miniatura|Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra. Actualment es defineix biblioteca com una col·lecció de recursos en diferents suports organitzada per professionals de la informació o altres experts que hi proporcionen accés físic, digital, bibliogràfic o intel·lectual i ofereixen serveis per tal de satisfer les necessitats d'informació, de formació, de cultura i de lleure dels seus usuaris, amb l'objectiu d'estimular l'aprenentatge individual i el desenvolupament de la societat en el seu conjunt.
El concepte de biblioteca es concreta en realitats molt diferents que constitueixen models diferents per adaptar-se millor a les necessitats de les diverses tipologies d'usuari. La definició del concepte de biblioteca es basa en la col·lecció, l'organització, els serveis de la biblioteca, la cooperació, i la tipologia bibliotecària. Els tres primers representen l'essència de la biblioteca, ja que resumeixen la missió de la mateixa i del bibliotecari: seleccionar la informació i coneixements que interessen als seus usuaris, i que es recullen en documents, i els organitza per fer-los accessibles. Els dos últims elements del concepte, la cooperació i tipologia bibliotecària, s'han anat desenvolupant a mesura que el món de la informació i, per tant, la missió de la biblioteca, ha anat canviant. miniatura|Biblioteca de Cels.
Història L'existència de biblioteques pròpiament dites es remunta al temps remots de l'imperi assiri (més de 30 segles aC) segons han revelat les exploracions arqueològiques a Mesopotàmia, principalment en Larsa, Uruk, Ur, Sippara, Kalah i Nínive, de les ruïnes del qual s'han extret per milers els famosos maons coberts d'inscripcions que avui atresora en la seva gran majoria el Museu Britànic. La més cèlebre de totes és la descoberta a Koyundjik entre les ruïnes del palau de Senaquerib, fundada o engrandida per Assurbanipal.
En paraules de James W.P. Campbell: "La història de les biblioteques s'ha caracteritzat pel canvi i adaptació constants".
Egipte i Grècia Són escasses les notícies de biblioteques que ofereixen els historiadors o que hagin revelat les exploracions científiques. Diodor de Sicília refereix l'existència de la d'un faraó que ell denomina Osymandyas (probablement, Ramsés II) i que era a la ciutat de Tebes, on els exploradors Champollion i Wilkinson van descobrir senyals d'una biblioteca que va haver d'existir catorze segles a. C. Tanmateix, val per totes la famosa biblioteca greco-egípcia d'Alexandria, que va arribar a posseir 700.000 volums. Per a ella va fer traduir Ptolemeu II (285 aC) la Sagrada Bíblia dels jueus de l'hebreu al grec, traducció coneguda amb el nom de Versió dels Setanta. Aquell centre va ser destruït en ser conquerida la ciutat pels àrabs en el 641, segons diuen els historiadors, encara que ja en temps de Juli Cèsar va sofrir una altra destrucció pels soldats d'aquest. D'entre els grecs, té la seva celebritat històrica la Biblioteca de Pèrgam, la qual comptava amb uns 200.000 volums al temps de ser transportada per Octavi August a Alexandria.
Roma La primera biblioteca pública de Roma es va fundar en lAtrium libertatis sobre la Muntanya Aventina. L'Emperador Octavi August va fundar la segona al temple d'Apol·lo sobre la muntanya Palatina. Abans de les biblioteques públiques hi va haver col·leccions particulars que els nobles romans buscaven i compraven a gran preu o es portaven de les ciutats gregues conquerides i aquest afany va continuar actiu en els altres segles de l'Imperi. La primera col·lecció d'aquesta classe privada va ser la de Pau Emili, any 160 aC El , Roma tenia 29 biblioteques públiques que la invasió dels bàrbars va destruir gairebé per complet i sens dubte, que en altres ciutats romanes es trobarien magnífiques col·leccions de llibres quan només a Herculà se n'ha descobert una amb més de 1.800 peces de papir que van haver de compondre uns 800 rotlles.
Quan els cristians van poder dedicar-se a les lletres, van fundar també les seves biblioteques.
