LStalag Luft III (alemany: Stammlager Luft III; literalment "Camp Principal, Aeri, III"; SL III) va ser un camp de presoners de guerra dirigit per la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial, que allotjava personal capturat de la força aèria aliada occidental.
El camp es va establir el març de 1942 prop de la ciutat de Sagan, a la Baixa Silèsia, en el que aleshores era l'Alemanya nazi (actual Żagań, Polònia), a 160 km al sud-est de Berlín . El lloc va ser seleccionat perquè el seu sòl sorrenc dificultava l'escapada dels presoners de guerra excavant túnels.
És conegut sobretot per dos complots d'evasió de presoners de guerra aliats. Un va ser el 1943 i es va convertir en la base d'una pel·lícula fictícia, The Wooden Horse (1950), basada en un llibre del fugitiu Eric Williams. La segona evasió, l'anomenada Gran Evasió, del març de 1944, va ser concebuda pel Cap d'Esquadró Roger Bushell de la Royal Air Force (RAF) i va ser autoritzada per l'oficial britànic superior de l'Stalag Luft III, Herbert Massey. Una versió fictícia de la fugida es va representar a la pel·lícula The Great Escape (1963), que es basava en un llibre de l'expresoner Paul Brickhill. El camp va ser alliberat per les forces soviètiques el gener de 1945. El lloc de l'antic camp de presoners de guerra és ara el "Museu del Camp de Presoners de l'Stalag Luft III".
Vida al campament (1942–1944) miniatura|upright|Friedrich Wilhelm von Lindeiner-Wildau, comandant de Stalag Luft III L'exèrcit alemany seguia una pràctica segons la qual cada branca de l'exèrcit era responsable dels presoners de guerra de branques equivalents. Per tant, la Luftwaffe normalment era responsable de qualsevol tripulació aèria aliada feta presoner. Això incloïa els aviadors navals capturats, com ara membres del Fleet Air Arm britànic. En alguns casos, també es va retenir personal que no pertanyia a la força aèria al Stalag Luft III.
Stammlager Luft (literalment "Camp Principal, Aire") era la nomenclatura de la Luftwaffe per a un camp de presoners de guerra. Tot i que inicialment el camp només allotjava presoners de guerra que eren oficials, no era conegut pels termes habituals per a aquests camps: Offizierslager o Oflag. Les ampliacions posteriors dels camps van afegir recintes per a sotsoficials (NCO).
El primer recinte del camp (Recinte Est) es va completar i inaugurar el 21 de març de 1942. Els primers presoners de guerra, o kriegies, com s'anomenaven a si mateixos (de Kriegsgefangene, que en alemany significa "presoner de guerra"), que es van allotjar al Stalag Luft III van ser oficials britànics i d'altres membres de la Commonwealth, que van arribar a l'abril de 1942. El Recinte Centre es va inaugurar l'11 d'abril de 1942 i originalment allotjava suboficials britànics i d'altres membres de la Commonwealth. A finals de 1942, van ser substituïts per personal de la USAAF. El Recinte Nord per a aviadors britànics (on més tard va tenir lloc la "Gran Fugida") es va inaugurar el 29 de març de 1943. Un Recinte Sud per a estatunidencs es va inaugurar el setembre de 1943. Els presoners de la USAAF van començar a arribar al camp en nombre significatiu el mes següent i el Recinte Oest es va inaugurar el juliol de 1944 per a oficials estatunidencs. Cada recinte constava de quinze cabanes d'una sola planta. Cada dormitori de 3,0 m × 3,7 m (10 peus × 12 peus) tenia capacitat per a quinze homes en cinc lliteres de tres pisos. Finalment, el camp va créixer fins a una superfície aproximada de 24 ha (60 acres) i va allotjar uns 2.500 oficials de la RAF, uns 7.500 oficials de la Força Aèria de l'Exèrcit dels Estats Units i uns 900 oficials d'altres forces aèries aliades, per a un total de 10.949 interns, inclosos alguns oficials de suport
El camp de presoners tenia diverses característiques de disseny que feien extremadament difícil l'escapada. L'excavació de túnels d'escapada en particular, es va veure dificultada per diversos factors: els barracons que allotjaven els presoners estaven elevats aproximadament 60 cm del terra per facilitar que els guàrdies detectessin la tunelització; el camp havia estat construït en un terreny amb un subsòl molt sorrenc; el sòl superficial era de color gris fosc, de manera que es podia detectar fàcilment si algú abocava la sorra groga més brillant que es trobava a sota per sobre del terra, o fins i tot si en tenia una mica a la roba. La sorra solta i plegable significava que la integritat estructural de qualsevol túnel seria molt deficient. Una tercera defensa contra la tunelització era la col•locació de micròfons sismògrafs al voltant del perímetre del camp, que s'esperava que detectessin qualsevol so d'excavació.
