El Codex Sinopensis (Gregory-Aland O o 023; Soden ε 21) és un manuscrit bíblic il·luminat del segle VI. Es conserva molt fragmentat: dels folis primitius, segurament entre 145 i 160, n'han sobreviscut a penes quaranta-tres amb passatges de l'Evangeli de Mateu. És un objecte sumptuós, fet en pergamí purpuri i escrit en lletres d'or, que probablement es feia servir com a evangeliari durant la litúrgia. És, al costat del Codex Rossanensis, el manuscrit del Nou Testament il·luminat més antic.
És en la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França com a Suplement Grec 1286.
Descripció El manuscrit, compost per 43 folis de pergamí tenyit de porpra de 30 × 25 cm, conté passatges de l'Evangeli de Mateu.Spatharakis (1999), p. 102. Està escrit en grec, en uncials daurades en scriptio continua, sense esperits ni accents.Gregory (1909), p. 1.023. Pel fet que la tinta d'or no es va adherir bé al pergamí, moltes de les lletres pràcticament no es veuen pas.Hixson (2019), p. 187.
El text s'organitza en columnes de setze línies, i de quinze en les pàgines il·lustrades.Lowden (1999), p. 22. La lectura s'hi fa de manera semblant a la dels còdexs Rossanensis, Beratinus i Petropolitanus Purpureus.Lowden (1999), pp. 23-4. Kurt Aland assegura que el text és de tipus bizantí i de la categoria V.Aland, Aland (1981), p. 113.
El còdex és, al costat del Rossanensis, un dels manuscrits il·luminats del Nou Testament més antic.Metzger, Ehrman (2005), p. 44. Està decorat amb cinc miniatures d'escenes bíbliques, totes a la vora inferior de la pàgina. En un costat i a l'altre de cada escena, figuren dos profetes amb un rotlle amb passatges de la Septuaginta a la mà.Hixson (2019), p. 16. David i Moisés apareixen al costat de la imatge del festí d'Herodes (f.10v) i de la de la multiplicació dels pans i dels peixos (ff. 11r, 15r), David i Isaïes flanquegen la de la curació dels dos cecs (f. 29r), i David i Habacuc, la de paràbola de la figuera estèril (f. 30v).Spatharakis (1999), p. 103. Devia haver-hi altres tres miniatures, en folis hui perduts, que representaven el miracle de la moneda en la boca del peix, la paràbola dels veremadors i l'entrada a Jerusalem.Hixson (2019), p. 17. L'estil de les imatges és semblant al del Codex Rossanensis.Maxwell (2017), p. 271. Sembla que fou realitzat en el segle VI, però es desconeix qui en fou l'autor i per a qui el va fer.Maxwell (2014), p. 78.Lowden (1999), p. 23. Tampoc n'hi ha consens sobre el lloc d'origen, tot i haver-hi suggerit Constantinoble i la regió siriopalestina. Possiblement s'utilitzava com a evangeliari durant la litúrgia, o es feu com a obsequi per a l'emperador.Spatharakis (1999), p. 121.Hixson (2019), pp. 3-4.
El còdex devia tenir entre 145 i 160 folis: 145 dedicats a l'evangeli i els restants als cànons eusebians, l'Epístola a Carpià, la llista de kephalaia (divisió en capítols) de Mateu i, tal volta, també miniatures. N'han sobreviscut només 43, conservats a la Biblioteca nacional de França. Els fulls estan corbats cap a dins, per la qual cosa és possible que el manuscrit hagi estat danyat pel foc. Una altra pàgina, sense il·lustracions, trobada a principis del segle XIX a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol, es va extraviar en la dècada del 1960.Weitzmann (1979), p. 492.Ratliff (2012), p. 41.Hixson (2019), p. 15.
S'anomenà Codex Sinopensis pel lloc en què el trobaren: segons Henri Omont, el 1899 un militar francés comprà el manuscrit a una "anciana grega" a la ciutat de Sinope.Lowden (1999), p. 21. A l'any següent, Omont, bibliotecari i filòleg, el va adquirir per a la Biblioteca Nacional de França i, el 1901, en va editar el text.Metzger, Ehrman (2005), p. 79.
Notes
Referències
Bibliografia Aland, Kurt; Aland, Barbara: The Text of the New Testament. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1995 . Gregory, Caspar: Textkritik des Neuen Testaments Vol. 3. Leipzig, J.C. Hinrichs'sche Buchhandlung, 1909 Hixson, Elijah: Scribal Habits in Sixth-Century Greek Purple Codices. BRILL, 2019. Lowden, John: "The Beginnings of Biblical Illustration" en Williams, John (ed.): Imaging the Early Medieval Bible. Pennsylvania, Penn State Press, 1999. Maxwell, Kathleen: Between Constantinople and Rome: An Illuminated Byzantine Gospel Book (Paris gr. 54) and the Union of Churches. Routledge, 2016. Maxwell, Kathleen: "Illustrated Byzantine Gospel Books", en Tsamakda, Vasiliki (ed.): A Companion to Byzantine Illustrated Manuscripts. BRILL, 2017. ISBN 9789004346239 Metzger, Bruce M.; Ehrman Bart D.: The Text of New Testament: Its Transmission, Corruption, and Restoration. Nueva York, Oxford University Press, 2005 . Ratliff, Brandie; Evans, Helen (eds.): Byzantium and Islam: Age of Transition, 7th-9th Century. Nueva York, Metropolitan Museum of Art, 2012. Spatharakis, Iohannis: "Early Christian Illustrated Gospel Books from the East" en Den Boeft, Jan; Van Poll-van de Lisdonk, Miekske (eds.): The Impact of Scripture in Early Christianity. BRILL, 1999. Weitzmann, Kurt (ed.): Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century. Nueva York, Metropolitan Museum of Art, 1979.
Categoria:Manuscrits il·luminats Categoria:Segle VI