La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o Banu Búyah ( o Banū Būyah) o dels buwàyhides o búyides () fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia. Va tenir branques a l'Iraq, a Fars, a Kirman i al Jibal («la Muntanya», és a dir, l'Iran centro-occidental), aquesta darrera dividida en les d'Esfahan-Hamadan i la de Rayy. Des del 981 les ciutats de Bàssora i Ahwaz, que corresponien a l'Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependència de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljúcides entre el 1055 i el 1056.
El fundador de la dinastia, Buwayh o Búyah, segurament descendia d'un servidor dels sassànides. Els seus fills Alí (Imad-ad-Dawla), Hàssan (Rukn-ad-Dawla) i Àhmad (Muïzz-ad-Dawla) van establir el domini efectiu i Àhmad va entrar a Bagdad el 945 i va nomenar un califa de confiança (al-Mutí el 946). A partir del 1012 els kurds es van erigir en rivals perillosos quan es van apoderar de Pèrsia, mentre els gaznèvides ho van fer amb la zona del nord cap a la mar Càspia. El cop final el van donar els seljúcides en ocupar Bagdad el 1055 i Kirman el 1056.
Genealogia Buwayh o Búyah Imad-ad-Dawla Rukn-ad-Dawla Àdud-ad-Dawla Xàraf-ad-Dawla Samsam-ad-Dawla Bahà-ad-Dawla Sultan-ad-Dawla Muixàrrif-ad-Dawla Abu-Kalijar Al-Màlik ar-Rahim Fúlad Sutun Abu-Sad Qawam-ad-Dawla Jalal-ad-Dawla Al-Màlik al-Aziz Fakhr-ad-Dawla Majd-ad-Dawla Xams-ad-Dawla Samà-ad-Dawla Muàyyid-ad-Dawla Muïzz-ad-Dawla Izz-ad-Dawla Bakhtiyar Al-Habaixí Abu-Ishaq Ibrahim Abu-Tàhir
Sultans Branca d'Iraq Muïzz-ad-Dawla 932-967 Izz-ad-Dawla Bakhtiyar 967-977 Àdud-ad-Dawla 977-983 Samsam-ad-Dawla 983-987 Xàraf-ad-Dawla 987-989 Bahà-ad-Dawla 989-1012 Sultan-ad-Dawla 1012-1022 Muixàrrif-ad-Dawla 1022-1025 Jalal-ad-Dawla 1025-1044 Abu-Kalijar 1044-1048 Al-Màlik ar-Rahim 1048-1055 captura de Bagdad per Toghril Beg I (seljúcida) 1055 i empresonament d'Al-Màlik ar-Rahim
Branca de Fars Imad-ad-Dawla 934-950 Àdud-ad-Dawla 950-983 Xàraf-ad-Dawla 983-989 Samsam-ad-Dawla 989-998 Bahà-ad-Dawla (búyida) 998-1012 Sultan-ad-Dawla 1012-1024 Abu-Kalijar 1024-1048 Fúlad-Sutun 1048-1052 al-Màlik ar-Rahim 1052-1054 (governador el seu germà Abu Sad) Fúlad-Sutun 1054-1056, en lluita 1056 a 1062 Fadlawayh o Fadlúyah 1056, de Shabankara, se sotmet als seljúcides amb Toghril Beg I 1056
Branca de Kirman Muïzz-ad-Dawla 936-950 (conquesta 936, després nominal) Àdud-ad-Dawla 950-983 (950-968 nominal) Samsam-ad-Dawla 983-998 Bahà-ad-Dawla 998-1012 Qawam-ad-Dawla 1012-1028 Abu-Kalijar 1028-1048 Fúlad-Sutun 1048 als seljúcides de Kirman 1048
Branca del Jibal Imad-ad-Dawla 932-946 Rukn-ad-Dawla 946-976 Divisió en dues branques: Esfahan-Hamadan i Rayy
Branca d'Esfahan i Hamadan Muàyyid-ad-Dawla 976-984 Fakhr-ad-Dawla 984-997 Xams-ad-Dawla 997-1022 Samà-ad-Dawla 1022-1024 als kakúyides 1024
Branca de Rayy Fakhr-ad-Dawla 976-980 Muàyyid-ad-Dawla 980-984 Fakhr-ad-Dawla 984-997 Majd-ad-Dawla 997-1029 als gaznèvides 1029
Branca de Bàssora Diyà-ad-Dawla vers 985 A Fars
Branca de Khuzistan Taj-ad-Dawla vers 985
Referències
Categoria:Dinasties musulmanes de Pèrsia Categoria:Dinasties de l'Iraq Categoria:Dinasties de l'Azerbaidjan *