La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά, ) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
El grec modern és parlat per entre 15 i 22 milions de persones, és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre com és un dels 24 idiomes oficials de la Unió Europea, i també el parlen les comunitats gregues arreu dels països on es va estendre la colonització grega en l'Antiguitat: Albània, Bulgària, Macedònia del Nord, Itàlia, Turquia, Armènia, Geòrgia, Ucraïna, Moldàvia, Romania, Rússia, Egipte i Jordània, així com a comunitats d'emigrants arreu del món, incloent-hi Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i així en altres països de la diàspora grega.
El grec s'escriu amb l'alfabet grec, antecessor dels alfabets llatí i ciríl·lic. El grec s'ha escrit en alfabet grec des del a Grècia (anteriorment s'havia escrit en escriptura lineal B) i des del a Xipre (anteriorment, en sil·labari xipriota).
El grec és una de les branques de les llengües indoeuropees amb material escrit més antic, amb escrits fragmentaris en grec micènic del o . La literatura grega té una història contínua de gairebé tres mil anys, la més llarga de totes les llengües indoeuropees.
Durant l'antiguitat el grec era, amb diferència, la lingua franca més parlada al món mediterrani. Finalment es va convertir en la llengua oficial de l'Imperi Romà d'Orient i després en el grec medieval.
Història El grec es parla a la península Balcànica des del 3r mil·lenni aC,; . o possiblement abans.; . L'evidència escrita més antiga és la tauleta d'argila lineal B trobada a Messènia que data d'entre 1450 i 1350 aC, fent del grec la llengua viva més antiga registrada. Entre les llengües indoeuropees, la seva data d'atestació escrita més antiga només coincideix amb els idiomes anatòlics, ara desapareguts.
Grec antic o clàssic
Grec hel·lenístic o koiné
A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient.
El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre d'altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia).
Grec medieval o bizantí
Grec modern Amb grec modern ens referim a la llengua oficial de Grècia i Xipre també coneguda com a grec demòtic. Aquesta és una forma evolucionada del grec clàssic (tal com poden ser-ho les llengües romàniques del llatí). El grec modern prové directament de la koiné (llengua comuna -κοινή γλώσσα-) o grec hel·lenístic (el grec alexandrí o del Nou Testament). Aquesta koiné amb el pas del temps es va dividir en dues varietats: la Dimotikí (Δημοτική), la llengua demòtica (vernacla), i la Katharévussa (Καθαρεύουσα). El demòtic era el que la gent parlava i el Katharévussa era una llengua artificial, elegant i arrelada en la investigació, basada en el grec clàssic i allunyada de la parla que utilitzava primordialment la gent. Els que donaven suport al demòtic eren els demotiquistes i els que donaven suport a la Katharévussa eren els puristes; aquests últims no admetien que la difusió de la llengua vernacla i volien una llengua hereva de la gran cultura antiga que tenia el grec. Des de la creació del modern regne de Grècia el govern adoptà el katharévussa com a llengua oficial. Durant el , tot i l'oposició dels puristes, el demòtic es va anar introduint en els nivells més bàsics de l'educació. Durant la dictadura dels coronels el demòtic va estar prohibit en tots els nivells de l'educació. Després de la dictadura, en 1976 el Parlament va convertir el demòtic en l'única llengua oficial de l'Estat, que des d'aleshores és la llengua que s'aprèn a les escoles i s'estudia a les universitats, i la llengua que fan servir els mitjans de comunicació i els escriptors.
Les principals diferències gramaticals que es presenten entre la forma actual i l'antiga resideixen en la simplificació i regularització de declinacions i conjugacions. A la declinació ha desaparegut el nombre dual i el cas datiu (que únicament es conserva en unes poques frases fetes). A la conjugació s'han regularitzat la majoria de verbs, ha desaparegut el nombre dual, s'han eliminat els modes optatiu i infinitiu, s'han creat nombrosos temps perifràstics construïts amb verbs auxiliars i partícules modals (d'una manera bastant anàloga al que ha passat amb les llengües romàniques i el llatí).
Quant al lèxic, el vernacle es caracteritza per l'ús de molts préstecs que ha acceptat d'altres llengües concretament de l'italià, el turc i el francès; també mostra una gran facilitat per a combinar i compondre paraules. El purista o katharévussa evita les paraules d'altres llengües i quan necessita nous termes que no existien en la llengua clàssica hel·lenitza les paraules d'un altre origen, tractant en tot cas de preservar les arrels originals de la seua llengua.
Diglòssia A l'època moderna, la llengua grega va entrar en un estat de diglòssia: la coexistència de formes escrites vernacles i arcaitzants de la llengua. El que es va conèixer com la qüestió de la llengua grega va ser una polarització entre dues varietats competidores de grec modern: Dimotiki, la forma vernacular del grec modern pròpiament dit, i Katharevousa, que significa 'purificat', un compromís entre Dimotiki i grec antic desenvolupat a principis del que es va utilitzar amb finalitats literaris i oficials al nou estat grec format. L'any 1976, el dimotiki va ser declarat llengua oficial de Grècia, després d'haver incorporat característiques de Katharevousa i donar així a llum el grec modern estàndard, utilitzat avui per a tots els propòsits oficials i en l'educació.
Unitat històrica miniatura|esquerra|upright=1.1|La distribució de les principals àrees dialectals del grec modern Sovint se subratlla la unitat històrica i la identitat contínua entre les diferents etapes de la llengua grega. Tot i que el grec ha experimentat canvis morfològics i fonològics comparables als que s'observen en altres llengües, mai des de l'antiguitat clàssica la seva tradició cultural, literària i ortogràfica no s'ha vist interrompuda fins al punt que es pugui parlar de l'emergència d'una nova llengua. Els parlants de grec avui dia tendeixen a considerar les obres literàries del grec antic com a part de la seva pròpia i no com a llengua estrangera.. També s'afirma sovint que els canvis històrics han estat relativament lleus en comparació amb altres llengües. Segons una estimació, "el grec homèric és probablement més a prop del demòtic que l'anglès mitjà del és de l'anglès parlat modern"..
