Lesdeveniment de Tunguska fa referència a l'impacte d'un cometa d'alguns centenars de tones a la regió del curs mitjà del riu Tunguska Pedregós, a Evenkia (krai de Krasnoiarsk, Federació Russa) el 30 de juny de 1908. L'explosió resultant, d'entre 5 i 30 megatones, s'aixecà fins als 8 km d'alçada, arrasà més de 2.000 km² de taigà i la detectaren els sismògrafs de tot el món. L'explosió sobre la taigà siberiana oriental escassament poblada va aixafar aproximadament 80 milions d'arbres en una àrea de 2 150 km² de bosc, i els informes de testimonis suggereixen que almenys tres persones van poder haver mort a l'esdeveniment.
L'explosió generalment s'atribueix a l'explosió d'aire d'un meteoroide. Es classifica com un esdeveniment d'impacte, encara que no s'hagi trobat mai un cràter d'impacte; es creu que l'objecte es va desintegrar a una altitud de 5 a 10 quilòmetres en lloc d'haver copejat la superfície de la Terra,
Degut a la llunyania del lloc i la instrumentació limitada disponible al moment de l'esdeveniment, les interpretacions científiques modernes de la seva causa i magnitud s'han basat principalment en avaluacions de danys i estudis geològics realitzats molts anys després del fet. Els estudis han donat diferents estimacions de la mida del meteoroide, de 50 a 190 metres, depenent de si el cos va ingressar a baixa o alta velocitat. S'estima que l'onada de xoc de l'esclat de l'aire hauria mesurat 5,0 a l'escala de Richter, i les estimacions de la seva energia van oscil·lar entre 3 i 30 megatons de TNT. Una explosió d'aquesta magnitud seria capaç de destruir una gran àrea metropolitana. Els sismògrafs van completar registres en dues vegades la volta al món. La pols aixecada va causar un hivern més llarg del que era habitual a l'hemisferi nord i va sotmetre la part septentrional d'Àsia i Europa a una lleugera i anòmala foscor.
Des de l'esdeveniment de 1908, s'han publicat aproximadament mil articles acadèmics (la majoria en rus) sobre l'explosió de Tunguska. El 2013, un equip d'investigadors va publicar els resultats d'una anàlisi de micromostres d'una torbera a prop del centre de l'àrea afectada que mostra fragments que poden ser d'origen meteorític.
El fenomen no ha deixat de suscitar investigacions. El juny de 2020, un estudi publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society proposa una nova hipòtesi explicativa, on es narra que es tractaria d'un gran asteroide de ferro que hauria ingressat a l'atmosfera a una altitud relativament baixa per després tornar-ne a sortir i la seva ona de xoc va arrasar part de la superfície terrestre.
L'esdeveniment de Tunguska és el major esdeveniment registrat d'impacte a la Terra en la història, encara que s'han produït impactes molt majors en temps prehistòrics. S'ha esmentat en nombroses ocasions en la cultura popular i també ha inspirat la discussió en el món real sobre les estratègies de mitigació d'asteroides.
Geografia del lloc miniatura|Localització aproximada de l'esdeveniment de Tunguska, a la Sibèria central El lloc de l'esdeveniment està ubicat a l'Altiplà de la Sibèria Central, proper al riu Tunguska Pedregós (Podkámennaya Tunguska). Administrativament està ubicat al Krai de Krasnoiarsk, a Rússia, en una regió anomenada Evenkia que fins a 2007 tenia l'estatus de districte autònom.
El seu clima és un clima continental subàrtic (Dfc) caracteritzat per estius molt breus i hiverns perllongats molt rigorosos amb alta oscil·lació tèrmica estacional; amb mínimes a l'hivern de -60°C i màximes a l'estiu de fins a +40°C. El permafrost a la zona té un caràcter discontinu. El bioma dominant és la taiga, un bosc de coníferes. El riu Tunguska Pedregós discorre d'est a oest, de manera paral·lela als rius Tunguska Inferior (al nord) i Angarà (al sud), tots importants afluents del riu Ienissei. El 1995 es va crear una reserva natural de gairebé 300.000 ha que inclou la zona de l'esdeveniment.
L'ètnia evenkis (anteriorment anomenada "tungus") és originària d'aquesta regió. Evenkia és un districte amb una densitat de població molt baixa (0,02 habitants per quilòmetre quadrat). La localitat més propera al lloc de l'esdeveniment és Vanavara (en rus: Ванавара), una petita població rural que l'any 2017 tenia 2.906 habitants.
No hi ha carreteres que siguin transitables durant tot l'any. El principal mitjà de transport és la navegació fluvial i es realitza només unes poques setmanes a l'any.
Història del succés miniatura|Fotografia dels camps de Tunguska, després de l'esdeveniment meteorític. El 30 de juny de 1908 (citat a Rússia com el 17 de juny de 1908 del calendari julià, abans de la implantació del calendari soviètic l'any 1918), al voltant de les 07:17 hora local, els nadius evenkis i els colons russos als turons al nord-oest del llac Baikal van observar una columna de llum blavosa, gairebé tan brillant com el Sol, creuant el cel. Uns deu minuts després, va haver-hi una llampada i un so similar al foc d'artilleria. Testimonis presencials més propers a l'explosió van informar que la font del so es va moure de l'est al nord. Els sons van ser acompanyats per una ona de xoc que va fer caure les persones i va trencar finestres a centenars de quilòmetres de distància.
