L'Arc de Galeri (en ), també dit Kamara (), i la Rotonda (), que hi estava vinculat, són un conjunt arquitectònic de Tessalònica que data del segle IV.
L'arc és la darrera badia que queda d'un tetrapiló, un monument típic de l'antiguitat romana clàssica, amb quatre entrades o portes. El tetrapiló inicial s'ampliaria més tard per a formar un octopiló que permetés la cruïlla de carreteres secundàries. L'arc era entre la Rotonda de Sant Jordi al nord i el palau de l'emperador Galeri (r. 305-311) al sud. Tot el conjunt, segurament amb cúpules, dominava una important via de l'est-oest de la ciutat, que estava intersecada per dos passatges menys importants amb columnes. L'arc constituïa una entrada i un punt de transició entre la ciutat i el palau de l'emperador.Kazhdan (1991) «Arch of Galerius», vol. 1.
Història L'emperador Galeri va construir l'arc i la rotonda com a part d'un recinte imperial connectat al seu palau de Tessalònica. Començat l'any 299, tardà pel cap baix fins al 303, data en què s'inaugurà, tot celebrant la victòria del que aleshores era el "cèsar" GaleriGaleri era llavors un dels tetrarques joves; degué arribar a "August" en succeir a Dioclecià quan aquest abdicà al 305. sobre els perses sassànides durant la batalla de Satala (Armènia) i la captura de la seua capital, Ctesifont, al 298.Barnes (1981). S'han trobat restes importants d'aquest palau al sud-oest.L'immens Palau de Galeri va ser construït amb materials locals, possiblement sobre les restes d'una altra estructura destruïda per un incendi. S'han trobat grans mosaics que cobrien moltes habitacions. A la cantonada sud-oest de la zona excavada (Coordenades: Latitud: 40°37'48.53"N) hi havia una estructura anomenada "Sala Octagonal". Inicialment es va pensar que era un mausoleu, però també podria ser l'entrada monumental al palau. Al nord-est del palau hi havia un hipòdrom. esquerra|miniatura| Vista de l'arc de Galeri, el 1915 Galeri va morir l'any 311. Fou enterrat a Felix Romulians (actualment Gamzigrad), a prop de Zaječar, a Sèrbia. La rotonda, destinada a servir com a mausoleu, estigué buida durant dècades, fins que l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379–395) la va transformar en una església cristiana. Aquesta, coneguda com l'Asomaton o Archangelon, es va utilitzar durant uns 1.200 anys fins que la ciutat caigué en mans otomanes. Va ser convertida en mesquita el 1490 (Mesquita de Süleyman Hortaji Effendi) i s'hi va afegir un minaret. El 1912, els grecs van conquerir la ciutat durant la Primera Guerra Balcànica i la mesquita tornà a ser una església ortodoxa grega, tot i que conservà el minaret. L'estructura, danyada durant un terratrèmol el 1978, fou restaurada posteriorment. Declarat monument històric, està sota la cura del Ministeri de Cultura grec (Departament d'Antiguitats Bizantines), però l'Església Ortodoxa Grega hi té accés certs dies de l'any. Es coneix com a església de Sant Jordi.
Els mosaics de la rotonda, entre d'altres, van fer incorporar el monument en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1988 com a part dels monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica.UNESCO, llista 456-002.
L'arc miniatura| Ubicació de l'arc i la rotonda L'Arc de Galeri és a la cruïlla dels carrers d'Egnatia i Dimitriou Gounari.
Descripció miniatura| Plànol de l'Arc L'estructura constava d'un triple arc, del qual només es conserva l'arc central i un pilar. La maçoneria és feta de runes cobertes amb plafons de marbre amb escultures en relleu.
L'arc central té 9,7 m d'ample i 12,5 m d'alçada; el del costat est té 4,8 m d'amplària i 6,5 m d'alt. Aquest arc central donava a la Via Egnàcia, la principal via romana entre Dyrrhacium (l'actual Durrës, Albània) i Constantinoble, i també era el decumanus (la principal via est-oest d'una ciutat romana). Una carretera que connectava la rotonda amb el palau passava a través de l'arc al llarg de l'eix longitudinal.
Només se'n conserven els tres pilars del nord-oest dels vuit pilars primers, i parts de la maçoneria. Els quatre pilars que formaven el costat est, i el pilar més meridional del costat oest, s'han perdut. Les altres parts desaparegueren en una data desconeguda, segurament durant un dels molts terratrèmols que han assolat Tessalònica al llarg de la història.
