va ser un aviador i militar feixista italià. Va participar, com a voluntari, a la Guerra Civil espanyola, al costat de l'exèrcit de Franco. Va donar suport, amb la seva esquadrilla de l'Aviació legionària, a la Legió Còndor de Hitler en el Bombardeig de Guernica (1937). Més tard, des de la base de Mallorca, va efectuar nombrosos bombardejos sobre la població civil de Barcelona (març, 1938) i de tot el litoral Mediterrani. Durant la Segona Guerra Mundial, amb la Regia Aeronàutica italiana, arrenglerat amb les forces del Tercer Reich, va actuar, com a pilot de caça, en nombroses accions de combat. Mai va ser jutjat pels crims de la Guerra a Espanya, considerats accions bèl·liques legals, per les quals va ser condecorat amb dues Medalles de plata i una Medalla de Bronzo al valor militar, amb lloances per «la seva audàcia i valor en el cel espanyol». També va gaudir d'ascensos per mèrits de guerra i, més endavant, va rebre la Creu de Ferro de segona classe de l'Alemanya nazi, per la seva participació en la Segona Guerra Mundial.

Biografia Nascut a Pula el 1908, va obtenir la llicència d'aviador el juny de 1927 i el títol de pilot militar l'any següent. De seguida va entrar al servei de la Regia Aeronautica italiana, amb el rang de sotstinent de complement. Aquell mateix any es va incorporar a la 21ª Ala de reconeixement, amb base a Pisa, amb els avions Ansaldo A.300. El 1930, després de renunciar al seu rang, va assistir a la Reial Acadèmia de les Forces Aèries de Caserta, on es va graduar el 1934, essent assignat a l'Escola d'aviadors de combat de Castiglione del Lago. Va servir en la 4ª. esquadrilla de Caça Terrestre, amb base a l'aeroport de Gorizia, i el 1935 es va convertir en membre de la patrulla acrobàtica amb els caces Fiat C.R.32.

El 1936 va ser traslladat a la 12ª. esquadrilla de bombardeig ràpid a l'aeroport de Guidonia, amb els avions bombarders trimotors Savoia-Marchetti S.79 Sparviero. Entre 1937 i 1938 va participar, com a voluntari, amb el grau de tinent, en la guerra civil espanyola, a les files del 12è.esquadró i després de ser ascendit a capità, va comandar la 10ª esquadrilla de la 8ª Ala de bombardeig terrestre.

El 26 d'abril de 1937 va participar en el bombardeig del pont sobre el riu Oca, a Errenteria, prop de Guernica (Bilbao). Aquesta acció va ser el preludi de l'atac aèri de la Legió Còndor alemanya, amb bombes incendiàries, que va causar la destrucció gairebé total de la vil·la i va esdevenir un dels primers assajos de terror psicològic, destinat a desmoralitzar la població civil.Tot i que els italians sempre es van voler desmarcar d'aquella acció.[N.2] Més tard, Tullio de Prato va ser destinat a les Balears i va participar en diversos bombardejos sobre Barcelona i altres poblacions del litoral mediterràni. El 25 de maig de 1938, va comandar una de les esquadrilles que van llençar més de 90 bombes sobre la zona del mercat d'Alacant, causant més de 300 víctimes mortals i un nombre molt elevat de ferits.

Quan va tornar a Itàlia, Tullio De Prato va ser condecorat per aquelles accions, amb dues medalles de plata i una de bronze al valor militar. L'agost de 1938 va assumir el comandament de la 151ª esquadrilla, participant, com a cap de patrulla, en nombroses demostracions acrobàtiques. El març de 1939 va prendre part en el IV Ral·li Saharià pilotant un avió Caproni Ca.309 Ghibli, i el mes següent va participar en la invasió i annexió d'Albània

