Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, actual Índia, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.The Buddha a ancientindia.co.uk En la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època. Les dates del seu naixement i mort són incertes: la majoria dels primers historiadors del dataven la seva vida entre els anys 563 aC a 483 aC però més recentment, en un simposi d'especialistes d'aquesta qüestió,L.S. Cousins (1996). "The dating of the historical Buddha : a review article", Journal of the Royal Asiatic Society (3)6(1): 57–63. es van aportar dades que situen la franja uns vint anys a banda i banda del 400 aC per la mort de Buda, amb el suport d'altres dates anteriors o posteriors."Com gairebé s'accepta de manera universal pels informes dels especialistes, un nou examen dels primers documents històrics budistes, ..., requereix una revisió de la mort del Buda que la situa entre el 411 aC i el 400 aC." Paul Dundas, The Jains, 2a edició, (Routledge, 2001), p. 24.
Gautama, conegut també com a Śakyamuni ('el savi dels Shakya'), és la figura clau del budisme, i les històries sobre la seva vida, els discursos i les regles monàstiques formen part de les creences dels budistes i s'han resumit i memoritzat després de la seva mort pels seus seguidors. Diversos reculls dels ensenyaments atribuïts a Gautama es transmeteren per tradició oral i el primer escrit va ser uns quatre-cents anys després. Els primers especialistes occidentals tendien a acceptar la biografia de Buda que es presenta a les escriptures budistes com si fos en gran part històrica, però actualment els erudits són cada vegada més reticents a fer afirmacions sense reserves sobre els fets històrics de la vida del Buda i dels seus ensenyaments.
Segons la tradició, Siddharta Gautama era fill d'una família rica i influent, però a l'edat de vint-i-nou anys va abandonar el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar al coneixement dels Upanixad i a trenta-cinc anys, immòbil al peu d'un arbre durant quaranta-nou dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, va esdevenir Buda, l'"Il·luminat". Després va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista i va morir a vuitanta anys. El Sermó de les quatre nobles veritats el condensa, i constitueix el nucli de l'ensenyament.
Biografia miniatura|esquerra|El naixement de Buda a Lumbini en una pintura d'un temple a Laos Siddharta Gautama va néixer a Lumbini, http://www.buddhanet.net/e-learning/buddhistworld/lumbini.htm i es va criar al petit regne o principat de Kapilavastu, a l'actual Nepal. En aquell temps (), aquesta zona representava els límits de la civilització vèdica, i fins i tot és possible que la llengua materna de Siddharta no fos cap llengua indoària.Richard Gombrich. Theravada Buddhism: A Social History from Ancient Benares to Modern Colombo. Routledge and Kegan Paul, 1988, p. 49. La seva comunitat no sembla que tingués cap sistema de castes, i la seva societat no s'estructurava segons la teoria bramànica. No era cap monarquia i sembla que s'organitzava com una oligarquia o com una mena de república.Gombrich, p. 49-50. D'acord amb la tradició, però, el seu pare va ser el rei Shuddhodana, el cap del regne de shakya, de l'estat naixent de Koshala.
miniatura|Temple de Maya Devi a Lumbini (Nepal) Gautama era el nom de la família. La seva mare, la reina Maha Maya (Māyādevī) i esposa de Shuddhodana, era una princesa Koliyan. La nit que Siddhartha va ser concebut, la reina Maya va somiar que un elefant blanc amb sis ullals va entrar pel seu costat dret, http://www.sacred-texts.com/bud/lob/lob04.htm i deu mesos lunars després Siddhartha va néixer. D'acord amb la tradició shakya, quan la seva mare va quedar embarassada, va deixar Kapilavastu per anar a parir al regne del seu pare. El part va ser durant el viatge, a Lumbini, en un jardí, sota un arbre de sal (Shorea robusta) i la reina va morir quan va donar a llum. Siddhartha va ser criat per la seva germana, Maha Pajapati.
