La Cort de Lleida de 1214 fou una assemblea política convocada probablement l'agost de 1214 a Lleida, després de la mort de Pere el Catòlic a la batalla de Muret i durant la minoria d'edat del seu fill Jaume I el Conqueridor. Hi foren convocats membres de la noblesa i del clergat de Catalunya i Aragó i representants de les ciutats i viles, amb la finalitat principal de reconèixer Jaume I, que tenia sis anys, i jurar-li fidelitat. L'assemblea és considerada una fita en el procés de formació de la Cort General de Catalunya, tot i que la seva qualificació exacta com a primera cort general ha estat objecte de debat historiogràfic.
Context La reunió tingué lloc en el context de la crisi política oberta per la mort de Pere el Catòlic el 1213. El jove Jaume havia quedat en poder de Simó IV de Montfort fins que el papa Innocenci III n'ordenà el lliurament als seus súbdits. Després de ser retornat a Narbona, el rei fou conduït cap a Montsó, on quedaria sota la custòdia del mestre del Temple Guillem de Mont-rodon. Abans d'arribar-hi es convocà la cort de Lleida, tradicionalment situada al Castell del Rei o la Suda. Segons el Llibre dels fets, s'hi convocaren l'arquebisbe de Tarragona, bisbes, abats i grans nobles catalans i aragonesos, així com deu homes de cada ciutat i vila amb autoritat per actuar en nom de les seves comunitats. La mateixa crònica explica que els assistents juraren protegir la persona, els dominis i els drets del rei infant.
L'assemblea de Lleida de 1214 tenia diversos antecedents en les assemblees de Pau i Treva i en les reunions de la cúria reial dels comtes de Barcelona. El 1173, Alfons el Cast promulgà a Fondarella les primeres constitucions de Pau i Treva destinades al conjunt de Catalunya, i posteriorment se celebraren reunions a Girona (1188), Barbastre i Barcelona (1192), Barcelona (1198 i 1200), Cervera (1202) i Puigcerdà (1207). El repertori de processos de cort conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó inclou retrospectivament entre les "Corts generals" les reunions de Fondarella de 1173, Barbastre de 1192, Barcelona de 1198 i 1200, Cervera de 1202, Puigcerdà de 1207 i sengles reunions a Barcelona i Lleida el 1210. Tanmateix, aquestes assemblees pertanyen encara al procés gradual de fusió de la cúria reial plena amb les institucions de Pau i Treva; la reunió de Lleida de 1214 representa un salt qualitatiu per la presència de delegats de les ciutats i viles al costat dels nobles i eclesiàstics (tot i que ja trobem llur participació en la Cort de 1192), motiu pel qual una part de la historiografia l'ha considerada la primera Cort General de Catalunya de facto, mentre altres autors situen aquesta condició en reunions posteriors.
Desenvolupament Paral·lelament al jurament de fidelitat, el legat pontifici Pietro da Benevento, actuant en nom de la Santa Seu i del jove Jaume I, promulgà unes noves constitucions de Pau i Treva aplicables a Catalunya. Les disposicions protegien, entre altres, els béns eclesiàstics, els ordes militars, les vídues i els orfes, els pagesos, els camins i els habitants de les ciutats i viles reials. També contenien mesures d'organització judicial, entre les quals l'elecció de dos paers (en el sentit de jutges de pau) a les ciutats i el nomenament de veguers encarregats de garantir la pau, a més de sancions contra els seus infractors. Aquestes constitucions tingueren una influència directa en les promulgades quatre anys més tard a la Cort de 1218.
La importància de l'assemblea de 1214 rau sobretot en la participació de representants urbans al costat dels grups privilegiats. L'historiador Gener Gonzalvo i Bou la considerà, de facto, la primera Cort General de Catalunya, resultat de la convergència entre la cúria reial i les assemblees de Pau i Treva. Stefano Maria Cingolani, en canvi, ha advertit que anomenar-la sense matisos «Cort General» és imprecís, perquè fou una reunió excepcional en una etapa en què la institució encara estava en procés de definició. La historiografia més recent situa, en tot cas, el 1214 com un moment decisiu de l'evolució que, durant el regnat de Jaume I, conduí a la consolidació progressiva de la Cort General i a la seva institucionalització legal a la Cort de Barcelona de 1283.
Referències
Categoria:Corts generals de la Corona d'Aragó Lleida (1214) Lleida (1214) Categoria:Història de Lleida