Distribució geogràfica
miniatura|Distribució geogràfica de la llengua grega a l'Imperi Rus (cens de 1897) El grec és parlat avui per almenys 13 milions de persones, principalment a Grècia i Xipre juntament amb una important minoria grecoparlant a Albània prop de la frontera greco-albanesa. Un percentatge important de la població d'Albània coneix la llengua grega a causa, en part, de l'onada d'immigració albanesa a Grècia dels anys vuitanta i noranta i de la comunitat grega del país. Abans de la Guerra Greco-Turca i el resultant intercanvi de població el 1923 també existia una població molt gran de parlants de grec a Turquia, encara que avui dia en queden molt pocs. També es troba una petita comunitat de parla grega a Bulgària prop de la frontera greco-búlgara. El grec també es parla a tot el món per la gran diàspora grega que té comunitats notables als Estats Units, Austràlia, Canadà, Sud-àfrica, Xile, Brasil, Argentina, Rússia, Ucraïna, Regne Unit i a tota l'Unió Europea, especialment a Alemanya.
Històricament, es van trobar comunitats i regions de parla grega significatives a tot el Mediterrani oriental, al que avui són sud d'Itàlia, Turquia, Xipre, Síria, Líban, Israel, Palestina, Egipte i Líbia; a la zona del Mar Negre, al que avui és Turquia, Bulgària, Romania, Ucraïna, Rússia, Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan; i, en menor mesura, al Mediterrani occidental dins i al voltant de les colònies com ara Massàlia, Monoikos i Mainake. També es va utilitzar com a llengua oficial de govern i religió als regnes nubis cristians, durant la major part de la seva història.
Estat oficial El grec, en la seva forma moderna, és l'idioma oficial de Grècia, on és parlat per gairebé tota la població. També és la llengua oficial de Xipre (nominalment al costat del turc) i del Territori britànic d'ultramar d'Akrotiri i Dhekelia (al costat de l'anglès). states that The official languages of the Republic are Greek and Turkish. However, the official status of Turkish is only nominal in the Greek-dominated Republic of Cyprus; in practice, outside Turkish-dominated Northern Cyprus, Turkish is little used; see A. Arvaniti (2006): Erasure as a Means of Maintaining Diglossia in Cyprus, San Diego Linguistics Papers 2: p. 25–38 . A causa de la pertinença de Grècia i Xipre a la Unió Europea, el grec és una de les 24 llengües oficials de l'organització. El grec és reconegut com a idioma minoritari a Albània, i s'utilitza cooficialment en alguns dels seus municipis, als districtes de Gjirokastër i Sarandë. També és una llengua minoritària oficial a les regions d'Apúlia i Calàbria a Itàlia. En el marc de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el grec està protegit i promogut oficialment com a llengua regional i minoritària a Armènia, Hongria, Romania i Ucraïna. És reconeguda com a llengua minoritària i protegida a Turquia pel Tractat de Lausana de 1923.
Evolució del grec L'alfabet grec, la pronunciació clàssica (segons Erasme de Rotterdam), i els sons del grec modern:
lletranom pronunciació erasmiana pronunciació actualΑ α alfa [a] [a]; αι ; αυ [av] o [af] (davant consonant sorda o a final de paraula)Β β beta [b] [v]; μβ [mb] o [b]Γ γ gamma [g]; γγ [ŋg] [γ]; [j] davant de [i,e]; γγ [ŋg] o [g], o [ŋj] o [j] davant de [i,e]Δ δ delta [d] [δ]; νδ [nd] o [d]Ε ε èpsilon [e]; ει [i] ; ει [i]; ευ [ev] o [ef] (davant consonant sorda o a final de paraula)Ζ ζ zeta [z] [z]; sol arribar a davant de [i,e] especialment al grup τζH η eta [e:] [i]; ηυ [iv] o [if] (davant consonant sorda o a final de paraula)Θ θ theta -> [θ] [θ]Ι ι iota [i] o [j] [i] o [j]K κ kappa [k]; γκ [ŋk] [k]; pot arribar a [c] davant de [i,e]; γκ [g] a principi de paraula, [ŋg] o [g] medialΛ λ lambda [l] [l]; sol arribar a davant de [i,e]Μ μ mi [m] [m]; pot arribar a davant de [i,e]Ν ν ni [n] [n]; sol arribar a davant de [i,e]Ξ ξ ksi [ks] [ks]; sol arribar a davant de [i,e]Ο ο òmicron [o]; ου [u] [o]; ου [u]; οι [i]Π π pi [p] [p]; μπ [b] a principi de paraula, [mb] o [b] medialΡ ρ ro [r]; [rr] inicial o doblada [r]; [rr] inicial o dobladaΣ -ς -σ- sigma [s] [s]; sol arribar a davant de [i,e] especialment al grup τσΤ τ tau [t] [t]; ντ [d] a principi de paraula, [nd] o [d] medialΥ υ ípsilon [u] -> [y] -> [i]; ου [u] [i]; ου [u]; [v] rere Α,Ε,HΦ φ fi -> [f] [f]Χ χ khi -> [x]; γχ [ŋx] [x]; [ç] davant de [i,e]; γχ [ŋx], o [ŋç] davant de [i,e]Ψ ψ psi [ps] [ps]; la segona part sol arribar a davant de [i,e]Ω ω omega [o:] [o]