Passacaglia, op. 33b, és una obra per a orquestra de Benjamin Britten, composta el 1945 a partir de material de la seva òpera Peter Grimes, op. 33. Concebuda com una peça orquestral independent, correspon a l'interludi que separa les dues escenes del segon acte de l'òpera. S'estrenà el 29 d'agost de 1945 al Royal Albert Hall de Londres, interpretada per l'Orquestra Simfònica de la BBC sota la direcció d'Adrian Boult.

Juntament amb els Four Sea Interludes, op. 33a, la Passacaglia constitueix una de les principals peces de concert extretes de Peter Grimes. Mentre que els quatre interludis evoquen sobretot el paisatge marítim i l'ambient de la costa de Suffolk, la Passacaglia està directament associada al personatge de Peter Grimes i al seu conflicte psicològic.

Origen

Peter Grimes és una òpera en tres actes i pròleg amb llibret de Montagu Slater, basada en l'episodi dedicat al pescador Peter Grimes del poema The Borough de George Crabbe. Britten la compongué entre gener de 1944 i febrer de 1945, i l'òpera s'estrenà el 7 de juny de 1945 al Sadler's Wells Theatre de Londres, sota la direcció de Reginald Goodall.

miniatura|Benjamin Britten el 1945, any de composició de la Passacaglia.

Dins l'òpera, la passacaglia apareix entre les dues escenes del segon acte. Segueix l'enfrontament entre Grimes i la mestra Ellen Orford, que ha descobert senyals de maltractament en el nou aprenent del pescador. La música acompanya així un dels moments en què l'aïllament de Grimes i la creixent hostilitat de la comunitat es fan més evidents.

Britten preparà posteriorment l'interludi com una obra de concert independent amb el número d'opus 33b. Segons el catàleg orquestral de Boosey & Hawkes, aquesta versió fou preparada probablement entre juny i juliol de 1945, després de completar els Four Sea Interludes, op. 33a.

Música

L'obra dura aproximadament set minuts i adopta la forma d'una passacaglia, basada en la repetició continuada d'un baix o d'un esquema harmònic sobre el qual es desenvolupen variacions successives. Britten utilitzà aquesta forma en diverses obres i la convertí sovint en un recurs per representar processos psicològics, conflictes dramàtics o una acumulació progressiva de tensió.

El tema estructural de la passacaglia és exposat inicialment pels instruments greus i proporciona la base sobre la qual l'orquestra construeix una successió de variacions. A mesura que avança la peça, la textura esdevé més densa i agitada, amb una participació cada vegada més intensa dels instruments de vent, els metalls i la percussió.

Un paper especialment destacat correspon a la viola, que presenta una línia solista de caràcter expressiu i inquietant. Aquesta veu s'ha associat habitualment amb la figura de Grimes: mentre l'estructura inexorable de la passacaglia continua al seu voltant, la viola desenvolupa una línia individual més lliure que reforça musicalment l'oposició entre el protagonista i la comunitat.

La progressió de les variacions condueix a episodis cada vegada més violents. La regularitat de l'esquema repetit contrasta amb la inestabilitat del material que s'hi superposa, creant una sensació d'opressió que correspon al deteriorament psicològic del protagonista en el segon acte de l'òpera.

La peça no descriu el mar de manera tan directa com els Four Sea Interludes. Boosey & Hawkes diferencia explícitament la funció de les dues obres: els interludis constitueixen una evocació del paisatge terrestre i marítim d'Aldeburgh, mentre que la turbulenta Passacaglia funciona essencialment com un retrat de Peter Grimes.

Orquestració

La Passacaglia està escrita per a una gran orquestra formada per:

dues flautes, la segona doblant flautí; dos oboès; dos clarinets; dos fagots i contrafagot; quatre trompes; tres trompetes; tres trombons i tuba; timbales; dos percussionistes: caixa, tambor tenor, bombo, plats, tam-tam, gong i pandereta; celesta; arpa; corda.

La presència de la celesta diferencia parcialment l'orquestració de la dels Four Sea Interludes. La viola solista emergeix periòdicament de la massa orquestral i constitueix una de les característiques més recognoscibles de la peça.

Estrena

La versió de concert s'estrenà el 29 d'agost de 1945 al Royal Albert Hall de Londres. L'Orquestra Simfònica de la BBC fou dirigida per Adrian Boult.

miniatura|El Royal Albert Hall de Londres, on s'estrenà la versió de concert de la Passacaglia.

L'estrena tingué lloc menys de tres mesos després de la primera representació de Peter Grimes. Britten ja havia presentat els Four Sea Interludes com a suite independent el 13 de juny del mateix any al Festival de Cheltenham, de manera que les dues obres orquestrals derivades de l'òpera entraren ràpidament al repertori de concert.

La partitura fou publicada per Boosey & Hawkes el 1946, tant de manera independent com posteriorment dins de recopilacions de música orquestral de Britten.

Relació amb Four Sea Interludes

La Passacaglia, op. 33b, és interpretada sovint juntament amb els Four Sea Interludes, op. 33a. Les cinc peces provenen de Peter Grimes, però Britten les publicà en dos conjunts diferents a causa de la seva distinta funció dramàtica.

Els quatre interludis —Dawn, Sunday Morning, Moonlight i Storm— descriuen diferents moments del paisatge marítim i de la vida del poble. La Passacaglia, en canvi, se centra en el món interior de Grimes. Interpretades conjuntament, ofereixen una síntesi purament orquestral d'alguns dels principals elements dramàtics de l'òpera: el mar, la comunitat i l'individu aïllat.

Aquesta complementarietat ha fet que moltes orquestres programin els Four Sea Interludes seguits de la Passacaglia, configurant informalment una suite de cinc moviments, tot i que Britten mai no els publicà com una única obra.

Recepció i llegat

La Passacaglia s'ha consolidat com una de les peces orquestrals independents més interpretades de Britten i és habitual tant en programes dedicats al compositor com al costat dels Four Sea Interludes.

La utilització de la forma de passacaglia es convertiria en un recurs recurrent en l'obra de Britten. El compositor ja l'havia emprat en les Variacions sobre un tema de Frank Bridge i posteriorment recurriria a estructures similars en diverses composicions escèniques i instrumentals, especialment quan volia crear una sensació de desenvolupament inexorable a partir d'un material musical limitat.

Enregistraments

La Passacaglia ha estat enregistrada sovint juntament amb els Four Sea Interludes. Entre els enregistraments històricament rellevants hi ha els dirigits pel mateix Britten, que deixà diverses versions de la música orquestral de Peter Grimes, així com interpretacions posteriors d'algunes de les principals orquestres britàniques.

Referències

Categoria:Obres de Benjamin Britten Categoria:Composicions musicals del 1945