LIraq (), o el seu nom oficial República de l'Iraq (, ), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga. Comprenent la desembocadura dels rius Tigris i Èufrates, és sovint anomenat Bilad ar-Rafidain (el país dels dos rius, Mesopotàmia). Bagdad n'és la capital.
Fa frontera amb l'Iran a llevant, Kuwait al sud-est, l'Aràbia Saudita al sud, Jordània i Síria a l'oest i Turquia al nord. La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.
Al llarg de la seua llarga història, l'Iraq ha estat el centre dels imperis accadi, assiri, babilònic i abbàssida, i part dels imperis aquemènida, macedònic, sassànida, raixidun, omeia, mongol, otomà i britànic.Top 10 Battles for the Control of Iraq
Des de la invasió de l'Iraq de 2003, una coalició multinacional, principalment nord-americana i britànica, ha ocupat l'Iraq. El conflicte subseqüentment ha tingut gran transcendència: l'augment de la violència civil, política desglossament, l'eliminació i execució de l'expresident Saddam Hussein, i els problemes en el desenvolupament de l'equilibri polític, econòmic i l'ús de les reserves de petroli del país. Aquesta situació de conflicte que s'ha desencadenat en els darrers anys va situar a l'Iraq com el segon país més inestable del món el 2007; després del Sudan.
Història
El territori en el qual ara es troba l'Iraq coincideix aproximadament amb l'antiga Mesopotàmia. Al 539 aC, Cir II el Gran, rei de Pèrsia, va aconseguir el control de la regió, que va romandre sota el domini persa fins a la conquesta per Alexandre el Gran el 331 aC. Després de la mort d'Alexandre, la dinastia selèucida d'origen grec va regnar a Mesopotàmia durant dos-cents anys.
Va seguir un llarg període amb governs de les noves dinasties perses (arsàcida i sassànida) fins que els àrabs musulmans van envair la regió en el 700. Bagdad va ser la capital dels califes abbàssides. Després del saqueig de Bagdad pels mongols en 1258, turcs i iranians es va disputar la supremacia la regió en disputa, fins que finalment l'Imperi Otomà va assumir el control vers el .
L'Iraq va formar part de l'Imperi Otomà fins que aquest va caure el 1917. Quan es va efectuar la divisió de l'Imperi Otomà per part de la Societat de Nacions, l'Iraq va restar sota el mandat britànic. Faisal Ibn Hussein va ser instal·lat pels britànics com a rei.
Independència El país va obtenir la independència el 3 d'octubre de 1932, però encara va conservar un cert control i presència britànica. L'octubre de 1936 va tenir lloc el cop d'estat del general Bakr Sidqi i el 14 de juliol de 1958 la Revolució del 14 de juliol proclama la república. El 1963 el cop d'estat del general Abd al-Salam Aref va fer assassinar Abdul Karim Qassim i introdueix un govern nasserista. El 18 de juliol de 1968, un cop d'estat del general Ahmad Hasan al-Bakr estableix un govern baasista.
Saddam Hussein El 28 de setembre de 1978, Saddam Hussein s'assegura el poder al Baath i el 16 de juliol de 1979, Ahmad Hassan al-Bakr es retira i arriba al poder Saddam Hussein, aleshores l'home més poderós del Partit Baas i, per tant, del país. El seu règim va representar la fi de tota l'oposició política i va dur a terme un regnat de terror.
Guerra Iran-Iraq Durant vuit anys (22 de setembre de 1980-20 d'agost de 1988) l'Iran i l'Iraq es van enfrontar en una sagnant guerra. El 2 d'agost de 1990 l'Iraq va envair el seu petit veí, Kuwait i el va ocupar en una hora: això va representar el començament de la guerra del Golf de 1990-1991. El 1991, Kuwait va ser alliberat per una coalició internacional en una operació anomenada Tempesta del Desert. En acabar la guerra, es va decretar una zona d'exclusió aèria per part de les Nacions Unides, al nord i al sud de l'Iraq.