Tot això, sense comptar les col·leccions de volums sagrats que totes les Esglésies tenien. L'Emperador Constantí va reunir més de 6.900 volums a la biblioteca que va fundar ell a Constantinoble, biblioteca que comptava amb 1000000 volums a la mort de l'Emperador Teodosi i va ser cremada l'any 477.
Edat mitjana Des de la invasió dels bàrbars, refugiades les ciències i les lletres als monestirs i catedrals com a únics dipositaris del saber en aquella època, a aquests s'ha d'acudir per a trobar biblioteques a l'Europa occidental fins a l'acabament de l'edat mitjana. La primera biblioteca de la qual es té notícia a la península Ibèrica va ser la de Sant Martí de Braga al seu monestir de Dumis, a Portugal, cap a l'any 560; el van seguir durant el la d'Isidor de Sevilla i la de Sant Brauli a Saragossa. La posició geopolítica dels comtats catalans durant l'alta edat mitjana, situats entre les corts cristianes i musulmanes, propiciaren la gran influència que tingueren en el desenvolupament de la cultura europea alguns Scriptorium catalans, com els de Santa Maria de Ripoll, Sant Miquel de Cuixà o la catedral de Vic; a més de fornir les seves biblioteques, aquests escriptoris introduïren a l'Europa ultrapirinenca còpies manuscrites d'importants textos de l'antiguitat d'autors com Aristòtil, Virgili o Ciceró, conservats en la tradició islàmica, i el treballs d'autors musulmans, amb nous conceptes sobre aritmètica i astronomia hindoaràbiga. Durant els segles i , destaquen en l'enriquiment de les seves biblioteques els bisbes Miró Bonfill, Sal·la i Oliba i els monjos Oliba de Ripoll i Domènec d'Alaó; també hi col·laboren econòmicament membres de la noblesa i magnats com Tassi. D'aquestes biblioteques en fan ús, in situ, personalitats com el futur papa Silvestre II o el dux venecià Pere I Orsèol.
Aquesta producció local de llibres, amb traductors i copistes, i l'intercanvi que se'n feia d'ells amb altres centres culturals europeus, com el Vaticà o l'Abadia de Montecassino, enriquien les biblioteques catedralícies i monàstiques del país. Gairebé totes les seus, com les d'Urgell, d'Elna, de Girona o de Barcelona, i comunitats eclesiàstiques importants, com Sant Cugat del Vallès, Santa Maria d'Alaó, Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Pere de Rodes…, gaudiren d'importants biblioteques. Al , van començar a tenir importància les biblioteques als palaus de reis i magnats, que anaren creixent amb el pas dels segles; van ser cèlebres, entre d'altres, la d'Alfons X de Castella i la de Jaume el Just. Els preus dels llibres era molt alt: el 1009 es permutava un cavall per un leccionari, i el 1044, el bisbe de Barcelona adquiria dues obres majors de gramàtica a canvi d'una casa amb terreny. Als documents dels segles , i , es parla amb freqüència de col·leccions de llibres que bisbes i canonges deixaven en testament a les biblioteques d'esglésies i monestirs; i és notòria la sol·licitud que els monjos desplegaven per a conservar-les i enriquir-les.
Majorment, les biblioteques d'aquesta època es componien d'obres litúrgiques, però també n'hi abundaven de jurídiques, lingüístiques, agrònomes, aritmètiques, musicals, filosòfiques, literàries, històriques, astronòmiques,... Considerades amb els patrons actuals, pot semblar que les biblioteques europees no contenien gaires exemplars: entre les notables del continent, el 970 la de Ripoll posseïa poc més de seixanta-sis còdex, cent vint-i-un el 1008 i dos-cents quaranta-sis el 1046. Era comú en les seus catedralícies disposar de dues biblioteques, una composta per textos eclesiàstics, els llibres de la qual circulaven en préstec per les diverses parròquies de la diòcesi, i una altra, més privada, amb exemplars sovint luxosos i de temàtica profana; a la biblioteca litúrgica episcopal de Vic, el 957 hi havia una respectable col·lecció de cinquanta-cinc volums.
