Ranunculus flammula, anomenada popularment mataanyells, és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus. Pertany a la família de les ranunculàcies. És una espècie amb una àrea de distribució prou àmplia, holàrtica, que inclou bona part d'Europa i Amèrica del Nord i també arriba a l'Àsia més occidental i al nord d'Àfrica. Als Països Catalans només se l'ha localitzat al nord de Catalunya.
Com tots els ranuncles és una espècie tòxica, fet que justifica el seu nom popular.
Descripció És una planta herbàcia perenne, més o menys prostrada però que pot superar en ocasions el mig metre d'alçada. És dels ranuncles de flor groga que tenen les fulles enteres (encara que vegades poden ser lleugerament dentades). Les fulles basals són llargament peciolades i estretament ovades o lanceolades, no gaire agudes a la punta, amb la base que abraça lleugerament a la tija (amplexicaule). Les caulinars són semblants però sèssils o molt curtament peciolades. Com tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos reunits sobre un receptacle que en aquest cas és ovoide. Els aquenis són glabres (sense pèls) i amb un bec molt curt. És una espècie molt variable que es podria confondre amb Ranunculus lingua però aquesta és més de terra baixa, és molt més rara i té les fulles sèssils (sense pecíol), les caulinars molt llargues (10-25 cm) i acabades en punxa i sol ser més robusta i ascendent.
Hàbitat i distribució És una espècie pròpia de prats molt humits, torberes i aiguamolls sobre sòls àcids. Es troba a una bona part de la península Ibèrica, on semblaria preferir indrets amb una certa influencia atlàntica ja que no s'ha trobat ni a les Illes, ni al País Valencià. als Països Catalans viu sobretot als Pirineus (en sentit ampli), als estatges montà i subalpí des de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Cerdanya (també a l'Alta Cerdanya), Ripollès o Berguedà. Pot davallar cap a l'Empordà, on es bastant rara però cal diferenciar-la bé de la seva congènere R.lingua.
Taxonomia Ranunculus flammula L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
És una espècie molt polimorfa de la qual se n'ha descrit algunes subespècies i varietats. Totes les poblacions ibèriques sembla que es poden incloure bé dins de la subespècie típica flammula.
Referències