L'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa (en finès, Radion sinfoniaorkesteri, abreujada RSO; en anglès, Finnish Radio Symphony Orchestra, FRSO) és una orquestra simfònica finlandesa amb seu a Hèlsinki i vinculada a la radiotelevisió pública Yleisradio (Yle). Va ser fundada el 1927 com una petita orquestra de ràdio de deu músics i durant les dècades següents va créixer fins a convertir-se en una orquestra simfònica completa. Des de 2021 el seu director principal és Nicholas Collon, el primer director no finlandès que ocupa el càrrec; el seu contracte ha estat prorrogat fins al juny de 2030, amb opció de prolongar-lo dos anys més.

Des de 2011 l'orquestra té la seu al Musiikkitalo de Hèlsinki, que comparteix amb l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki i l'Acadèmia Sibelius. Una de les seves funcions principals és interpretar, enregistrar i difondre la música orquestral finlandesa, i cada temporada estrena diverses obres encarregades per Yle.

Història L'orquestra va néixer poc després de la fundació de Yleisradio, creada el 1926. L'1 de setembre de 1927 va oferir la primera actuació una formació de deu músics dirigida per Erkki Linko, que en va ser el fundador i director fins al 1952. En els primers anys l'orquestra actuava principalment als estudis de ràdio i necessitava reforços externs per interpretar grans obres simfòniques; abans de la Segona Guerra Mundial només va oferir una vintena de concerts públics. El 1929 Toivo Haapanen va ser nomenat primer director principal i aquell mateix any es va celebrar el primer concert públic regular, a la sala principal de la Universitat de Hèlsinki.

Després de la guerra l'orquestra va experimentar una expansió considerable gràcies al suport de la directora general de Yle, Hella Wuolijoki. El nombre de músics permanents va arribar a una cinquantena i el setembre de 1947 es va iniciar una sèrie regular de concerts simfònics públics, els anomenats «concerts dels dimarts». Després de la mort de Haapanen el 1950, Nils-Eric Fougstedt va assumir la direcció principal i va ampliar especialment el repertori contemporani. El 1953 l'orquestra ja comptava amb 67 músics i aquell mateix any va començar a utilitzar-se habitualment el nom actual de Radion sinfoniaorkesteri.

Paavo Berglund, que havia estat violinista de l'orquestra, va exercir com a director entre 1955 i 1962 i com a director principal entre 1962 i 1971. Durant el seu mandat la formació va continuar creixent fins a assolir dimensions plenament simfòniques, i va consolidar una forta vinculació amb el repertori finlandès, especialment amb la música de Jean Sibelius. El va succeir Okko Kamu, director principal entre 1971 i 1977, i posteriorment Leif Segerstam, que va ocupar el càrrec entre 1977 i 1987 i va continuar com a principal director convidat fins al 1995.

Entre 1987 i 2001 la direcció principal va correspondre a Jukka-Pekka Saraste, que va impulsar especialment la projecció internacional de l'orquestra mitjançant gires i enregistraments. Després de deixar el càrrec va ser nomenat director honorari. Sakari Oramo, que havia estat concertino de la formació abans de dedicar-se a la direcció, va ser director principal entre 2003 i 2012 i també va rebre posteriorment el títol de director honorari. Durant aquestes dues etapes l'orquestra va ampliar considerablement la seva activitat discogràfica i el seu repertori contemporani.

Hannu Lintu va assumir la direcció principal el 2013 i la va mantenir fins al 2021. Durant el seu mandat l'orquestra va aprofundir en la música finlandesa dels segles XX i XXI i va obtenir diversos reconeixements internacionals pels seus enregistraments. L'agost de 2021 el britànic Nicholas Collon el va succeir, convertint-se en el primer director principal no finlandès de la història de la formació. El 2026 Yle va anunciar una nova pròrroga del seu contracte fins al juny de 2030.

Directors principals Toivo Haapanen (1929–1950) Nils-Eric Fougstedt (1950–1961) Paavo Berglund (1962–1971) Okko Kamu (1971–1977) Leif Segerstam (1977–1987) Jukka-Pekka Saraste (1987–2001) Sakari Oramo (2003–2012) Hannu Lintu (2013–2021) Nicholas Collon (2021–)

Erkki Linko va ser el fundador i director de la formació entre 1927 i 1952, però no va ocupar formalment el càrrec de director principal. Entre altres directors vinculats a l'orquestra hi hagué Erik Cronvall, Simon Parmet, George de Godzinsky i Kari Tikka.

Musiikkitalo Des de la temporada 2011-2012 l'orquestra actua principalment al Musiikkitalo de Hèlsinki. L'edifici, inaugurat l'agost de 2011, és també la seu de l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki i de l'Acadèmia Sibelius. El concert inaugural de l'1 de setembre de 2011 va reunir les dues orquestres i conjunts de l'Acadèmia Sibelius sota la direcció de Sakari Oramo, John Storgårds i Jukka-Pekka Saraste.

El trasllat al Musiikkitalo també va reforçar la difusió audiovisual dels concerts. Les actuacions de l'orquestra es transmeten habitualment en directe per Yle Areena i Yle Radio 1, i els enregistraments es difonen també pels canals de televisió de la corporació.

Activitat artística La missió de l'orquestra inclou la promoció de la cultura musical finlandesa i la conservació del repertori nacional. Yle encarrega regularment noves obres a compositors finlandesos i l'orquestra n'ofereix les estrenes, alhora que enregistra sistemàticament música orquestral finlandesa per a l'arxiu de la radiotelevisió. El seu repertori combina les grans obres del classicisme i el romanticisme amb una presència especialment important de la música contemporània.

Al llarg de la seva història ha interpretat i enregistrat música de compositors finlandesos com Jean Sibelius, Magnus Lindberg, Kaija Saariaho, Aulis Sallinen, Joonas Kokkonen, Jouni Kaipainen i Lotta Wennäkoski, a més de repertori internacional de Gustav Mahler, Béla Bartók, Ludwig van Beethoven i altres compositors. L'orquestra realitza també gires internacionals i ha actuat en importants sales i festivals d'Europa, Àsia i Amèrica.

Enregistraments L'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa té una extensa discografia centrada especialment en la música finlandesa i contemporània. Ha obtingut tres Gramophone Classical Music Awards: el 2006 per l'enregistrament del Concert per a clarinet de Magnus Lindberg, el 2018 pels concerts per a violí de Béla Bartók amb Christian Tetzlaff i Hannu Lintu, i el 2023 per un disc d'obres orquestrals de Lotta Wennäkoski.

Entre altres reconeixements, els seus enregistraments han rebut premis de BBC Music Magazine, de l'Académie Charles Cros i dels MIDEM Classical Awards, així com nominacions als Premis Grammy el 2020 i el 2021. Un enregistrament de poemes simfònics i cançons de Sibelius va obtenir un International Classical Music Award el 2018, i la formació ha rebut també premis EMMA finlandesos el 2016 i el 2019.

Referències

Categoria:Orquestres d'Europa Categoria:Orquestres simfòniques Categoria:Cultura de Hèlsinki