José María Parés Esteban (c. 1891-Badalona, 1977) va ser un polític espanyol, fundador del Requetè i de la Falange de Badalona.
Biografia Militant carlista des de jove, en 1909, als divuit anys d'edat, va fundar el Requeté de Badalona, llavors una milícia juvenil jaumista.
En 1919 es va adherir al partit tradicionalista de Vázquez de Mella i va ser col·laborador del setmanari Monarquía Cristiana que dirigia a Badalona Ildefonso Cebriano.
A principis dels anys 20 va fundar a la seva ciutat el Sindicat Catòlic de Dependents de Comerç, la qual cosa li va costar un intent d'assassinat per pistolers anarquistes partidaris del Sindicat Únic.
Juntament amb el seu company Cebriano, en 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, va passar a la Unió Monàrquica Nacional, i va ser nomenat regidor de l’Ajuntament de Badalona. Arribaria a ser tinent d'alcalde de la ciutat.
El 1927 va participar en la fundació del Cercle Social Tradicionalista de Badalona, del qual va ser president. Anteriorment havia pertangut al Cercle Tradicionalista «El Loredán».
De fermes idees espanyolistes, a principis de la dècada de 1930 va col·laborar econòmicament amb els albiñanistes i va ser subscriptor del setmanari La Conquista del Estado que dirigia s Madrid Ramiro Ledesma. Animat per Cebriano, el 1933va ingressar a les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) juntament amb altres antics mellistas catalans. Aquest mateix any va participar en diversos actes de propaganda i exaltació espanyola a Barcelona i el 29 d'octubre va estar en un míting de José Antonio Primo de Rivera al Teatre de la Comedia de Madrid, en el qual es va fundar la Falange Espanyola.
Va ser cap local a Badalona de Falange Espanyola de les JONS des de la seva constitució en 1934 fins a 1937, en què es va convertir en Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (Moviment Nacional). Posteriorment va ser cap local del Moviment.
En els anys 40 era administrador de finques i gerent de l'empresa Servicios Funerarios S.A. Anys després va treballar com a administrador del Centre Quirúrgic d'Urgència de Barcelona, durant l'alcaldia de Josep Maria de Porcioles i Colomer.
Catòlic devot, va ser terciari franciscà. Va estar casat amb María Mercedes Rius Rodón, amb qui va tenir per fills a Pedro, Florinda, María Lourdes i José María Parés Rius. Un dels seus fills, Pedro Parés Rius, també va estar amb ell en el grup de les JONS catalanes.
Va morir al juny de 1977 a Badalona i va ser enterrat en el cementiri de Sant Pere d'aquesta ciutat.
Enllaços externs Fotografía del acto del día de la Raza en la Juventud de Acción Española, Diario de Barcelona (17/10/1933). José María Parés fue uno de los oradores.
Referències
Bibliografia
Categoria:Falangistes catalans Categoria:Polítics badalonins Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX