El Monument al Renaixement africà és un grup escultòric monumental, obra de Virgil Magherusan, que es troba a Ouakam, un municipi del districte de Dakar. Aquest monument de bronze i coure de 52 metres d'alçada va ser erigit en un dels dos turons volcànics cònics que dominen la capital senegalesa, les Mamelles, el més alt del qual té el far de les Mamelles.

El monument representa una parella amb un fill, que estén la mà cap al cel. S'inaugurà oficialment el d'abril del 2010, durant les cerimònies del cinquanté aniversari de la independència del Senegal de l'estat francés.

Construcció El projecte, que començà al 2002, va costar «Confidences de… Serigne Mamadou Bousso Lèye, ministre sénégalais de la Culture et de la Francophonie», Jeune Afrique, núm. 2551, del 29 novembre al 5 desembre 2009, p. 41. uns 15.000 milions de francs CFA (23 milions d'euros). Forma part dels grans projectes del president Abdoulaye Wade, que vol convertir-lo en el símbol de la "dignitat del continent", tot mostrant, mitjançant una família aixecada cap al cel, "una Àfrica que emergeix de les entranyes de la terra, deixant enrere l'obscurantisme per avançar cap a la llum".

L'escultor romanés Virgil Magherusan va fer un disseny de l'estàtua.

El projecte del monument es confià a l' arquitecte senegalés Pierre Goudiaby Atepa, autor de la Porta del Tercer Mil·lenni que domina la carretera de la Corniche. El president Wade va fer un disseny de l'estàtua, i en té el 35% dels drets d'autor, però la començà el famós artista senegalés Ousmane Sow, que més tard s'enretirà del projecte a causa d'un desacord amb Abdoulaye Wade. El mestre d'obres pertany al taller Mansudae Changjaksa de Corea del Nord. El pagament se'n feu amb entre 30 i 40 hectàrees de terreny que serien urbanitzades per un empresari senegalés.

Segons el ministre de Cultura i Francofonia senegalés, Serigne Mamadou Bousso Lèye, el monument tindrà una vida de 1.200 anys.

El projecte preveia que l'estructura contingués un restaurant panoràmic accessible amb ascensor, però no es va materialitzar pas. La inauguració del monument, prevista per al 12 de desembre del 2009, es va ajornar fins al 4 d'abril per tal de "coincidir amb el 50é aniversari de la independència de molts estats africans", segons un comunicat oficial. El 4 d'abril és, efectivament, la festa nacional del Senegal. El monument fou inaugurat pel president Wade en presència d'una vintena de caps d'estat africans, el número dos de Corea del Nord, i una nodrida delegació del govern francés.

Controvèrsia Aquest projecte ha estat objecte de moltes crítiques i ha ajuntat l'oposició al president Wade.

La controvèrsia gira sobretot al voltant del seu cost, considerat exorbitant en el context de la crisi econòmica del Senegal, un finançament considerat opac per l'oposició i l'anunci públic que el cap d'estat es reservaria per a ell, en virtut dels drets de propietat intel·lectual, un 35% dels ingressos generats per les visites al monument i l'ús de la infraestructura adjacent, i que el seu fill Karim Wade presidiria el consell d'administració de la fundació gestora. També es critica que la construcció fos feta per la dictadura nord-coreana. Poc abans de la investidura, centenars de persones es manifestaren pels carrers de Dakar per a exigir la dimissió d'Abdoulaye Wade.« Sénégal : Polémique et manifestation autour d'une très coûteuse statue », dépêche AFP mise en ligne par Le Point, 3 avril 2010.

Mentre que alguns també jutgen l'estil del monument massa estalinista o hi veuen símbols maçònics, d'altres el troben massa pagà i indecent (el tapall que portava la dona, però, s'havia allargat, en comparança amb el del projecte inicial) en un país musulmà al 95%. L'11 de desembre del 2009, en un sermó unificat, una trentena d'imams de Dakar i els suburbis predicaren contra el monument per considerar-lo contrari a l'islam i feren una roda de premsa per a explicar la seua oposició.

En resposta, el president Wade provocà un incident amb la comunitat cristiana senegalesa i alguns aldarulls (enfrontaments violents entre joves cristians i forces policials) preguntant als imams per què no s'ofengueren per les estàtues de Jesús presents a les esglésies: "Algunes persones adoren Crist, que no és Déu", comentaris pels quals més tard es va disculpar.

Les feministes senegaleses també han criticat la posició relegada de les dones en l'escultura.

Notes i referències

Categoria:Escultures del segle XXI Categoria:Cultura del Senegal