és un historiador espanyol, especialitzat en els processos electorals i el caciquisme en la història contemporània d'Espanya. Fins a la seva jubilació ha estat professor de la Universitat de Saragossa, primer en el Col·legi Universitari de Sòria i després a la pròpia Saragossa, havent dirigit durant aquest temps nombroses tesis de llicenciatura i doctorals. D'ell ha dit l'historiador Ramón Villares que destaca per «la seva discreció, talent i afabilitat personal» i que «el seu magisteri ha estat més oral que escrit, més d'avançar fent preguntes que d'atabalar als possibles lectors amb descripcions farragoses de fets històrics. Una forma diferent d'entendre i practicar la professió d'universitari que… mereix un reconeixement». Per la seva part el politòleg Pablo Simón ha destacat «el seu enorme coneixement, gran capacitat pedagògica, la seva proximitat i, molt especialment, el seu intel·ligent sentit de l'humor».
Entre les seves últimes obres destaquen Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (Los Libros de la Catarata, 2021; amb pròleg de Ramón Villares), Las elecciones que acabaron con la monarquía. El 12 de abril de 1931 (Los Libros de la Catarata, 2023; amb pròleg de Pablo Simón) i El Frente Popular de izquierdas (enero-julio 1936) (Los Libros de la Catarata, 2026; amb pròleg de Margarita Caballero Domínguez i Carmen Frías Corredor).
També és autor de tres novel·les: Calladas rebeldías. Efemérides del tío Cigüeño (Las Tres Sorores, 1998), El diputado Pardo Bigot: la esperanza del sistema (Las Tres Sorores, 2011) i El fin de un mundo (Los Aciertos, 2024).
Referències
Categoria:Persones de la província de Sòria Categoria:Historiadors castellanolleonesos