miniatura|esquerra|Mapa de l'Iraq L'octubre de 2002 un referèndum va ratificar la permanència del dictador Saddam Hussein al capdavant de l'estat durant set anys. Durant aquell any, el president George W. Bush va insistir que l'Iraq posseïa armes de destrucció massiva, i que s'havien de destruir, tal com s'havia acordat en les diverses resolucions de l'ONU després de guerra del Golf el 1991. L'Iraq es va comprometre a complir amb una nova resolució de l'ONU es va acordar d'enviar inspectors de l'ONU a l'Iraq per verificar les armes que tenien. A principis de 2003 els EUA va acusar el règim de Saddam d'incompliment de la resolució i d'amagar informació sobre armes de destrucció massiva als inspectors internacionals.
Els Estats Units van anar acumulant forces militars fora de l'Iraq, i el 19 de març de 2003 amb el suport d'altres països com el Regne Unit i Espanya es va iniciar la Invasió de l'Iraq, que va durar durant aproximadament dues setmanes. Després de l'elecció de 2005 Jalal Talabani (kurd) fou elegit president i es votà en referèndum la constitució una nova constitució el 15 d'octubre de 2005, enmig de fortes mesures de seguretat i amb molta participació, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites. Talabani estava acompanyat de dos vicepresidents, un xiïta i un altre de sunnita. La insurgència iraquiana ha seguit des de la retirada de les tropes nord-americanes el 2011. Grups insurgents iraquians han estat lluitant contra el govern central i no hi ha hagut violència sectària entre els grups religiosos de l'Iraq. Des del retir dels militars dels EUA, el nivell de violència ha augmentat, que els grups militants sunnites han incrementat els seus atacs contra la població xiïta majoritària del país per soscavar la confiança en el govern xiïta i els seus esforços per protegir les persones sense suport nord-americà. Els grups armats a l'Iraq han donat suport a la guerra civil siriana contra el règim de Baixar al-Àssad.
Les primeres eleccions parlamentàries sota la nova Constitució es van celebrar el 15 de desembre de 2005, i en elles l'Aliança Unida Iraquiana (coalició de partits confessionals xiïtes) va guanyar la majoria en el Consell de Representants del nou Parlament.
El 22 d'abril de 2006 el president Jalal Talabani va assignar la tasca de formar Gabinet a Nuri al-Maliki, candidat a primer ministre de l'Iraq de l'Aliança Unida Iraquiana. Maliki reemplaçava a l'anterior primer ministre Ibrahim Al Jafari. Igual que era Jafari, Maliki és un veterà líder del Partit Islàmic Dawa (un partit polític confessional xiïta); aquest partit pertany a l'Aliança Unida Iraquiana, que va arribar al poder per primera vegada el 7 d'abril de l'any 2005 després de guanyar les eleccions per a l'Assemblea Constituent. El 20 de maig de 2006 el Consell de Representants li va atorgar la seva confiança a Maliki, triant-lo així com a primer ministre.
El president de la República Jalal Talabani és líder del partit Unió Patriòtica del Kurdistan (organització nacionalista moderada kurda); Talabani està en el càrrec des que l'Assemblea Constituent ho va triar el 6 d'abril de 2005, i va ser reelegit per al càrrec pel nou Parlament permanent. L'oposició pacífica i legal dels sunnites al Govern està encapçalada pel Partit Islàmic Iraquià.
El 7 de març de 2010 es van celebrar eleccions parlamentàries (les segones sota la nova Constitució), en què es triava indirectament el pròxim Govern.La participación en las elecciones iraquíes alcanza el 62%, en El País de España. L'escrutini oficial de les eleccions es va demorar gairebé tres setmanes. Durant aquest temps la Coalició de l'Estat de Dret del primer ministre Nuri al-Maliki va aparèixer diverses vegades com la primera força en el recompte parcial dels vots a escala nacional, tot i que altres vegades baixava al segon lloc; quan finalment la Comissió Electoral va anunciar els resultats oficials definitius de les eleccions, el 26 març de 2010, la coalició de Maliki va quedar en segon lloc darrere de la coalició de l'exprimer ministre Iyad Allawi que va resultar guanyadora per un estret marge (la llista d'Allawi tot just va obtenir dos diputats i 11.346 vots més que la llista de Maliki).
