Edward Gardner (Gloucester, 22 de novembre de 1974) és un director d'orquestra anglès. Des de 2021 és director principal de l'Orquestra Filharmònica de Londres i des de l'agost de 2024 director musical de l'Òpera i Ballet Nacional de Noruega. Anteriorment va ser director musical de l'English National Opera entre 2007 i 2015 i director principal de l'Orquestra Filharmònica de Bergen entre 2015 i 2024.
Biografia Gardner va néixer a Gloucester i durant la infantesa va formar part del cor de la catedral de Gloucester. També va estudiar piano, clarinet i orgue, i es va educar a la King's School de Gloucester i a l'Eton College. Posteriorment va estudiar música a la Universitat de Cambridge, on va ser membre del cor del King's College de Cambridge, i després a la Royal Academy of Music de Londres, on va estudiar direcció amb Colin Metters i es va graduar el 2000.
Mentre encara estudiava va començar a treballar professionalment com a director coral i repetidor. Entre 1997 i 2002 va ser director musical de la Wokingham Choral Society i el 1999 va treballar com a repetidor al Festival de Salzburg. Després de graduar-se va ser ajudant de Mark Elder a l'Orquestra Hallé durant tres anys i el 2002 va fundar la Hallé Youth Orchestra. Entre 2004 i 2007 va ser director musical de la Glyndebourne Touring Opera, etapa que va consolidar la seva carrera en el repertori operístic.
El 2007 va ser nomenat director musical de l'English National Opera, on va debutar en el càrrec amb una nova producció de Death in Venice de Benjamin Britten. Durant els vuit anys següents va dirigir un ampli repertori que incloïa Peter Grimes, Wozzeck, Boris Godunov, La damnation de Faust, Fidelio, Benvenuto Cellini i Thebans de Julian Anderson. La seva etapa a l'English National Opera va contribuir decisivament a la seva projecció internacional; el 2008 va rebre el premi al director de l'any de la Royal Philharmonic Society i el 2009 un Premi Laurence Olivier per la seva contribució a l'òpera.
Paral·lelament a la seva activitat operística, Gardner va desenvolupar una intensa carrera simfònica. Entre 2010 i 2016 va ser director convidat principal de la City of Birmingham Symphony Orchestra, i el 2013 va començar la seva relació estable amb l'Orquestra Filharmònica de Bergen com a director convidat principal. El 2015 va assumir-ne la direcció principal, càrrec que va mantenir fins al final de la temporada 2023-2024. Durant aquesta etapa va realitzar nombroses gires internacionals i una extensa sèrie d'enregistraments, especialment per al segell Chandos Records, amb obres de Johannes Brahms, Jean Sibelius, Carl Nielsen, Edvard Grieg, Béla Bartók, Arnold Schönberg, Benjamin Britten i Leoš Janáček. Després de deixar el càrrec va ser nomenat director honorari de l'orquestra.
El setembre de 2021 Gardner va succeir Vladímir Iurovski com a director principal de l'Orquestra Filharmònica de Londres. Amb aquesta formació ha dirigit tant grans obres simfòniques com interpretacions en concert d'òperes, entre les quals The Midsummer Marriage de Michael Tippett, La damnation de Faust d'Hector Berlioz i The Dream of Gerontius d'Edward Elgar. També ha impulsat nova música i col·laboracions amb compositors contemporanis. El març de 2026 l'orquestra va anunciar que Paavo Järvi el succeirà al començament de la temporada 2028-2029, de manera que Gardner continuarà com a director principal fins al final de la temporada 2027-2028.
El febrer de 2022 va ser nomenat assessor artístic de l'Òpera i Ballet Nacional de Noruega i l'agost de 2024 en va assumir la direcció musical. Amb la companyia d'Oslo ha dirigit produccions i versions de concert d'obres com Elektra, Un ballo in maschera, Der fliegende Holländer, La guineueta astuta i Don Carlo, així com concerts simfònics amb l'orquestra de l'òpera. La temporada 2026-2027 dirigeix, entre altres projectes, Das Rheingold, primera part d'una nova producció de Der Ring des Nibelungen.
Activitat internacional Gardner ha dirigit algunes de les principals orquestres internacionals, entre les quals l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra de Filadèlfia, l'Orquestra Simfònica de San Francisco, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, l'Orquestra Simfònica de Viena, l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, la Philharmonia Orchestra i l'Orquestra del Teatro alla Scala. També ha mantingut una relació regular amb la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha dirigit tant la primera com l'última nit dels BBC Proms.
En el camp operístic ha treballat al Metropolitan Opera House de Nova York, on ha dirigit La damnation de Faust, Carmen, Don Giovanni, Der Rosenkavalier i Werther, així com a la Royal Opera House, el Teatro alla Scala, la Lyric Opera of Chicago, l'Òpera de París, la Bayerische Staatsoper i el Festival de Glyndebourne. A la Royal Opera House va debutar el 2019 amb una nova producció de Káťa Kabanová i posteriorment hi va dirigir Werther.
Enregistraments Gardner manté una extensa relació discogràfica amb Chandos Records. Els seus primers enregistraments destacats van incloure obres de Britten amb la BBC Philharmonic, i posteriorment ha enregistrat música de Edward Elgar, Felix Mendelssohn, William Walton, Witold Lutosławski, Luciano Berio, Schönberg, Bartók, Sibelius, Nielsen, Brahms i Janáček. Amb l'Orquestra Filharmònica de Bergen va desenvolupar diversos cicles orquestrals i l'enregistrament de la Missa glagolítica de Janáček va ser nominat als Premis Grammy.
Amb l'Orquestra Filharmònica de Londres ha enregistrat, entre altres obres, The Midsummer Marriage de Tippett, enregistrament que va obtenir el premi d'òpera de la revista Gramophone el 2023, així com música de Serguei Rakhmàninov, Britten, Antonín Dvořák, Robert Schumann i Elgar. El juny de 2026 es va publicar també un enregistrament de l'Simfonia alpina i Metamorphosen de Richard Strauss, enregistrat en directe al Royal Festival Hall.
Premis i distincions El 2008 Gardner va ser escollit director de l'any per la Royal Philharmonic Society i l'any següent va obtenir el Premi Laurence Olivier per una contribució destacada a l'òpera. El 2012 va ser nomenat oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) pels seus serveis a la música. Des de 2014 ocupa a la Royal Academy of Music la càtedra de direcció Sir Charles Mackerras, creada aquell mateix any.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra anglesos Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Directors de l'Orquestra Filharmònica de Londres Categoria:Alumnes de l'Eton College Categoria:Alumnes del King's College, Cambridge Categoria:Alumnes de la Royal Academy of Music Categoria:Músics de Gloucestershire Categoria:Nascuts el 1974