Alginet és un municipi del País Valencià a la Ribera Alta, en la qual limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet, Guadassuar i —amb la Ribera Baixa— Almussafes i Sollana.
Geografia esquerra|miniatura|Canal Xúquer-Túria al seu pas per Alginet És un poble molt ben comunicat, situat en una planície als peus de la xicoteta serra Falaguera, a 220 m d'altura. Primerament, les aigües de la Séquia d'Alèdua (provinent del riu Magre) i, a hores d'ara, les de la Séquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km². La vila es troba en terreny muntanyenc. És una població extensa, amb carrers de traçat regular.
El clima es caracteritza per uns estius llargs i càlids (arribant als 36º) i uns hiverns curts i suaus. Les mínimes temperatures es manifesten al febrer (quasi mai arribant als 0°). Les precipitacions més abundants solen tindre lloc a la tardor (sobretot octubre o principis de novembre. Tanmateix, els darrers anys, es caracteritzen per la seua escassetat.
Història esquerra|miniatura|Antic escut de la Vila d'Alginet. De fundació musulmana, el seu topònim prové de l'àrab Al-jinnát, que significa 'terra de regadiu' (horts, en el sentit de 'jardí'). El rei Jaume I la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume el Just, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets de la població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demanà, mitjançant el braç militar, que se li concedira la suprema jurisdicció, ja que només en tenia el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defugí la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, perquè usurpava l'aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acordaren amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicià un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat perquè el senyor va arrendar eixe dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'església parroquial demanà la franquícia del dret d'amortització de 1.500 lliures i construí l'actual. L'any 1819, amb l'abolició dels senyorius, el poble va aconseguir la seua independència. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escobet hi permeté la construcció d'un hospital.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2014 2017 12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.226 13.060 13.186
Economia Un quart de la població treballadora es dedica a l'agricultura i la ramaderia. La major part dels agricultors són socis de la cooperativa agrícola (COAGRI). A Alginet són presents altres magatzems d'exportació com Frutas Alginet, a la carretera de Trulls i Fruits Ya- Boy, prop de la carretera de València. A més, un molí d'arròs (Lozano) i una fàbrica congelada (Ruano) destaquen en la indústria alimentària.
Durant els últims trenta anys, el poble ha viscut un gran impuls industrial. Dos polígons van ser construits per acollir les noves fàbriques. Al polígon Nord, sortint cap a València, es van instal·lar una dotzena i mitja de fàbriques, entre elles Alginet Textil, Guillan i Dupen. Al polígon sud, sortida a Almansa, no hi ha gairebé fàbriques, eliminant contenidors Bellot.
Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomaques), cacauets, tarongers, bresquilleres, i actualment caquissers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànies. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer i la d'Alèdua; també s'utilitzen les aigües del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pantà de Forata. Les indústries són derivades de l'agricultura: magatzems de fruita, etc. Especialment important és la Cooperativa Elèctrica d'Alginet (CEA); també hi ha una cooperativa agrícola (COAGRI), especialitzada en l'exportació de tomaques, taronges i caquis. Durant el a causa de l'extensió dels regadius, la població va augmentar un 400 per cent.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 6 regidors de Partit Popular (PP), 4 de Socialistes d'Alginet (Sd'A), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Alginet (Compromís) i 1 de Cercle Idea Alginet (Podem-EUPV).
Alcaldes Des de 2023 l'alcaldessa d'Alginet és Elia Ferrer Mendoza.
Monuments d'interés Castell dels Cabanyelles, construït en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per instal·lar-hi l'ajuntament. La Torre Luengo, aïllada entre tarongers. Ermita de Sant Josep, neogòtica del , amb un retaule de gran valor. Església de Sant Antoni Abat (Alginet) (1354-1399) construïda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comunió són del . Té un bell sagrari (o sagrat) que ha estat recentment restaurat (1999). Mercat municipal. Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col·legi concertat del Sagrat Cor de Jesús. Monument al Llaurador Hort de Feliu que va albergar un centre ocupacional. És un edifici modernista situat a Alginet (Ribera Alta, País Valencià), construït a principis del com a residència burgesa enmig d'un hort de tarongers. Actualment, es troba en estat de deteriorament i ha estat inclòs en la Llista Roja del Patrimoni de Hispania Nostra. Hort de Caramanxel és un espai verd emblemàtic situat a Alginet (Ribera Alta, País Valencià), conegut per la seva funció com a zona d'esplai i convivència per a la ciutadania. CEIP Pepita Greus és un centre educatiu públic d'Alginet (Ribera Alta, País Valencià) que ofereix ensenyament d'educació infantil i primària per a xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys. Està situat al carrer Pepita Greus, número 18. Carrer Major (Alginet) és una de les vies principals d'Alginet (Ribera Alta, País Valencià), de traçat llarg i ample, amb edificis d'interés patrimonial i activitat comercial. Connecta l'entrada del poble amb la Plaça de la Constitució, on es troben edificis emblemàtics com l'Ajuntament, l'església parroquial i el campanar. El número 48 està catalogat com Bé de Rellevància Local. Carrer Sant Antoni (Alginet) és un dels carrers més importants d'Alginet, al País Valencià, que forma part del nucli antic. A més, connecta el carrer Major amb l'estació. Estació del Metrovalència és una parada de la línia 1 de Metrovalència, gestionada per FGV, situada al carrer Sant Antoni, 109, al municipi d'Alginet (Ribera Alta, País Valencià), dins de la zona tarifària B. Llar dels Jubilats, antic escorxador és un edifici ubicat a l'encreuament dels carrers Almàssera i Azorín que, després de la seua reforma a mitjan , es destina actualment a activitats per a la gent gran. Centre històric d'Alginet, és el centre del poble lloc, actualment per a vianants, i s'hi concentra el castell-ajuntament, la torre campanar amb 35m d'altitud, l'església, el mercat municipal, la font de la plaça de la Constitució i la plaça del Mercat. Al llarg de tota la remodelació del centre d'Alginet s'hi han descobert diverses troballes que remunten a temps antics; com ara, l'antiga muralla del castell-ajuntament, cadàvers de persones a la plaça de la Constitució on abans hi havia un cementeri romà, un cementeri musulmà sota l'església i un passadís sota l'església que connectava l'església amb el castell.
