Licurg (), fill de Licòfron, fou un orador nascut a Atenes aproximadament al 396 aC, de la família sacerdotal dels eteobútades, segons diuen Plutarc i la Suda. És considerat un dels deu oradors àtics.
Va estudiar de jove a l'escola de Plató, però després va ser deixeble d'Isòcrates d'Atenes i va entrar a la vida pública encara jove. Va exercir per tres vegades el càrrec de gestor dels ingressos públics () ocupant-lo cada cinc anys a partir del 337 aC. La seva bona actuació, que va permetre que la ciutat elevés els ingressos fins a 1.200 talents, amb els que va augmentar la seguretat i l'esplendor d'Atenes, li va fer guanyar el suport popular, fins al punt que quan Alexandre el Gran va demanar la rendició dels oradors que se li oposaven, Licurg i Demòstenes entre ells, hi va haver un gran clamor popular contrari a la seva entrega. Després va ser nomenat superintendent () de la ciutat i el manteniment de la disciplina pública, i es va destacar per la seva rectitud i severitat, segons diuen Ciceró i Ammià Marcel·lí. Tenia molt bon gust arquitectònic, i va erigir o completar grandiosos edificis públics en benefici de la ciutat. Era considerat molt íntegre i fins i tot les persones privades li confiaven diners per guardar. Va proposar i fer aprovar algunes lleis que ell mateix supervisava, entre elles la que prohibia que les dones anessin en carros per a assistir a les celebracions dels misteris, i com que la seva dona se la va saltar, la va multar, segons Claudi Elià.
Una de les seves lleis manava erigir estàtues a Èsquil, Sòfocles, i Eurípides, i còpies de totes les seves obres, que es van conservar en arxius públics. També va actuar com acusador a les corts de justícia i de vegades es va defensar de les acusacions que li van fer altres com Filí, Dinarc, Aristogitó, Menesecme, i altres. Va morir el 323 aC va deixar tres fills de la seva dona Cal·listo. Les (Vides dels deu oradors), atribuïdes al Pseudo Plutarc, estan plenes d'anècdotes sobre Licurg i de dites característiques d'ell, cosa que demostra la popularitat que va tenir.
Es coneixien antigament quinze discursos, segons Plutarc i Foci, però modernament consten els títols de vint. A excepció d'un discurs contra Leòcrates, i fragments d'algun altre, totes les seves obres s'han perdut. Dionisi d'Halicarnàs i altres historiadors antics assenyalen la tendència ètica dels seus discursos però censuren la duresa de les seves metàfores, la confusa ordenació dels seus temes i les seves digressions freqüents. Tenia un estil noble i grandiloqüent, però no gaire agradable a l'oïda. Sembla que Dídim Calcènter va comentar les seves obres.Lycurgus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 858
Referències
Categoria:Oradors atenencs Categoria:Morts a Grècia Categoria:Biografies del segle IV aC