Hi havia disponible una biblioteca substancial amb instal•lacions escolars, on molts presoners de guerra estudiaven i feien exàmens en matèries com ara idiomes, enginyeria o dret. Els exàmens eren proporcionats per la Creu Roja i supervisats per acadèmics com ara un mestre del King's College que va ser presoner de guerra al Luft III. Els presoners també van construir un teatre i van oferir actuacions quinzenals d'alta qualitat amb tots els espectacles actuals del West End. Els presoners utilitzaven l'amplificador del camp per emetre una emissora de ràdio de notícies i música que van anomenar Station KRGY, abreviatura de Kriegsgefangener (Presoners de Guerra) i també publicaven dos diaris, el Circuit i el Kriegie Times, que s'emetien quatre cops per setmana.
Els presoners de guerra operaven un sistema pel qual els nouvinguts al camp eren examinats per evitar que els agents alemanys s'hi infiltressin. Qualsevol presoner de guerra que no pogués ser avalat per dos presoners de guerra que el coneixien de vista era severament interrogat i posteriorment escortat contínuament per altres presoners, fins que es considerava un autèntic presoner de guerra aliat. Es van descobrir diversos infiltrats per aquest mètode i no se sap que cap hagi escapat a la detecció al Luft III.
Els guàrdies alemanys eren anomenats "goons" ("matons") pels presoners de guerra i, sense adonar-se de la connotació aliada, van acceptar de bon grat el sobrenom després que els diguessin que significava "oficial o sotsoficial alemany". Els guàrdies alemanys eren seguits a tot arreu pels presoners, que utilitzaven un elaborat sistema de senyals per avisar els altres de la seva ubicació. Els moviments dels guàrdies es registraven acuradament en un llibre de registre portat per un torn d'oficials. Incapaços d'aturar el que els presoners anomenaven el sistema "Pilot de servei", els alemanys van permetre que continués i, en una ocasió, el llibre va ser utilitzat pel Kommandant Lindeiner per presentar càrrecs contra dos guàrdies que havien marxat del servei diverses hores abans.
Els 800 guàrdies de la Luftwaffe del camp eren massa grans per al servei de combat o homes joves que es recuperaven després de llargs períodes de servei o per ferides. Com que els guàrdies eren personal de la Luftwaffe, els presoners rebien un tracte molt millor que el que es concedia a altres presoners de guerra a Alemanya. El comandant major adjunt Gustav Simoleit, professor d' història, geografia i etnologia abans de la guerra, parlava diversos idiomes, com ara anglès, rus, polonès i txec. Traslladat a Sagan a principis de 1943, va mostrar simpatia pels aviadors aliats. Ignorant la prohibició d'estendre cortesies militars als presoners de guerra, va proporcionar honors militars complets als funerals dels presoners de guerra de la Luft III, inclòs un per a un aviador jueu.
