Cicreu (en ) va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Salamina, filla d'Asop.Apol·lodor. Biblioteca, III, 12, 7Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IV, 72, 4
Segons diversos mites, Cicreu estava estretament relacionat amb les serps. Va alliberar l'illa de Salamina consagrada a la seua mare d'una terrible serp anomenada Cicreides, i per això els seus habitants el van proclamar rei en senyal d'agraïment.
També es deia (en un fragment d'Hesíode que ha conservat Estrabó) que aquesta serp fabulosa havia estat criada pel mateix Cicreu com a mascota, però va fer molts estralls i Euríloc va expulsar l'animal de l'illa. Llavors la serp es va refugiar a Eleusis, al costat de Demèter, que la va convertir en una de les seves serventes.Estrabó. Geografia, IX, 1, 9, que cita Hesíode
A Salamina es rendia culte a Cicreu, ja que era un dels herois del país. Durant la batalla naval de Salamina una serp es va aparèixer entre les naus, i l'oracle de Delfos va dir que aquella serp era l'encarnació de Cicreu, que havia vingut per ajudar els grecs en la victòria.Pausànias. Descripció de Grècia, I, 36 1
Cicreu va tenir una filla, Càriclo, la mare d'Endeida, casada amb Èac. Com que va morir sense descendència masculina va deixar el regne al seu besnet Telamó, fill d'Èac. Una altra tradició explica que la filla de Cicreu es deia Glauce, que s'havia casat amb Acteu i li va donar un fill, Telamó, que llavors no seria el besnet de Cicreu, sinó el seu net. També es deia que va acollir Telamó quan va marxar exiliat de l'illa d'Egina per la mort del seu germanastre Focos, i després de purificar-lo li va concedir la mà de la seua filla Glauce i el nomenà successor.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 51. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Herois fills de Posidó