decímetre cúbic, a l'hora de traçar les antigues mesures sol prendre's el litre com a base. Als següents apartats i taules es troben algunes equivalències d'unitats.
Sistema Convencional Estatunidenc Unitatmètrica Valor aproximat Unitat no mètrica Sistema Unitat no-mètrica Equivalent mètric1 L ≈ 0,87987699 quart Imperial 1 quart≡ 1,1365225 L1 L ≈ 1,056688 quart fluid U.S. 1 quart fluid≡ 0,946352946 L1 L ≈ 1,75975326 pinta Imperial 1 pinta≡ 0,56826125 L1 L ≈ 2,11337641pintes fluides U.S. 1 pinta fluida≡ 0,473176473 L1 L ≈ 0,2641720523galó líquid U.S. 1 galó líquid≡ 3,785411784 L1 L ≈ 0,21997 galó Imperial 1 galó≡ 4,54609 L1 L ≈ 0,0353146667 peu cúbic 1 peu cúbic≡ 28,316846592 L1 L ≈ 61,0237441 polzada cúbica 1 polzada cúbica≡ 0,01638706 L1 L ≈ 33,8140 unça fluida convencional U.S. 1 unça fluida convencional≡ 29,5735295625 mL1 L ≈ 35,1950 unça fluida Imperial 1 unça fluida≡ 28,4130625 mLVegeu també Unitats Imperials i Sistema Convencional Estatunidenc
Relació amb el litron El litron és una antiga unitat francesa de volum, que es feia servir per mesurar àrids. D'aquesta unitat es deriva etimològicament el nom del litre. El volum d'un litron és equivalent a 0,813 l.
Relació amb el cuartillo Un litre també és equivalent a 1,984 cuartillos de líquid, unitat mesura castellana, per la qual s'estengué l'ús a Castella del cuartillo per denotar la mesura de mig litre. En mesures d'àrids, el litre és equivalent a 0,865 parts de cuartillo o bé a la quantitat d'àrids o de líquids que caben en aquesta mesura.
L majúscula i l minúscula miniatura|Doble decalitre.