L'església de Sent Privat és una església catòlica situada a Sent Privat, a l'estat francés. Està protegida com a Monument històric.

Ubicació L'església es troba al departament de Dordonya, a la comuna de Sent Privat de Perigord.

Història esquerra|miniatura| Els límits de la parròquia de Sent Privat Es té poca informació sobre la història d'aquesta església. Era un priorat benedictí, probablement construït a la primera meitat del s. XII. L'església és esmentada per primera vegada el 1180 al cartulari de l' Abadia de La Sauve-Majeure. El prior va assistir a la col·lació de l'abat d'Aurillac.. Això ho confirma la butla papal de Nicolau IV, que confirma que Sanctus Privatus depén de Saint-Géraud d'Aurillac i que el delme s'ha de pagar.Llibret a l'interior de l'església.

L'església és d'estil romànic. L'edifici es degué construir en tres períodes:

El mur de la canalera sud i el mur nord del transsepte daten de començament del segle XII, la resta de l'edifici deu datar de finals del XII, la part superior de les muralles de la secció fortificada es va construir a l'inici de la Guerra dels Cent Anys, al s. XIV.

Cap document especifica la donació que donà peu a la seua construcció. Cal destacar que Sent Privat es troba a la vora del bosc Dobla, al costat de la carretera que uneix el Llemosí amb Bordelès. Jean Secret assenyala que una església d'aquesta importància en aquest poble no té més explicació que la seua pertinença a un orde monàstic. És una de les poques esglésies amb nau lateral al Perigord, i totes són monàstiques.

Bertrand de Got, arquebisbe de Bordeus abans d'esdevenir el papa Climent V, visità el priorat al 1304.

Jean Secret considerava que algunes característiques arquitectòniques reflecteixen canvis al llarg de la història de l'edifici:.

el campanar antigament recolzava damunt el creuer del transsepte. El van destruir en un incendi durant les Guerres de religió.Fullet sobre l'església de l'ajuntament de Sent Privat. La base n'és visible sota la teulada, la cúpula del creuer fou reconstruïda després del s. XII,l les capelles rectangulars situades a banda i banda de l'absis daten del s. XIX.

Blaise de Monluc es trobava a Sent Privat al 1562. L'església fou incendiada el 1563.

Les traces de bigues a la paret nord de la nau potser provenen d'una estructura del claustre.

L'església es va reconstruir entre els anys 1632 i 1651. Les voltes de la nau es reconstruïren durant aquest període per substituir-ne unes altres que devien ser del mateix estil.

El priorat desaparegué durant la Revolució. L'església esdevingué una església parroquial.

Es va restaurar el paviment de l'església al 1866. La façana al 1998. La pedra estava molt malmesa i els patrons havien desaparegut gairebé totalment. Els Compagnons du Devoir, responsables de la restauració, hi han gravat motius que són comuns a la regió.

Descripció L'església té una distribució curiosa: la nau es compon de tres trams desiguals amb voltes de canó apuntades, una nau central descentrada respecte al cor, flanquejada per dues de laterals estretes i no paral·leles. La façana sud de la nau té set arcs trencats que connecten contraforts plans que naixen d'una base inclinada. Les sis obertures semicirculars del mur sud no estaven pas perforades enmig dels plafons delimitats pels contraforts.

El mur nord de la nau està puntuat per contraforts plans units per set arcs rebaixats (dos arcs de mig punt al costat oest que deuen datar del segle XII, els altres en arcs apuntats). Un gran contrafort va permetre posar-hi una escala de cargol. Sols s'han obert tres trams a la paret nord.

El creuer del transsepte és un presbiteri quadrat coronat amb cúpula. Els braços del transsepte tenen volta de canó trencat. El transsepte s'estén un poc més enllà dels murs laterals de la nau.

El cor acaba amb un absis semicircular amb volta de quadrant d'esfera. Per damunt de les voltes es feren cambres de defensa. S'hi arriba per una escala de cargol situada contra un contrafort de la paret de la canaleta de la nau nord.

Els dos pilars més occidentals de la nau estan decorats amb capitells de fullatge

Un tret del mur de la façana oest és el seu gruix de 3 m que permet l'existència d'un corredor defensiu. Aquesta façana és romànica d'Aquitània. El portal monumental està dominat per una arcada cega. El portal conté vuit arcs de mig punt decorats.

L'església té una àmplia teulada de doble vessant que cobreix la nau central i les laterals.

Protecció L'església de Sent Privat és una església fortificada del s. XII,Inventaire général du patrimoine culturel, catalogada com a monument històric al 1854 segons l'Inventari General, i al 1862 segons la nota de Mérimée.

Referències

Categoria:Edificis de la Dordonya Categoria:Esglésies romàniques de França Categoria:Monuments històrics de Nova Aquitània