Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès. El nucli urbà del poble està edificat sobre un dic de travertí relativament enlairat entre els torrents de la Cometa i l'Aguilera. Té una forma allargassada de nord a sud i d'un extrem a l'altre mesura uns 500 m i ocupa 13,5 ha. És un poble de carrers amb l'amplada de pas de carro i amb cases força antigues, sobretot dels segles i , que originàriament pertanyien a gent que es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, tot i que n'hi ha alguna de senyorial com la Casa Fontanilles i casalots com Cal Magí i Cal Solé.
Una bona part de les cases van ser reformades i actualitzades, moltes mantenen el cup de vi, les golfes, corrals i pous i un bon nombre en conserva el portal per on entraven el carro i la mula i on ara, en molts casos, els baixos s'aprofiten com a garatge. Dins el nucli urbà també hi ha llocs singulars i cases conservades o bé restaurades com la Casa del Delme, el Trull i la Societat. Moltes de les cases, com a molts pobles i viles del país, mantenen el renom viu.
Al nucli principal no hi ha una divisió en barris. Algunes cases desconnectades inicialment del nucli urbà, com eren les de les Casetes, van quedar lligades al nucli amb una actuació urbanística que durant la dècada de 1985-1995 es va dur a terme a la zona de les Moreres, a l'extrem nord del poble. Al sud del nucli urbà hi ha dues urbanitzacions que es van començar a construir cap al 1970. A la Vinya de Bonastre, que té un bon nombre de cases de nova planta hi viuen 232 persones (2024). A la Font de la Gavatxa hi viuen 30 persones en algunes cases força distants, fruit d'una actuació urbanística que no va reeixir.
Demografia
Geografia Llista de topònims de Bonastre (muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts i edificis).
El territori del terme municipal de Bonastre és el més occidental dins la comarca del Baix Penedès, als límits del Tarragonès i l'Alt Camp. Fins a gener de 1990 el municipi pertanyia a la comarca del Tarragonès, data en què va ser adscrit a la del Baix Penedès. miniatura|Bonastre (dreta) i la Vinya (esquerra). Vista des de la Muntanya de la Rovira Dins del Catàleg del Paisatge de Catalunya, el municipi dona nom al territori emmarcat per la divisió paisatgística Massís de Bonastre, ja que ocupa el centre geogràfic d'aquestes muntanyes entre el riu Gaià, la plana del Penedès i el litoral mediterrani.
El terme municipal té una superfície de 24,9 km² i l'envolten, fent partió en sentit horari, els termes municipals de Masllorenç, Albinyana, El Vendrell, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, Salomó i Montferri.
El nucli principal de població està enclavat en un gran fondal que davalla, de nord a sud, fins a l'estret de l'Aguilera, on el torrent homònim discorre ja fora dels límits del terme. Aquest ample fondal solcat per petits torrents, tributaris de l'Aguilera, és envoltat per turons i muntanyes amb cims aplanats que, llevat del Puig de Sant Antoni (408 m) ja al terme municipal d'Albinyana, no sobrepassen els 400 m d'altitud. En contrast amb el pròxim litoral mediterrani, és un territori relativament enlairat i alhora aïllat de les planes i sectors altament urbanitzats que trobem més enllà d'aquestes muntanyes.
La part septentrional del terme s'obre cap al nord des del lloc anomenat els Plans, davallant per camps de vinya, olivera i ametller cap al Gaià i l'Alt Camp.
Orografia miniatura|Fondal de Bonastre. Els Plans. Vista cap al mar Bonastre és enclavat al centre del Massís de Bonastre, que és una branca de la Serralada Prelitoral Catalana que des de la Serra del Montmell es perllonga cap al Sud i va perdent altitud fins a la costa mediterrània, a prop del Roc de Sant Gaietà (Roda de Berà, Tarragonès). Les muntanyes i l'altitud (s/n/m), en sentit horari i començant pel Nord, són: Les Muntanyes del Tet (387 m), Puig de Sant Antoni (408 m), Costa del Sanabre (300 m), Plana del Xim (272 m), Muntanya de la Rovira (301 m), Muntanya del Molí (244 m), Puig-roig (265 m), La Mola (317 m), El Mallol (255 m), Puig Barbolí (311 m), Roca Roja (334 m) Puig de l'Aranyó (365 m).
La distància al mar en línia recta, des del centre del terme municipal, és de set quilòmetres.
Punt amb més altitud del terme municipal: 387,2m (UTM31N - ETRS89 370731.4 4566584.1) Punt amb menys altitud 101m (UTM31N - ETRS89 369259.2 4562440.6)
Clima Bonastre té clima mediterrani. La temperatura mitjana anual és de 15,5 °C, la mitjana dels mesos més freds és de 8 °C i la dels més calorosos entre el 23,5 i els 24 °C. Les precipitacions mitjanes anuals arriben als 551mm. La humitat relativa mitjana de l'aire és de 64 %. Dades força similars amb les mitjanes climàtiques de la comarca.
Els vents més presents són el mestral durant l'hivern i la marinada durant l'estiu. Menys freqüents ho són el xaloc, el llevant i el ponent. La boira apareix puntualment a l'hivern i a l'inici de la primavera. La part més alta del terme municipal resta oberta al vent del Nord amb l'entrada de la tramuntana i el ponent, ambdós més eixuts. Durant el període estival i per la proximitat de la costa, la marinada entra amb força.
