El Teatre grec de Cirene era el més gran i més antic dels cinc teatres coneguts de Cirene, a Líbia. Es va construir al vessant nord de l'acròpoli, a l'oest del Temple d'Apol·lo i al principi era un teatre grec estàndard, probablement a la fi del segle VI abans del present. L'estructura es va renovar diverses vegades, i finalment es va convertir en un amfiteatre romà en el segle VI.
Descripció El teatre és a l'extrem oest de l'estreta esplanada sota l'acròpoli, que mira al nord, cap a la mar. El Temple d'Apol·lo és en la mateixa esplanada, a l'est, i el teatre formava part del conjunt del santuari. La seua història constructiva és complicada, amb set fases, que no són fàcils de distingir o datar. En la majoria de les fases, l'estructura bàsica consistia en una orchestra semicircular (zona de representació) amb una skené (edifici escènic) darrere, i un koilon o càvea (graderia) que aprofitava el pendent natural del turó.
En l'actualitat, la fase més antiga està indicada per tres fileres de forats de pals al centre de lorchestra, que devien servir per a una petita scenae de fusta, d'uns 15 m de llargada i 5 m de fondària. Aquesta estructura sembla datar de finals del segle VI abans del present. En la segona fase, potser ja en el segle V abans del present, la scenae fou substituïda per un edifici una mica major, també de fusta, del qual només resta testimoniatge per un conjunt de forats en el llit rocós. Tenia uns 15 m d'ample, com el seu predecessor, però s'estenia una mica més cap endarrere i tenia un escenari de fusta en la part davantera.
En la fase 3, l'edifici escènic de fusta fou demolit per fer-hi una estructura de pedra, d'uns 25 m de longitud, situada una mica més al nord. Els primers indicis de seients de pedra també procedeixen d'aquest període i indiquen una càvea de 65 m de diàmetre. Alguns fragments d'estructures anteriors reutilitzats en l'edifici (com ara columnes de l'arcaic Temple d'Apol·lo) mostren que aquesta construcció es feu en la segona meitat del segle IV abans del present.
La fase 4 data del període del govern ptolemaic de Cirene (ca. 320-96 abans del present). L'edifici de l'escenari es va substituir per una estructura més gran, amb tres portes al davant. El treball en pedra és de pitjor qualitat que en la fase 3. Es va construir un gran mur de contenció per a sostenir els seients de l'extrem oriental. La inscripció de la base (IGCyr 97900) data de finals del segle IV ae o començament del segle III abans de la nostra era i anomena els homenatjats Cleutemis fill d'Estasis (que erigí el monument quan era sacerdot), Cleutemis fill de Filengi, Damó fill de Cartades i Estasis fill de Cleutemis.
La fase 5 pertany a l'època romana primerenca (és a dir, al segle I abans del present, o al segle I). En aquesta fase s'afegiren columnes adossades a la façana. La part inferior dels seients que es conserven pertany probablement a aquesta fase, igual que els murs de contenció rectes de les vores de la càvea. La sisena fase podria ser posterior al saqueig de la ciutat, l'any 115, durant la Guerra de Kitus; a diferència de moltes altres estructures de Cirene, no hi ha proves que el teatre patís danys en el saqueig. En aquesta fase, les ales de les scenae s'estengueren cap endavant, i bloquejaren l'entrada al teatre per l'''orchestra.
Amfiteatre En la fase 7, a la fi del segle II, el teatre es va convertir en amfiteatre, per a ser utilitzat per a gladiadors en lloc de per a representacions dramàtiques. Lorchestra semicircular esdevingué arena. Un passadís perifèric envoltava l'arena, sota les primeres fileres de seients, que conduïa a les entrades per als combatents en els extrems oriental i occidental.
El nou amfiteatre restà separat del Temple d'Apol·lo a l'oest per la construcció del Mur de Nicòdam, que creua l'altiplà de nord a sud a l'est del teatre. Una inscripció en vers (GVCyr'' 31) anomena el sacerdot Nicòdam com a constructor i especifica que es va construir "per a la puresa de Febus i la seua germana" (Apol·lo i Àrtemis) "tancant els seus arbustos sagrats a la vista dels gladiadors". Calia que fos així perquè el combat de gladiadors es considerava ritualment impur. El Teatre 2, a l'est de l'àgora, darrere de l'Estoa d'Hermes, d'Hèracles i del Cesari, es va construir com a substitut del teatre grec.
No se sap amb certesa quan es va deixar d'utilitzar l'amfiteatre. Cirene va patir danys greus pels terratrèmols dels anys 262 i 365, que en danyarien l'estructura. A partir del 2006, el Fons del Patrimoni Mundial, en col·laboració amb la Universitat de Campània Luigi Vanvitelli, el Departament d'Antiguitats de Líbia i el Ministeri de Cultura libi realitzaren tasques de conservació en el teatre perquè no s'enfonsàs.
Referències
Categoria:Cirene Cirene Categoria:Amfiteatres Categoria:Edificis de Líbia