Siddhartha estava destinat a tenir una vida de luxe com a príncep, amb tres palaus especialment construïts per a ell, i on es podia traslladar alternativament seguint l'ordre de les estacions. El seu pare, el rei Śuddhodana, desitjant que el seu fill esdevingués un gran rei el protegia dels ensenyaments religiosos i del coneixement del patiment humà. Quan el noi va arribar a l'edat de setze anys, el seu pare va organitzar el seu matrimoni amb Yaśodharā (pali: Yasodharā), una cosina de la seva mateixa edat, nascuda a la ciutat de Ramagama. Encara que aquesta és la versió tradicional, hi ha dubtes raonables sobre la historicitat de la seva vida matrimonial.Carrithers, p. 25. D'acord amb la tradició, van tenir un fill, Rahula.
Siddhartha va passar vint-i-nou anys vivint com un príncep a Kapilavastu. Tot i que el seu pare garantia que se li proporcionés tot el benestar que desitgés, Siddhartha va considerar que la riquesa material no era l'objectiu final de la vida. Un dia va decidir visitar la ciutat i allà va poder veure per primera vegada la malaltia, l'envelliment i la mort, així com l'ascetisme. Profundament impressionat pel patiment humà, el príncep va decidir trobar la manera de superar-lo.
Així, a vint-i-nou anys, just després del naixement del seu fill, va deixar el seu regne. Durant sis anys va vagarejar per la vall del riu Ganges fent una vida ascètica, trobant mestres de totes les tradicions religioses, amb els quals va estudiar i practicar. Feia una vida mancada absolutament de comoditats, en un estat d'extrema debilitat, i dedicava els dies a meditar. Es va adonar que amb cap dels mestres no trobava la pau i es va adonar del seu error. Una tradició explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre li explicava a l'alumne: "Si tibes massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà bé". Va ser aleshores que va trobar el "camí del mig", futura essència del seu ensenyament. I va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar i va menjar.
Un cop recuperada la salut, va seure sota un arbre (més tard conegut com l'arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre's no aixecar-se fins a assolir la il·luminació. Una tarda, al cap de quaranta-vuit dies, va assolir el nirvana ("extinció", "calma"), i des de llavors se'l va conèixer com el Buda, l'il·luminat.
A trenta-cinc anys va començar a impartir els seus ensenyaments als cinc ascetes amb qui havia compartit alguns anys de la seva vida. Durant els quaranta-cinc anys següents, va ensenyar a reis i a servents el camí a seguir per alliberar-se del cicle de renaixements samsara, és a dir, per alliberar-se del patiment.
Va morir a vuitanta anys a Kushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos de què us he ensenyat. L'afany d'aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d'hora tot es transforma, de manera que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i apliqueu-vos a la recerca de l'única felicitat veritable i duradora". Era el dia de lluna plena del quart mes.
Fugida i vida ascètica miniatura|Buda va viatjar per la plana del Ganges, on la seva filosofia atreia molts seguidors. miniatura|esquerra|La gran partida (Gandhara, ) A 29 anys, Siddharta va deixar el seu palau perquè volia veure els seus súbdits. Malgrat els esforços del seu pare per apartar-lo dels malalts, els ancians i el patiment del poble, el descobriment de la vellesa, la malaltia i la mort fou traumàtic per a Siddhārtha. Va entendre que ell també es trobava sotmès al mateix patiment, i li va canviar el caràcter, perquè es preguntava com es pot viure en pau i felicitat si això és el que ens espera a la vida.
