Venus i Adonis és un poema simfònic per a orquestra simfònica d'Antoni Botey i Badia, compost durant els primers anys de la seva trajectòria i estrenat el 1921 per l'Orquestra Simfònica de Barcelona. És una de les principals obres orquestrals del compositor badaloní i constitueix un dels exemples més destacats de la seva producció al marge de les sardanes i de la música coral.

Composició Botey es va formar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià teoria amb Frederic Alfonso, violí amb Manuel Viscasillas i harmonia, contrapunt i composició amb Enric Morera. L'obra simfònica de Botey mostra la influència de l'ambient musical català de començaments del segle XX i de la formació rebuda amb Morera, alhora que revela una voluntat d'ampliar el seu llenguatge més enllà de la música popular i la sardana.

Venus i Adonis és la composició simfònica de Botey que les fonts biogràfiques destaquen de manera més constant. La Gran Enciclopèdia de la Música la considera l'obra més remarcable de la seva producció instrumental i la descriu explícitament com un poema per a orquestra simfònica.

El títol remet al mite clàssic de Venus i Adonis, narrat, entre altres fonts, a les Les Metamorfosis d'Ovidi. La deessa Venus s'enamora del jove caçador Adonis, que finalment mor atacat per un senglar. La història, àmpliament tractada per la literatura i les arts plàstiques, ofereix un marc especialment adequat per al gènere del poema simfònic, basat en l'evocació musical d'un argument, un paisatge o una idea extramusical.

No s'ha documentat de manera concloent que Botey seguís directament una versió literària concreta del mite, i per tant no es pot establir amb seguretat una dependència del poema Venus i Adonis de William Shakespeare.

Estrena L'obra es va estrenar el 1921 en un concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona. La documentació biogràfica recent dedicada a Antoni Botey reserva específicament un apartat a «L'Orquestra Simfònica de Barcelona: estrena de Venus i Adonis», dins la cronologia de l'any 1921.

L'estrena va representar una de les principals fites de la primera etapa creativa de Botey. En aquell moment el compositor començava a consolidar la seva presència dins la vida musical catalana: l'any anterior havia estat premiat a la VIII Festa de la Música Catalana i el mateix 1921 participà en la fundació de l'Orfeó Badaloní, del qual esdevingué el primer director artístic.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona havia estat fundada per Joan Lamote de Grignon i constituïa una de les principals plataformes catalanes per a l'estrena i divulgació de repertori simfònic contemporani. La programació de Venus i Adonis situava així Botey dins el circuit de la música orquestral barcelonina en una etapa encara inicial de la seva carrera.

Música Venus i Adonis pertany al gènere del poema simfònic, desenvolupat durant el Romanticisme com a forma d'associar l'escriptura orquestral amb un contingut narratiu o poètic. En el cas de Botey, el mite de Venus i Adonis proporciona el rerefons dramàtic d'una obra concebuda en un únic discurs simfònic.

La composició forma part de la producció més ambiciosa de Botey, que inclou també concerts per a piano, violí i violoncel, sonates, trios i cançons per a veu i piano. La seva escriptura es desenvolupa dins un llenguatge de filiació romàntica i postromàntica, amb una especial importància de la línia melòdica i del color orquestral.

La formació amb Enric Morera i l'entorn musical català de les primeres dècades del segle XX van tenir un paper important en el llenguatge de Botey. Tanmateix, Venus i Adonis es diferencia de la seva extensa producció sardanística per l'ús d'una forma orquestral de gran abast i per l'absència d'una vinculació directa amb el folklore català.

Antoni Botey i la música simfònica Botey és conegut especialment per la seva producció de sardanes, però va conrear una gran varietat de gèneres. A més de Venus i Adonis, va escriure concerts per a instruments solistes, música de cambra, cançons i harmonitzacions corals. Algunes de les seves obres van ser adaptades pel mateix compositor per a diferents plantilles, entre les quals cobla, piano i gran orquestra.

Malgrat la seva mort prematura, la seva obra simfònica ocupà un lloc destacat dins la seva producció. La Gran Enciclopèdia de la Música singularitza Venus i Adonis com la composició orquestral més representativa del seu catàleg.

Recuperació Durant dècades una part considerable de l'obra de Botey va quedar poc present en les programacions de concert. La recuperació i edició moderna de la seva música ha permès tornar a posar en circulació obres orquestrals i de cambra que havien quedat pràcticament oblidades.

El 2026 Venus i Adonis va tornar a ser programada per l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, sota la direcció de Salvador Brotons. Aquesta recuperació coincideix amb un renovat interès per la figura d'Antoni Botey i per la revisió del seu llegat musical, que inclou tant música simfònica com música de cambra, coral i per a cobla.

Referències

Bibliografia

Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1921