La Cort de Tarragona de 1235 fou una assemblea celebrada a Tarragona sota la presidència de Jaume I el Conqueridor i integrada només per membres de l'estament eclesiàstic.La denominació de la reunió varia segons les fonts: mentre que les constitucions empren l'expressió «Curie Terracone», la Reial Acadèmia de la Història i BITECA la denominen «Parlament eclesiàstic». La reunió forma part del procés d'institucionalització de la Cort General de Catalunya durant el segle XIII.

Legislació Predominaren les qüestions relacionades amb l'Església. Jaume I, amb l'arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí i altres prelats, confirmà les constitucions anteriors de Pau i Treva i promulgà disposicions contra l'heretgia. Els vint-i-quatre capítols aprovats establien mecanismes perquè els bisbes, amb la col·laboració d'agents laics, investiguessin els sospitosos d'heretgia, en un dels primers desenvolupaments del procediment inquisitorial als dominis de la Corona d'Aragó.

Tant la Cort de Tarragona de 1234 com l'assemblea de 1235 s'inscriuen en l'evolució de la Pau i Treva dins el sistema polític català. Després de l'ampli desenvolupament que havia tingut a la Cort de Barcelona de 1228, les reunions tarragonines mantingueren i confirmaren aquella normativa, però alhora tractaren qüestions eclesiàstiques, judicials i econòmiques més àmplies. Aquest procés s'emmarca en la progressiva consolidació de la Cort General de Catalunya durant el segle XIII.

Datació de les corts de Tarragona de 1234 i de 1235 La datació de les dues assemblees tarragonines del 1234 i 1235 presenta divergències entre les fonts, relacionades amb el còmput medieval i amb la transmissió posterior dels textos. Els compiladors de les Constitucions de Catalunya dataren el 1234 la reunió que les constitucions situen el "7 dels idus de febrer de l'any de nostre Senyor 1234". En la transcripció publicada per la Reial Acadèmia de la Història, però, la datació inclou la fórmula ab incarnatione. Aquesta data, segons el còmput del sistema de calendació per l'Any de l'Encarnació, que iniciava l'any el 25 de març i que a Catalunya s'emprava seguint el mètode florentí (segons el qual, a diferència del pisà, per buscar l'equivalent a l'actual sistema de datació segons l'Any de la Circuncisió, que s'inicia l'1 de gener, no s'han de deixar igual les dates des de l'1 de gener fins al 24 de març sinó afegir-hi un any), correspon al 7 de febrer de 1235 en el calendari actual.

El document següent publicat per la Reial Acadèmia de la Història conté unes constitucions datades el "16 de les calendes d'abril de 1234", equivalent al 17 de març de 1234. Els compiladors de les Constitucions de Catalunya les situaren en aquest mateix any, mentre que l'edició de la Reial Acadèmia de la Història les agrupà sota 1235.

Aquesta diferència de datació ha repercutit en repertoris i reconstruccions posteriors. L'itinerari documental de Jaume I recull dues reunions tarragonines sota l'any 1235, el 7 de febrer i el 17 de març, tot i que situa el monarca a Saragossa en dates pròximes a aquesta segona data. BITECA, seguint la classificació de la RAH, agrupa igualment els textos sota unes "Constitucions, capítols i actes de Cort" de Tarragona de 1235 i diferencia una primera part corresponent al "Parlament eclesiàstic" i una segona a la "Cort general". Per aquest motiu, les fonts no són completament uniformes en la datació i agrupació de les dues assemblees.

Naturalesa de les corts de Tarragona de 1234 i de 1235 La RAH i BITECA denominen "Parlament eclesiàstic" la reunió de Tarragona de 1235, mentre que les constitucions corresponents empren l'expressió Curie Terracone.

La distinció institucional entre Cort General i Parlament es definí posteriorment. Segons Víctor Ferro, després de la institucionalització legal de la Cort General el 1283, aquesta es caracteritzà per la reunió dels tres estaments i per la seva capacitat legislativa, mentre que els parlaments podien reunir un o dos braços per tractar qüestions determinades. Les reunions tarragonines de 1234 i 1235 són anteriors a aquesta definició institucional: la primera fou integrada per membres dels estaments eclesiàstic i militar, mentre que la de 1235 reuní membres de l'estament eclesiàstic.

Referències

Tarragona (1235) Categoria:Història de Tarragona