En concret, la llista d'Allawi va obtenir 2.631.388 vots populars, equivalents al 25,87% del total dels sufragis, i 91 diputats al Consell de Representants de l'Iraq, la llista de Maliki va obtenir 2.620.042 vots, que representen el 25,76% dels sufragis, i 89 diputats. L'Aliança Nacional (l'altra coalició confessional xiïta) va aconseguir 1.976.412 sufragis, equivalents al 19,43% dels vots, i 70 diputats, la coalició dels partits nacionalistes kurds va obtenir 1.553.667 vots populars, que representen el 15,27% dels sufragis, i 43 diputats. Els 32 diputats restants van ser per forces minoritàries que van sumar en conjunt poc més del 13% dels vots. Maliki va triomfar en gairebé totes les províncies xiïtes (incloent-hi totes les del sud del país) i en la multiètnica i multireligiosa província de Bagdad (en aquesta última per estret marge), però Allawi va triomfar en totes les províncies sunnites i la divisió del vot xiïta a dos grups enfrontats li va permetre superar a Maliki per estret marge a escala nacional.
Això no obstant, Maliki no va acceptar la seva derrota i va anunciar que impugnaria els resultats a més Maliki va aconseguir un dictamen de la Cort Suprema de Justícia que va afavorir la seva pretensió de quedar-se al poder en permetre que un nou bloc parlamentari producte d'una eventual fusió de la coalició de Maliki amb l'altra coalició confessional xiïta obtingués el dret que al seu líder se li assignés la missió de formar un govern com a primer ministre.Comienzan las negociaciones para formar una alianza gubernamental en Iraq, en El Universal de Venezuela. Maliki va continuar insistint a mantenir el poder i ser reelegit pel Parlament, el que va sumir al país en la incertesa sobre qui encapçalaria el pròxim govern i dirigiria els destins de la nació els següents quatre anys.Al Maliki rechaza diálogo e insiste en seguir gobernando Iraq, en El Universal de Venezuela.
L'1 de juny de 2010 el Tribunal Suprem de l'Iraq va confirmar els resultats de les eleccions parlamentàries posant fi així als reclams de frau electoral de qualsevol de les parts, però la incertesa sobre qui seria primer ministre continuava perquè ja per llavors Maliki havia format un nou bloc parlamentari en unir la seva coalició amb l'Aliança Nacional (formada pels altres partits confessionals xiïtes) i entre tots sumen 159 diputats, i per això ell reclamava que se li assignés la tasca de formar govern a perjudici d'Allawi que al seu torn insistia a tenir aquest dret.El Tribunal Supremo de Iraq confirma el resultado de las elecciones generales de marzo, en El Mundo de España.Hillary Clinton urge a Iraq a formar Gobierno, en El Universal de Venezuela.
El 14 de juny de 2010, més de tres mesos després de les eleccions parlamentàries, es va celebrar la sessió inaugural del nou Parlament (només per juramentar als diputats electes), mentre la incertesa sobre la formació del govern continuava.El nuevo Parlamento iraquí queda inaugurado con una sesión de 20 minutos, en El Mundo de España.
El 7 de setembre de 2010 hi va haver una jornada de protestes pacífiques en diverses ciutats del país per manifestar el descontentament de molts ciutadans per l'estancament del procés polític, ja que sis mesos després de les eleccions parlamentàries les diferents forces polítiques no havien aconseguit arribar a un acord per conformar una majoria parlamentària i triar un nou govern, tot i que les protestes no van tenir una assistència massiva o multitudinària, reflectien el creixent descontentament popular amb els polítics que "s'estan barallant per la cadira del primer ministre ", inclòs Maliki que mantenia la seva aspiració a la reelecció.Iraq cumple seis meses sin gobierno, en El Mundo de España.