Amb l'entrada del Regne d'Itàlia a la Segona guerra mundial, el 10 de juny de 1940, va assumir el comandament del 150ª esquadrilla del 2ºn Grup de Caça Terrestre estacionat a l'aeroport de Grottaglie. Va participar en las campanyes de Grècia, els Balcans i Iugoslàvia. El desembre del mateix any, el 2n Grup, equipat amb caces Fiat G.50 Freccia, va ser traslladat la Líbia italiana, on el seu avió va ser abatut per un caça Hawker Hurricane de la Royal Air Force.Va tornar després de dos mesos de convalescència, però el setembre de 1941 la seva unitat va tornar a Itàlia. El dia 14 del mateix mes va fer el seu primer vol a bord d'un caça Reggiane Re.2001 Falco II a l' aeroport de l'Empresa "Officine Meccaniche Reggiane" de Reggio Emilia, com a part del programa de reequipament del 2n Grup C. T. El gener de 1942 va assumir el comandament interí del 2n Grup CT , però poc després va ser destinat a l' Estat Major del 2n Esquadró Aeri a Pàdua. El març del mateix any, el director general de Reggiane li va oferir el càrrec de cap de pilots de proves del nou caça Reggiane Re.2005 Sagittario, del qual es va encarregar de tots els aspectes. L'abril de 1942 va ser ascendit al rang de major per mèrits de guerra i el desembre del mateix any, al "Nucleo di Volo Armamento Aeronautico" del Centre Experimental de Guidonia, va dur a terme un programa complet de proves d'armament al camp de tir de Furbara utilitzant un Re.2005 Sagittario completament equipat.Amb la signatura de l'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades del 8 de setembre de 1943 i l'ocupació de les fàbriques i tallers Reggiane per les tropes alemanyes, De Prato va abandonar el món de l'aviació per retirar-se temporalment a la petita granja que s'havia comprat a la zona de Cuccagna di Montalto, però allí va ser contactat per les forces de la Wehrmacht que el van conminar peremptòriament a tornar a la fàbrica. Entre el 22 i el 23 de juny de 1944 va ser testimoni de la Massacre de la Bettola, perpetrada per la Feldgendarmerie nazi contra la població de Vezzano sul Crostolo, com a represàlia contra una acció partisana.

Després de la guerra la seva feina va ser, bàsicament, provar diferents prototips de avions, per primera vegada el Caproni Ca.193, mentre que a Aerfer va dur a terme proves amb aproximadament 100 avions de combat i amb els bombarders Republic F-84G Thunderjet. Més tard va assolir el rang de General honorari de la Divisió Aèria fins a la seva jubilació. Va morir a la seva granja de Coriano (provincia de Rimini) el 24 de desembre de 1981. El 1984 va sortir publicat el seu llibre autobiogràfic titulat Un pilota contadino. Storia d'un asso della caccia italiana .

Publicacions Tullio De Prato (1985) Un pilota contadino ... dal motore rotativo al jet... Editorial Mucchi, Mòdena.

Notes Efectuada des de tres avions S.79 de l'aviació Legionària comandat pel major Gori Castellani. De Prato era el segón pilot en l'avió de Gori Castellani, El 2º Gruppo Caccia Terrestre, compost per les 150ª, 151ª esquadrilles (capità Elio Fiacchino) i la 152ª esquadrilla (capità Edmondo Travaglini) comandats pel major Giuseppe Baylon . Mentre esperava que el primer prototip estés a punt a Reggio Emilia, de Prato va efectuar vols de proves amb els caces Reggiani RE 2000, destinats a ser consignats a les forces aèries Sueques i Honguereses, els Re 2001, Re.2002 Ariete, i S.79 Sparviero estaven destinats a la Regia Aeronautica. De Prato va abandonar Reggio Emilia en bicicleta, amb els tres fills, per evitar ser capturat i deportat a Alemanya.

Referències

Bibliografia

Categoria:Guardonats amb la Medalla de Bronze al Valor Militar Categoria:Guardonats amb la Medalla de Plata al Valor Militar Categoria:Aviadors italians Categoria:Feixistes italians Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Guardonats amb la Creu Alemanya Categoria:Generals italians Categoria:Aviació de la Segona Guerra Mundial Categoria:Bombardejos de la Guerra Civil espanyola Categoria:Persones de Pula Categoria:Militars croats Categoria:Polítics croats Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro