miniatura|Una placa en memòria de McGeown Pat «Beag» McGeown (Belfast, 3 de setembre de 1956 - Belfast, 1 d'octubre de 1996) va ser un activista polític republicà irlandès, militant de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA) que va participar en la vaga de fam irlandesa de 1981.

Orígens i activitat de l'IRA McGeown va néixer a la zona de Beechmount de la ciutat de Belfast, Irlanda del Nord, el 3 de setembre de 1956, i el 1970 es va unir a l'ala juvenil de l'IRA, el Fianna Éireann. Va ser arrestat per primera vegada als catorze anys, i el 1973 va ser arrestat de nou i internat a la presó de Maze fins al 1974. El novembre de 1975, va ser novament arrestat i acusat de possessió d'explosius, atemptat amb bomba a l'Hotel Europa i pertinença a l'IRA. En el seu judici de 1976 va ser sentenciat i condemnat a cinc anys de presó per pertinença a l'IRA i dues condemnes concurrents de quinze anys per l'atemptat amb bomba i possessió d'explosius, per la qual cosa va ser empresonat, una altra vegada, a la presó de Maze amb l'estatus de categoria especial.

El març de 1978 va intentar escapar juntament amb Brendan McFarlane i Larry Marley. Els tres portaven alicates i anaven vestits com a funcionaris de presons, amb pistoles de fusta incloses. La fugida no va tenir èxit i va comportar que McGeown rebés una condemna addicional de sis mesos i la pèrdua del seu estatus de categoria especial.

Protestes a la presó McGeown va ser traslladat als blocs H de la presó de Maze, on es va unir a la protesta dels llenços i a la protesta bruta, intentant aconseguir el retorn de l'estatus de categoria especial per als presos paramilitars condemnats. El 1985 va descriure les condicions dins la presó durant la protesta bruta en una entrevista:

A finals de 1980, la protesta es va intensificar i set presoners van participar en una vaga de fam de cinquanta-tres dies, amb l'objectiu de restaurar l'estatus polític mitjançant el que es coneixien com a les Cinc Demandes:

El dret a no portar uniforme de presó; El dret a no fer treball penitenciari; El dret de lliure associació amb altres presos i d'organitzar activitats educatives i recreatives; El dret a una visita, una carta i un paquet per setmana; Restauració completa de la remissió perduda durant la protesta.

La vaga va acabar abans que cap presoner hagués mort i sense que s'hagués assegurat l'estatus polític, i una segona vaga de fam va començar l'1 de març de 1981 liderada per Bobby Sands, el comandament oficial (OC) de l'IRA a la presó. McGeown es va unir a la vaga el 9 de juliol, després que Sands i quatre presoners més haguessin mort de fam. Després de la mort de cinc presoners més, la família de McGeown va autoritzar una intervenció mèdica per salvar-li la vida després que entrés en coma el 20 d'agost, el 42è dia de la seva vaga de fam.

Llibertat McGeown va ser alliberat de la presó el 1985, va reprendre el seu paper actiu en la campanya de l'IRA i també va treballar per al Sinn Féin, l'ala política del moviment republicà. El 1988 va ser acusat d'organitzar l'Assassinat dels caporals, un incident en què dos soldats de paisà de l'exèrcit britànic van ser assassinats per l'IRA. En una fase inicial del judici, el seu advocat, Pat Finucane, va argumentar que no hi havia proves suficients contra McGeown, i els càrrecs van ser retirats el novembre de 1988. McGeown i Finucane van ser fotografiats junts davant del Jutjat de Crumlin Road, un factor que va contribuir a l'assassinat de Finucane per l'Associació de Defensa de l'Ulster el febrer de 1989. Tot i patir una malaltia cardíaca com a resultat de la seva participació en la vaga de fam, McGeown va ser membre de l'Ard Chomhairle del Sinn Féin i actiu al seu Departament de Presoners de Guerra, i el 1993 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Belfast.

Mort miniatura|Tomba de McGeown al cementiri de Milltown, Belfast McGeown va ser trobat mort a casa seva l'1 d'octubre de 1996, després de patir un atac de cor. El president del Sinn Féin, Mitchel McLaughlin, va dir que la seva mort va ser «una gran pèrdua per al Sinn Féin i la lluita republicana». McGeown va ser enterrat a la parcel·la republicana del cementiri de Milltown a Belfast, i des de la seva mort sovint se'l coneix com a l'«onzè vaguista de fam». El 1998, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, va crear el Premi Pat McGeown Community Endeavour, i Adams va descriure McGeown com «un home modest amb una dedicació tranquil·la però total a la igualtat i a l'elevació del nivell de vida de tota la gent de la ciutat». El 24 de novembre de 2001 es va descobrir una placa en memòria de McGeown davant de la seu del Sinn Féin a Falls Road, i el 3 de març de 2002 es va dedicar un solar commemoratiu a Beechmount Avenue a la memòria de McGeown, Kieran Nugent i Alec Comerford.

Referències

Enllaços externs Fotografia del funeral de Pat McGeown Fotografia del mural de Pat McGeown a Ballymurphy, Belfast

Categoria:Polítics del Sinn Féin Categoria:Membres de l'IRA Provisional Categoria:Morts el 1996 Categoria:Nascuts el 1956 Categoria:Persones de Belfast Categoria:Morts a Belfast Categoria:Activistes nord-irlandesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Presos polítics del segle XX