Llocs d'interés natural miniatura|El Corralot (Alginet) Alginet està situat als peus de la serra Falaguera i per això té diferents terrenys de muntanya com per exemple:
"Els Llacs" (Los Lagos), urbanització amb pinedes i diferents camins que recorren tota la muntanya, així com "Sant Patrici" (San Patricio), una altra de les urbanitzacions de què disposa. El Corralot.
Festes Durant tot el mes d'agost podem trobar festes al nostre poble. A primeries hi ha les festes del Calvari. Després tenim les del Poble Nou (16 d'agost, sant Roc). Les més importants són les Festes populars que tenen lloc en honor de Sant Josep a partir de la tercera setmana d'agost, amb bous al carrer i els tres tradicionals "sopars de la carretera", en què tot el poble ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud. Finalment, tanquen el cicle les festes del Vaporet.
Les falles tenen, també, una importància especial. N'hi ha sis: "Poble d'Alginet", "Sant Josep", "La Manta al Coll", "La Dolçaina", "El Palleter" i "Poble Nou".
Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, amb la foguera que es crema la vespra (16 de gener), protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres i la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut. També hi té lloc una exhibició de cavalls.
Imatges històriques
miniatura|centre|300px|Estrena del Pasdoble Juliet, Alginet, 1947). D'esquerra a dreta Justiniano Latorre Rubio tocant el clarinet, Pasqual Pérez Choví dirigint i Juliet el pilotari Equipaments El CEIP Pepita Greus és un edifici aïllat situat a la part nord d'Alginet, al costat de l'estació de tren. Va ser construït l'any 1971 per l'empresa Socusa, amb 16 seccions, 8 de xiquets, 8 de xiquetes i 2 per a pàrvuls. Posteriorment va ser ampliat considerablement amb l'habilitació de noves aules, construcció de nous serveis, entre els quals hi ha la construcció d'una pista poliesportiva. Les aules es vàrem ampliar a 13 xiquets i 13 xiquetes, i més tard foren mixtes. El centre està rodejat per una muralla petita, i en un dels quatre cantons hi ha una torre. Té dos patis, separats per tres edificis, un dels quals és el d'educació física. Té sis punts d'accés i d'eixida, un dels quals dona entrada a la torre. Actualment s'impartixen classes des de pàrvuls fins a sext de primària.
A més d'este, també hi ha els CEIP Emili Lluna i Blasco Ibáñez, públics. I el col·legi concertat Sagrat Cor de Jesús, el més antic del poble.
Veïns destacats
Àlan Greus, escriptor Antoni Lozano Pastor (n. 1948), polític Antonio Alegre Cremades (1939-2006), gravador i pintor Bulma Rey, actriu porno Damià Torres Latorre (1997), matemàtic Francisco Escutia Greus (1843-?), diputat i jutge Hermelando Bosch Peris (1908-1990), compositor Iris Espert, actriu i ballarina Ismael Latorre Mendoza (1920-2011), fotògraf José Espert Climent Pepet (n. 1927), pintor Josep Lozano i Lerma (n. 1948), escriptor Julio Palau Lozano Juliet (n. 1925), pilotari Justiniano Latorre Rubio (1892-1958), compositor Pasqual Pérez Choví (1889-1953), compositor Pepita Greus, poetessa Ramon Ramos (1954-2012), compositor Remigi Palmero i Ruà (n. 1950), cantant i guitarrista Urbà Lozano i Rovira (n. 1967), escriptor Vicent Benito Botella (n. 1954), pintor Vicent Greus i Roig (1837-1907), magistrat i poeta
Revista d'Estudis Locals Aljannat. Revista d'Estudis Locals és una revista que edita periòdicament l'Ajuntament d'Alginet i que té com a objectiu la publicació d'articles relacionats amb Alginet: la història, l'economia, la cultura, l'etnografia, la literatura, la música, l'art... Formen part del consell de redacció o n'han format en algun moment: els regidors de cultura del moment, Josep Lozano (creador de la revista).