En una nova sortida a l'exterior, el príncep va veure un anacoreta, un monjo mendicant, de qui el va impressionar el caràcter tranquil i serè. Va decidir adoptar la vida dels monjos que vivien a l'extrem ascetisme, passant abans uns anys com un captaire. Siddhartha va deixar el seu palau, acompanyat per Channa i damunt del seu cavall Kanthaka, deixant enrere una vida regalada, la seva dona i el seu fill, per convertir-se en un captaire. Es diu que, "els unglots del cavall foren amortits pels déus", per evitar que els guàrdies se n'adonessin. Aquest esdeveniment és tradicionalment conegut com "La Gran Marxa".
miniatura|esquerra|El príncep Siddharta es talla el cabell i es fa asceta. Borobudur, . Siddharta se'n va anar amb el cap rapat i amb un vestit groc de monjo rodamón, sense diners ni béns de cap mena, a cercar la il·luminació. Més tard descobriria que tots els extrems són dolents. Primer va anar a Rajagaha. Després d'haver estat reconegut pels homes del rei Bimbisara, aquest li va oferir el tron perquè l'havien commogut els ensenyaments de Siddhartha. Va rebutjar l'oferta, però li va prometre que quan assolís la il·luminació visitaria el seu regne, Magadha, abans que cap altre.
Siddhartha deixà Rajagaha i començà a practicar amb dos mestres ermitans. Quan ja dominava els ensenyaments d'Alara Kalama (en sànscrit: Ārāḍa Kālāma), aquest li demanà que fos el seu successor, però Siddhartha va refusar i se'n va anar perquè no havia quedat prou satisfet de les pràctiques. Després va esdevenir un alumne d'Udaka Ramaputta (en sànscrit: Udraka Rāmaputra), però tot i que va assolir un alt nivell de consciència amb la meditació i que també se li va demanar que succeís Ramaputta com a mestre, encara no estava satisfet amb el camí que havia triat, i se'n va tornar a anar.
miniatura|Buda de Gandhara. Segles I-II, Museu Nacional de Tokyo. Siddhartha i un grup de cinc companys dirigits per Kondanna, s'establiren en un lloc per poder aprofundir en unes pràctiques d'una austeritat encara més exigents. Van intentar trobar la il·luminació a través de la privació de quasi tots els béns del món, inclosos els aliments, i la pràctica d'auto-mortificació. Estant molt afeblit per la fam arran de la gran restricció d'aliments, que es limitaven a un fruit sec i una fulla al dia, es va enfonsar en un riu durant el bany i gairebé es va ofegar. Siddhartha va començar a reconsiderar el seu camí. Llavors, va recordar un moment de la infantesa quan havia estat observant al seu pare al començament de la temporada de llaurar, i va caure en un estat meditatiu de profunda quietud i de concentració, la jhana.
Il·luminació Després de l'ascesi, la concentració, la meditació i la pràctica de lanapanasati, a la qual es dirigeix l'atenció cap al moviment de la respiració, es diu que Siddhartha va descobrir la que els budistes anomenen la via del mig, un camí que cerca la moderació entre els extrems de l'auto-indulgència i auto-mortificació. Un dia va acceptar una mica d'arròs amb llet que li oferí una nena del poble anomenada Sujata, que confongué Siddhartha amb un esperit que esperava que li concediria un desig; tal era l'aspecte lamentable i demacrat de Siddharta. Arribat a aquest punt, va seure sota un arbre pippala, la figuera sagrada (Ficus religiosa) posteriorment coneguda com l'arbre bodhi i que es troba a Buddhagayā (Índia), i va decidir que no s'aixecaria fins que no hagués trobat la Veritat. Kaundinya i els altres quatre companys, creient que havia deixat la recerca espiritual i que s'havia indisciplinat, l'abandonaren. Després de 49 dies de meditació, a l'edat de 35 anys, va assolir la il·luminació. D'acord amb algunes tradicions, això va passar cap al cinquè mes lunar i, d'acord amb unes altres, al dotzè mes. Gautama, a partir d'aleshores, va ser conegut com el Buda o "el despert". Buda de vegades també es tradueix per "l'Il·luminat". Sovint, és esmentat al budisme com el Buda Shakyamuni o "savi del clan dels Shakya."