Història miniatura|Església parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre L'ocupació humana del territori del terme de Bonastre era ja efectiva en el període Eneolític (2500 aC) quan els humans començaren a viure en assentaments estables. Més endavant en l'època antiga, la proximitat de Tarragona i el pas de la Via Augusta, per l'Arc de Berà, a escassos quilòmetres en línia recta, van fer del terme de Bonastre un lloc de conreus d'olivera amb centres agrícoles i cementiris documentats a Cal Lluïsot, els Masos (Ca l'Antic) i la Torreta.
Després del període de conquesta i repoblació de la Catalunya Nova, l'Abadia de Sant Cugat va consolidar un llarg període d'expansió per les terres del Penedès (1209). L'any 1296, Bonastre (Alastro) ja és una parròquia independent. Santa Oliva, Albinyana i Bonastre passaven a ser tres parròquies completament diferenciades perquè Bonastre se separava d'Albinyana i simultàniament Santa Oliva renunciava als seus drets sobre aquestes dues. Ponç Burguet, abat de Sant Cugat del Vallès, i Ramon de Tallada, prior de Santa Maria de Santa Oliva, concedeixen a les esglésies d'Albinyana i Bonastre les primícies i altres drets que els corresponen. Data: 5 d'agost de 1296 (Arxiu de la Corona d'Aragó). Així mateix comprovem que, més enllà de l'organització eclesiàstica, Bonastre encara era una quadra d'Albinyana el 1296. La independència civil es va produir pocs anys després, potser al començament del . El 1369, Bonastre ja comptava amb 64 focs i gaudia de personalitat pròpia. El territori era governat per un batlle depenent de l'Abadia de Sant Cugat.
La identitat col·lectiva de Bonastre es va anar formant durant els segles i . Però al final del això és ben evident, ja que entre els anys 1382 i 1405, Arnau Estella, batlle de Bonastre, va exercir les seves funcions sense dependre del poder senyorial que representava l'Abat de Sant Cugat. En aquest curt però significatiu període, amb la redempció, Bonastre va estar sota la jurisdicció reial a través de l'Infant Joan, primogènit de Pere III, el Cerimoniós. En l'aspecte administratiu, la batllia també comprenia els llocs del Vendrell, Sant Vicenç de Calders, l'Albornar i Tastal.
El 2 d'agost de 1405, Martí l'Humà va entregar novament la jurisdicció dels llocs de la batllia al Monestir de Sant Cugat a canvi de cedir en custòdia del rei, i del tresor de la Corona, les relíquies de Sant Sever. Bonastre va tornar a la dependència monàstica durant els tres-cents anys següents. El sistema senyorial es va allargar i va estar vigent durant els regnats dels poderosos monarques de la Casa d'Àustria i encara més enllà. Sota el regnat de Felip II, a Bonastre es va confeccionar el capbreu de 1562.
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), les guarnicions i tropes castellanes de Felip IV, es van acantonar a Tamarit, Torredembarra, Vilafranca i el Vendrell, i van assetjar successivament Tarragona. La fam i els estralls van delmar la població a tot el Penedès. Acabada la guerra, les poblacions de les comarques del Camp de Tarragona i del Penedès, amb esforç i treball, ja s'havien recuperat pràcticament de les conseqüències (1694). Al cap 50 anys, Francesc Bernat de Ponts, abat de Sant Cugat, va confeccionar un nou capbreu de Bonastre on hi figuraven un total de cinquanta-nou propietaris declarants, repartits entre Bonastre i els territoris de l'antiga batllia. El 1704 va esclatar la Guerra de Successió. La guerra va durar 10 anys i va acabar el 1714 amb la victòria felipista i les capitulacions de les ciutats assetjades: Barcelona (11 de setembre) i Cardona (18 de setembre).
Acabada la guerra, l'administració borbònica va imposar un nou sistema fiscal: el Reial Cadastre (Bonastre, cadastre de 1778) que gravava els rendiments del comerç i la indústria i era concorrent amb el pagament del delme senyorial al Monestir de Sant Cugat. El 1718, Bonastre tenia 174 habitants. Seixanta-nou anys més tard, el cens de Floridablanca, en comptabilitzava 457. Els anys que van seguir (1740-1770) van ser durs per als conreus i per a la població, amb sequeres i epidèmies que van afectar tot Catalunya i que desembocaren en les revoltes o rebomboris del pa.
Les càrregues senyorials, que tant pesaven sobre el habitants del poble, es van agreujar. El Monestir de Sant Cugat, va adreçar una carta (1777) a Joan Sanromà, pagès i batlle de Bonastre, recordant-li el compliment de les obligacions del delme. El 1793 es va iniciar la guerra dels regnes absolutistes contra la Revolució i la República Francesa (Guerra Gran) on hi va participar Mossèn Pometa, rector de Bonastre i capellà militar destacat a Girona. El poble va haver d'aportar diners i homes a la integració del Corregimiento de Vilafranca (1795). Tretze anys més tard, el setembre de 1808, durant la Guerra del Francès contra Napoleó, les terres de Bonastre eren pròximes al front de batalla. Vespella, Rodonyà, la Bisbal, el Vendrell, Valls, Vilafranca i Tarragona, van ser escenaris de batalles i confrontacions que devastaren el camp i delmaren la població fins a la derrota de l'exèrcit napoleònic el 1814.
La guerra entre absolutistes i liberals va acostar-se al mateix poble. Els dies 3 i 6 de maig de 1822, tropes absolutistes van parar una emboscada a les milícies liberals procedents de Reus, a les quals s'hi havien unit alguns veïns de Bonastre. La guerra va acabar amb el triomf absolutista i la reposició de Ferran VII. La jurisdicció del Monestir de Sant Cugat i el delme sobre Bonastre va acabar cap el 1840.