L'estructura s'ha hagut de reforçar per a protegir la maçoneria de les inclemències del temps. Els dos pilars que flanquegen l'arc central conserven els plafons de marbre esculpits, que representen les guerres de Galeri contra els perses.
Programa escultòric de l'arc És difícil fer-se una idea exacta de la totalitat dels panells a causa de la seua pèrdua.
Quatre fileres de decoracions esculpides superposades adornen cada pilar. Cada filera està separada de les altres amb cintes i garlandes. Una marca identifica el riu Tigris. Els plafons representen escenes històriques, amb molta llibertat. Així, Galeri, el Cèsar, és representat en un panell en una lluita particular amb el xa sassànida Narses, tot i que mai no s'enfrontaren lluitant. A l'arc, Galeri a cavall ataca Narses, també a cavall, amb una llança, mentre una àguila que duu la corona de la victòria a les urpes s'acosta a Galeri, assegut orgullosament al cavall, mentre el governant persa sembla a punt de caure. Els perses aterrits són trepitjats pels cascs dels cavalls romans en el desordre de la batalla, tot dirigit a exaltar Galeri.
El baix relleu que mostra la família imperial en un sacrifici d'acció de gràcies està pensat com una rèplica dels prototips d'August trobats a l'Ara Pacis de Roma. Al costat de Galeri, i ajudant a vincular-lo amb el seu predecessor Domicià, hi ha la seua esposa, Valèria, filla de Dioclecià. Ací, com en els altres panells, les cares han estat acuradament cisellades, potser per una damnatio memoriae o per d'hostilitat envers les imatges durant el període iconoclasta.
En un altre panell, els tetrarques vesteixen amb togues mentre una Victòria sosté una corona de llorer damunt els caps dels dos Augusts. Un tercer plafó celebra la unitat de la tetrarquia. La postura impersonal dels tetrarques recorda l'estàtua de pòrfir del xamfrà d'una paret de la Basílica de Sant Marc de Venècia. Només Galeri, vestit amb armadura, ofereix el sacrifici a l'altar.
El que queda de l'arc testimonia la glòria de la tetrarquia i la preeminència de Galeri sobre els altres tetrarques. Alhora, celebra la glòria de l'Imperi Romà per la victòria del futur August sobre els sassànides.
La rotonda La rotonda es troba a 125 m al nord-est de l'arc, a 40° 37′ 59,77″ N, 22° 57′ 09,77″ E També es coneix oficialment com a església ortodoxa grega de Sant Jordi (en grec: Agios Georgios) i església de la Rotonda (o simplement, la Rotonda).
L'estructura circular, iniciada l'any 306, devia destinar-se a mausoleu per al Cèsar. Té un diàmetre de 24,5 m. Els murs tenen més de 3,6 m de gruix, cosa que probablement explica la seua supervivència fins als nostres dies. Els murs estan perforats per vuit trams rectangulars. Una cúpula de rajola corona el conjunt, i arriba a 30 m. En el seu estat original, la cúpula tenia un òcul, com el Panteó de Roma.
La rotonda i els seus mosaics La rotonda fou buidada abans de convertir-se en una església cristiana cap al 326, durant el regnat de Constantí, i fou millorada amb mosaics dels quals només resten uns quants elements. Els de la rotonda són els mosaics murals daurats més antics que es preserven de l'art cristià.Eutychia Kourkoutidou-Nikolaïdou, Anastasia Tourta: Spaziergänge durch das byzantinische Thessaloniki. Editionen Kapon, Athen 1997, , S. 56. Formen part d'un continu d'art pagà anterior del qual hi ha poques restes. Alguns en són purament ornamentals: octògons amb pardals i peixos a la fornícula sud-est, cercles que s'intersequen a la fornícula oest, estores a la fornícula sud. Els mosaics de la cúpula sobre fons daurat es divideixen en tres zones: quinze màrtirs amb àmplies robes davant de paons,Zum Pfauenmotiv: Paul Huber: Athos - Leben, Glaube, Kunst. 2. Auflage. Artemis, Zürich 1982, , S. 387–388. una pseudoarquitectura animada amb fulles d'acant i franges d'adorn, amb apòstols i àngels esbocinats, al voltant del Crist triomfant (que no s'ha pas conservat).
Notes i referències Notes
Referències
Vegeu també Arquitectura romana d'Orient Art romà d'Orient Galeri (emperador romà) Narses de Pèrsia Guerres romanoperses
Categoria:Edificis de Tessalònica Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Grècia Categoria:Arquitectura romana Categoria:Arquitectura romana d'Orient