Edat moderna miniatura|La biblioteca del Castell de Peralada Des de la invenció de la impremta el nombre i l'engrandiment de les biblioteques ha anat en augment. França tenia només a París en l'època de la revolució de 1793, coneguda com a Regnat del Terror, més de 1.000 biblioteques públiques.
Edat contemporània Després de 1789 es van fundar moltes biblioteques a cada país. En l'actualitat moltes d'aquestes biblioteques poden ser consultades a través d'internet.
Destaquen les xarxes de biblioteques Vancouver Public Library i Montreal Public Library, que foren considerades per un estudi com les que més compleixen les funcions d'una biblioteca a nivell mundial.
Al , a Europa, van aparèixer les biblioteques de dones. Aquestes van evolucionar amb les onades feministes: les biblioteques de dones de la primera onada van ser creades a principi del per les sufragistes i les de la segona onada van aparèixer després de la Segona Guerra Mundial i es consolidaren en la dècada del 1960. Les de la segona onada es crearen especialment als països occidentals, arribant més tard (a la dècada del 1980) aquestes biblioteques de dones de la segona onada a Espanya per les circumstàncies polítiques.
A la Unió Europea es trobà que les biblioteques afecten a qüestions vitals dels ciutadans.
Al final de la dècada del 1980 van aparèixer les biblioteques digitals. L'aparició massiva de biblioteques digitals començà a la dècada del 1990.
Durant el segle XXI les biblioteques deixaren de centrar-se en les col·leccions i es diversificaren en els serveis adaptant-se a les noves tecnologies possibilitant que siguen llocs per a aprendre diverses coses per a diversos usuaris. Al Regne Unit les biblioteques en general moltes d'elles són tancades i a deixen de ser utilitzades cada vegada més des de mitjans de la dècada del 2000. Entre el 2010 i el 2016 uns 8.000 treballadors britànics perderen la seua feina en biblioteques, suposant un quart del personal.
Amb l'ús cada vegada més important dels serveis a Internet el paper de les biblioteques públiques en ser les que garanteixen l'accés públic a Internet ha guanyat molta importància des de l'inici del segle XXI convertint-se en un servei clau. Este fet destaca als Estats Units d'Amèrica, on s'utilitza per a: Cercar feina. Accedir a recursos educatius. Mantindre el contacte amb la família. Accés a activitats del govern electrònic. Accedir a informació per a emergències.
El problema de l'accés s'emmarca dins del fenomen de la fractura digital. La dotació del servei no és suficient perquè també requereix per part de la biblioteca que siga un espai on es forme en competències per a l'ús d'aquests serveis. El paper formador pot trobar-se en formadors que siguen bibliotecaris o no, sent el segon cas un fenomen no minoritari.
L'avanç dels serveis que utilitzen Internet solen requerir més banda ampla, cosa que encareix el servei que donen les biblioteques. Aquest problema se suma a la falta de pressupostos per la poca atenció que rep per part dels gestors de les polítiques. Destaca els casos on la biblioteca suposa l'únic punt d'accés al Internet per a la comunitat a la que serveix.
Les tasques de les biblioteques a partir de la meitat de la dècada del 2010 tenen relació amb una sèrie d'assumptes interdisciplinaris: Les dades obertes: és el cas de les biblioteques universitàries en relació amb les dades dels investigadors i l'alfabetització en transparència. Les dades massives: en relació amb l'ús de metadades i catalogació automatitzada amb l'ús de llenguatges de marques. Les comunitats de fans: Els quals "poden trobar a les biblioteques aliats per a la especialització i la vehiculació". L'ús de drons L'Internet de les coses: com les possibilitats dels "prestatges intel·ligents, llibres amb lectors de dades i usos" i l'ús de ginys interconnectats per a controlar amb més detall sobre l'ús dels fons. Gamificació: amb l'aprenentatge basat en el joc. Storydoing