La bola negra (títol original en anglès, The Black Marble) és una pel·lícula de misteri i comèdia romàntica de 1980 dirigida per Harold Becker i protagonitzada per Robert Foxworth, Paula Prentiss i Harry Dean Stanton. Està basada en la novel·la homònima de 1978 de Joseph Wambaugh (The Black Marble). La pel·lícula es va doblar al català i el 1992 es va emetre per primera vegada per la televisió pública catalana.
Sinopsi La pragmàtica sergent Natalie Zimmerman, del Departament de Policia de Los Angeles, fa parella amb el sergent Valnikov, un detectiu romàntic d'ascendència russa que està passant per una crisi de la mitjana edat i que beu molt a causa de les pressions de la seva feina. Junts investiguen el segrest del valuós gos d'una persona de l'alta societat de Beverly Hills. Va ser dut a terme pel jugador sòrdid Philo Skinner, que regenta un saló de bellesa per a mascotes i necessita desesperadament diners per cancel·lar els seus deutes.
L'equip dels oficials no només ajuda a Valnikov a reconstruir-se, sinó que la parella també s'enamora. Tot i que conté més elements humorístics que la majoria de les històries de Joseph Wambaugh, continua explorant el tema comú de Wambaugh sobre les càrregues psicològiques del treball policial.
El títol de la pel·lícula prové d'una frase utilitzada per Natalie. El terme «bola negra» és sinònim d'escollir la palla curta o tenir mala sort. Ella afirma que sempre està triant la bola negra i que ja no vol fer-ho. Inicialment considera Valnikov una «bola negra», però finalment ja no creu que això sigui cert.
Repartiment
Producció El 1979, després de l'èxit de la pel·lícula El camp de cebes, l'escriptor Joseph Wambaugh es va unir al productor Frank Capra Jr. per fer aquesta comèdia dramàtica. Ambdues pel·lícules conformen un díptic sobre la vida privada d'agents de policia, sota la direcció de Harold Becker. L'actor James Woods, el protagonista d'El camp de cebes, també apareix en aquesta, en un cameo com a violinista.
Els productors volien l'actriu Paula Prentiss per al paper de Natalie Zimmerman. Després de l'estrena de The Stepford Wives el 1975, va decidir criar els seus fills i, a partir d'aleshores, només va fer pel·lícules per a televisió, com ara Having Babies II i Friendships, Secrets and Lies. Per al seu retorn al cinema, a Prentiss li van demanar que s'engreixés per interpretar el personatge de Zimmerman.
Crítica Roger Ebert, en la seva crítica al Chicago Sun-Times, escrita el 22 de febrer de 1980, va donar a la pel·lícula tres estrelles i mitja de les quatre possibles. Ebert la va descriure com a una «comèdia inusual i distintiva», i va concloure: «No és una obra perfecta, però és contagiosa i encantadora». Gene Siskel li va donar dues estrelles i mitja, afirmant que la part de thriller policíac va funcionar però la part romàntica no. Els dos crítics van donar molta publicitat a la pel·lícula quan va ser escollida a l'atzar com a pel·lícula de projecció per a un episodi especial que mostrava tot el procés pel qual Gene i Roger es preparaven per a la seva feina, anaven a la sala de projecció d'un cinema molt més gran i després escrivien les seves crítiques per als seus respectius diaris.
A l'agregador de crítiques Rotten Tomatoes, la pel·lícula va obtenir una qualificació del 36% basada en sis ressenyes.
Premis Tot i que no va ser un èxit comercial, l'associació Escriptors de Misteri d'Estats Units d'Amèrica (Mystery Writers of America) va atorgar a Harold Becker el premi Edgar Allan Poe de 1981 a la millor de pel·lícula.
Referències
Categoria:Pel·lícules amb música de Maurice Jarre Categoria:Pel·lícules dirigides per Harold Becker Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1980 Categoria:Pel·lícules del 1980 doblades al català