El menjar sempre va ser un motiu de preocupació per als presoners de guerra. La ingesta diària recomanada per a un home adult inactiu i sa normal és de 2.150 kcal (9.000 kJ). El Luft III va distribuir racions civils alemanyes "no laborals" que permetien 1.928 kcal (8.070 kJ) al dia, i la resta es componia de paquets i articles de la Creu Roja estatunidenca, canadenca i britànica enviats als presoners de guerra per les seves famílies.Els guàrdies alemans no estaven gaire millor alimentats que els presoners i també aprofitaven els paquets de la Creu Roja per suplementar la seva dieta Com era costum a la majoria dels camps, els paquets de la Creu Roja i els paquets individuals s'agrupaven i es distribuïen als homes per igual. El camp també tenia un sistema oficial de bescanvi intern anomenat Foodacco: els presoners de guerra comercialitzaven excedents de béns per "punts" que es podien "gastar" en altres articles.AIR40/2645 Official Camp History – Part I Para 2(e) Els alemanys pagaven als oficials capturats l'equivalent al seu sou en moneda interna del camp (Lagergeld), que s'utilitzava per comprar els béns que posava a disposició l'administració alemanya. Cada tres mesos, es posava a la cantina cervesa fluixa per a la venda. Com que els sotsoficials (NCO) no rebien cap "paga", era pràctica habitual als camps que els oficials proporcionessin un terç per al seu ús, però a Luft III tot el Lagergeld es posava en comú per a compres comunitàries. Com que la política del govern britànic era deduir la paga del campament de la paga militar dels presoners, el fons comú evitava la pràctica en altres camps on els oficials estatunidencs contribuïen a les compres de les cantines britàniques.
El Stalag Luft III tenia el programa recreatiu més ben organitzat de qualsevol camp de presoners de guerra a Alemanya. Cada recinte tenia camps d'atletisme i pistes de voleibol. Els presoners participaven en bàsquet, softbol, boxa, futbol americà, voleibol, tennis taula i esgrima, amb lligues organitzades per a la majoria. De vegades hi havia disponible per nedar una piscina de 6,1 m × 6,7 m × 1,5 m (20 peus × 22 peus × 5 peus) que s'utilitzava per emmagatzemar aigua per a l'extinció d'incendis.
Tal com ho descriu J. Frank Diggs, moltes comoditats van ser possibles gràcies a l'advocat suec Henry Söderberg, que era el representant de la YMCA a la zona i que sovint portava als seus campaments equipament esportiu, articles religiosos per donar suport a la tasca dels capellans, els mitjans per a la banda i l'orquestra de cada campament i una biblioteca ben equipada.
L'emissor de ràdio del Stalag Luft III Howard Cundall, un observador especialitzat del Telecommunications Research Establishment amb coneixements especialitzats del radar britànic, va construir un transmissor de ràdio amb el qual va obrir contacte entre el camp i Londres, mantenint el transmissor fins i tot durant les marxes finals cap a l'oest el 1945, quan els alemanys consolidaven els camps de presoners de guerra a les últimes etapes de la guerra. D'aquesta manera, va proporcionar informació de les tripulacions aèries capturades sobre les seves experiències amb les defenses nocturnes alemanyes, ajudant a l'ofensiva de bombardeig des de dins del camp.
Assistència encoberta dels Estats Units a Stalag Luft III Havent estat informats de la necessitat i els mètodes a través de programes britànics similars, hi va haver esforços secrets per entrenar tripulacions aèries estatunidenques en l'escriptura secreta de cartes de tornada a casa des dels camps de presoners de guerra. Als Estats Units, aquests eren MIS-X i P.O. Box 1142 gestionats des de Fort Hunt a Virgínia, així com un programa secret d'enviament d'ajudes per a la fugida a camps disfressades dins de paquets d'atenció de dues agències d'ajuda encobertes. Aquestes van anar a presoners estatunidencs en molts camps, inclòs el Stalag Luft III. Els presoners de guerra estatunidencs del Stalag Luft III van ser traslladats setmanes abans de l'intent de la "Gran Fuga" i no van poder participar-hi.
Programa d'escapament i evasió