L'explosió es va registrar en estacions sísmiques a tota Euràsia, i es van detectar ones d'aire de l'explosió a Alemanya, Dinamarca, Croàcia, el Regne Unit, i fins i tot fins a Jakarta i Washington D. C. S'estima que, en alguns llocs, l'ona de l'impacte resultant va ser equivalent a un terratrèmol de magnitud 5,0 a l'escala Richter. Durant els dies següents, els cels nocturns a Àsia i Europa van brillarWatson, Nigel. "The Tunguska Event". History Today 58.1 (July 2008): 7. MAS Ultra-School Edition. EBSCO. 10 febrer 2009 amb informes contemporanis de fotografies preses amb èxit a la mitjanit a Suècia i Escòcia. S'ha teoritzat que aquest efecte va ser degut al fet que la llum va passar a través de partícules de gel a gran altitud que s'havien format a temperatures extremadament baixes, un fenomen que molts anys després va ser reproduït pels transbordadors espacials.Cornell University (24 June 2009). Space Shuttle Science Shows How 1908 Tunguska Explosion Was Caused By A Comet. Als Estats Units, un programa del Smithsonian Astrophysical Observatory a l'Observatori de Mount Wilson a Califòrnia va observar una disminució de mesos en la transparència atmosfèrica consistent amb un augment en les partícules de pols en suspensió.
Testimonis de l'esdeveniment Encara que la regió de Sibèria en què va ocórrer l'explosió estava molt poc poblada el 1908, hi ha relats de l'esdeveniment de testimonis presencials que es trobaven als voltants en aquell moment. Els diaris regionals també van informar l'esdeveniment poc després que passés.
Segons el testimoniatge de S. Semenov, com va ser registrat per l'expedició del mineralogista rus Leonid Kulik el 1930:
Testimoni de Chuchan de la tribu Shanyagir, segons el registrat per I. M. Suslov el 1926:
Extracte del diari Sibir, 2 de juliol de 1908:
Extracte del diari Siberian Life, 27 de juliol de 1908:
Diari Krasnoyaretz, 13 de juliol de 1908:
miniatura|center|800px|alt=Trajectory Models of The Tunguska Fireball|La trajectòria de Tunguska i les ubicacions de cinc llogarets projectades en un pla normal a la superfície de la Terra i que passen pel camí d'aproximació de la bola de foc. L'escala és definida per una altura inicial adoptada de 100 km. Se suposen tres angles zenitals ZR del radiant aparent i les trajectòries traçades per les línies contínua, discontínua i puntejada, respectivament. Les dades entre parèntesis són les distàncies de les ubicacions des del pla de projecció: un signe més indica que la ubicació és al sud-sud-oest de l'avió; un signe menys, nord-nord-est a l'est. La transliteració dels noms dels llogarets en aquesta figura i el text és consistent amb la del Document I i difereix una mica de la transliteració en els atles mundials actuals.
Investigacions científiques No va ser fins més d'una dècada després de l'esdeveniment que es va realitzar una anàlisi científica de la regió, en part a causa de l'aïllament de l'àrea i en part per les crisis polítiques que afectaven Rússia durant principis del . L'any 1921, el mineralogista rus Leonid Kulik va dirigir un equip a la conca del riu Tunguska Pedregós per fer una enquesta per a l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica. Tot i que mai van visitar l'àrea central de l'explosió, els nombrosos comptes locals de l'esdeveniment van portar Kulik a creure que l'explosió havia estat causada per un impacte de meteorit gegant. En tornar, va persuadir el govern soviètic perquè financés una expedició a la zona d'impacte sospitosa, basant-se en la perspectiva de salvar el ferro meteòric.
miniatura|Leonid Alekseyevich Kulik, expert en mineralogia, principal investigador del bòlid de Tunguska. Kulik va dirigir una expedició científica al lloc de l'explosió de Tunguska el 1927. Va contractar els caçadors evenkis locals per guiar el seu equip al centre de l'àrea de l'explosió, on esperaven trobar un cràter d'impacte. Per sorpresa seva, no es va trobar cap cràter a la zona zero. Al seu lloc, van trobar una zona, d'aproximadament 8 quilòmetres de diàmetre, on els arbres estaven socarrimats i desproveïts de branques, però encara dempeus. Els arbres més distants del centre havien estat parcialment cremats i enderrocats en una direcció allunyada del centre, creant un gran patró radial d'arbres caiguts.
A la dècada de 1960, es va establir que la zona de bosc afectat ocupava una àrea de 2,150 km², la seva forma s'assembla a una gegantina papallona d'àliga estesa amb una "envergadura" de 70 km i una "longitud del cos" de 55 km.Boyarkina, A. P., Demin, D. V., Zotkin, I. T., Fast, W. G. "Estimation of the blast wave of the Tunguska meteorite from the forest destruction". Meteoritika, Vol. 24, 1964, p. 112–128 (in Russian). Després d'un examen més detallat, Kulik va localitzar forats que va concloure erròniament que eren forats de meteorits; en aquell moment no tenia els mitjans per excavar els forats.
Durant els següents deu anys, hi va haver tres expedicions més a la zona. Kulik va trobar diverses dotzenes de petits pantans de "sots", cadascun de 10 a 50 metres de diàmetre, que va pensar que podrien ser cràters meteòrics. Després d'un laboriós exercici per drenar un d'aquests pantans (l'anomenat "cràter de Suslov", de 32 m de diàmetre), va trobar una vella soca d'arbre al fons, descartant la possibilitat que fos un cràter meteòric. El 1938, Kulik va organitzar un estudi fotogràfic aeri de l'àrea, que cobreix la part central del bosc afectat (250 quilòmetres quadrats) Els negatius originals d'aquestes fotografies aèries (1.500 negatius, cadascun de 18 per 18 centímetres) van ser cremats el 1975 per ordre de Yevgeny Krinov, llavors president del Comitè de Meteorits de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, com a part d'una iniciativa per eliminar la pel·lícula de nitrat perillosa. Es van conservar impressions positives per al seu posterior estudi a la ciutat siberiana de Tomsk.